Com poden les Administracions Públiques explotar al màxim el Big Data en benefici de la societat? En quin marc legal es desenvolupen les polítiques que permeten el transvasament i ús massiu de dades entre institucions públiques? Està l'Administració Pública preparada per a liderar un procés de transformació digital d'aquesta envergadura?
Com poden les Administracions Públiques explotar al màxim el Big Data en benefici de la societat? En quin marc legal es desenvolupen les polítiques que permeten el transvasament i ús massiu de dades entre institucions públiques? Està l'Administració Pública preparada per a liderar un procés de transformació digital d'aquesta envergadura?
Aquestes són, entre moltes altres, algunes de les qüestions que es van abordar en la primera jornada del Congrés “Regulación y explotación de Big Data para los Servicios Públicos” que té lloc els dimarts 2, 9 i 16 de març, en format webinar, per la Universitat de València.
En la seua ponència inicial Lorenzo Cotino Hueso, Catedràtic de Dret Constitucional Universitat de València i director del Congrés, va fer èmfasi principalment en la necessitat d'introduir canvis en la ‘Governança de la dada’, clau per a l'explotació de les dades, que ara com ara no s'està donant. La UE és l'escenari perfecte per a capitanejar una nova realitat basada en un creixement exponencial de les dades que va in crescendo, però només serà capaç de dirigir-la si desenvolupa sota el conegut lema de la Directiva “tan obert com siga possible, tan tancat com siga necessari”. A més de la governança de la dada es precisa un marc legal de seguretat jurídica i que els Estats es prenen de debò la matèria.
Sota el títol “Anàlisi de les barreres per a l'explotació de dades per als serveis públics i possibles estratègies i solucions” va intervindre Antonia Ferrer Sapena, Professora titular de la Universitat Politècnica de València i directora de la Càtedra de Transparència i Gestió de Dades, qui va centrar la seua intervenció a alertar sobre la dificultat i les barreres que existeixen perquè els especialistes utilitzen les dades. En aquest sentit va assenyalar que només un 1% del seu temps el dediquen a explotar-los, mentre que el 99% restant el destinen a extraure'ls. Per a evitar aquesta situació, Ferrer va assenyalar com a necessari i essencial el seguiment dels principis FAIR de bones pràctiques per a la gestió i administració de dades científiques del Govern d'Espanya i que hi ha un canvi de mentalitat en les Administracions Públiques, que han d'actuar des del principi d'obertura de dades i gestionar-les des del primer moment com a dades reutilitzables, per a evitar costos futurs. Així mateix, va recomanar la creació d'una figura de perfil públic que exercira de coordinadora i líder en els processos de gestió de dades.
Per la seua part, Julián Valero Torrijos, Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Múrcia, va parlar en la seua intervenció de “L'ús intensiu de dades i la transformació digital del sector públic: anàlisi proactiva dels requeriments normatius”, va exposar la problemàtica al voltant de la reutilització de dades en el marc de la normativa vigent i les oportunitats que representa el canvi de regulació per a introduir canvis en les institucions.
18.45 h. Segona taula: L'avanç en ciutat intel·ligent des de l'experiència d'un gran Ajuntament. Ramon Ferri,
En la segona taula redona, L'experiència en l'explotació de Big data i la Smart City, va comptar amb la participació de Ramón Ferri, qui va exposar la seua experiència com a Cap de l’Oficina Ciutat Intel·ligent València i va relatar com una gran ciutat com la capital del Túria té una trajectòria àmplia i consolidada com a Smart city tant en serveis com en explotació. Lluny de ser pur exhibicionisme, València es perfila com una de les més importants Smart city del panorama nacional amb polítiques de col·laboració internacional de gran envergadura. Va recalcar, a més, la dilatada experiència de la ciutat amb el desenvolupament d'apps i altres serveis intel·ligents basats en la geolocalització des de fa més de dues dècades i que han generat una vasta informació, i de qualitat, que s'aplica a serveis com el transport o el turisme.
Josep María Flores, Cap de l'Àrea d'Impuls de la Millora dels Serveis Digitals de la Generalitat de Catalunya, es va referir a aspectes més ètics de la matèria. Sota el títol de
“Cocreant un marc de treball en ètica de les dades per a l'Administració Pública”, Flores va dissertar sobre la normativa catalana d'administració digital i, especialment, sobre la creació d'un sistema de participació conjunta amb experts de fora i de dins de l'administració per a fer complir amb rigor l'ètica de les dades, és a dir, la normativa essencial que ha de complir-se en matèria de protecció de dades que va més enllà de les exigències legals.
María Loza, aporta tota l'experiència de Govertis-Eleven Path i Telefònica des de l'enfocament del sector privat, de consolidada experiència en la prestació de serveis de Smart city. Des d'aquesta perspectiva va assenyalar elements de possible millora en les relacions contractuals i la col·laboració públic privada per a la transformació digital
Al llarg de tres jornada -2, 9 i 16 de març-, acadèmics de Dret Administratiu i responsables d'Administracions Públiques es donaran cita virtual en aquest congrés en el qual s'abordaran algunes de les qüestions més importants sobre l'ús de Big Data i la seua explotació per part de les Administracions Públiques.
Així, dimarts que ve 9 de març les ponències giraran entorn de l'explotació de dades per a la inspecció i control de l'execució de polítiques públiques. Intel·ligència Artificial, polítiques urbanes i sostenibilitat. L'última sessió del congrés -que tindrà lloc el dimarts 16- es dedicarà per a parlar de “L'explotació de dades per a la inclusió, educació, salut i habitatge”.
Més de tres-cents participants -estudiants i empleats públics , principalment- s'estan participant en aquest esdeveniment organitzat pel grup d'investigació de la Càtedra d'Economia Col·laborativa i Transformació Digital. El congrés té com a objectiu posar en valor com les Administracions Públiques i la Intel·ligència Artificial poden explotar conjuntament les dades amb els quals compten per a millorar Serveis Públics com són la sanitat, l'educació o el medi ambient.
El congrés està dirigit per Lorenzo Cotino, catedràtic de Dret Constitucional; Andrés Boix, professor de Dret Administratiu; i Adrián Todolí, professor contractat doctor de Dret del Treball i de la Seguretat Social, tots ells de la Universitat de València .
Inscripcions ací
Enllaç a les sessions en línia
