La crisi del covid-19 està tenint impactes en la salut i en la seguretat de les dones. Elles assumeixen el major cost físic i emocional i tenen major risc de contagi per la seua contínua exposició al virus. Segons dades de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), a escala mundial, les dones representen al voltant del 70% de les persones que treballen en l'atenció al públic en els sistemes sanitaris i socials.

Però a més de les conseqüències causades directament per la malaltia, les dones pateixen també la dificultat d'accedir tant als serveis bàsics de salut sexual i maternal (de fet, les embarassades temen per la seua salut a l'hora d'assistir als controls i es poden quedar sense atenció mèdica suficient i sense companyia en els parts) com a programes preventius de càncer de mama, a causa de la redirecció de les necessitats mèdiques essencials.

Així mateix, les dones, en general, assumeixen la major part de les cures. Fins i tot abans del covid-19, realitzaven el triple de treball domèstic i de cures no remunerat que els homes. En l'actualitat, les dones emprades en el sector formal que tenen filles o fills es debaten entre el seu ús (si el poden conservar), la cura infantil, l'educació en la llar, la cura de persones majors i el treball domèstic. En pitjor situació encara es troben les dones que treballen en l'economia informal, moltes d'elles migrants, que poden quedar-se sense ocupació i sense ingressos econòmics. Les llars encapçalades per les dones són particularment vulnerables.

La violència contra les dones és una xacra en totes les societats i pot augmentar quan hi ha tensió en les llars per problemes relatius a la seguretat, la salut i l'economia, sumada a les condicions pròpies de confinament. ONU Dones assenyala que les denúncies per violència s'han triplicat en alguns països en els quals es van prendre mesures de confinament i expressa preocupació per les dones amb major risc de violència, com les dones amb diversitat funcional, migrants en situació documental irregular i les víctimes del tràfic.
Per tot això, ONU Dones assenyala cinc accions que els governs i administracions públiques han d'adoptar sense demores.
En primer lloc, garantir que les necessitats del personal sanitari femení siguen tingudes en compte en les mesures de solució del problema. Però a més, se'ls ha d'oferir tot el suport i els equips de protecció necessaris perquè puguen fer el seu treball de la forma més segura possible.

En segon lloc, els poders públics han de parar atenció al que ocorre en les llars i potenciar el repartiment equitatiu de la càrrega de cures i de tasques domèstiques entre les dones i els homes. Aquesta és una gran oportunitat per a erradicar els estereotips i els rols de gènere tan arrelats en la majoria de les cases de pràcticament tothom. Una mesura concreta que els governs poden prendre és unir-se a la campanya de l'ONU Dones; HeforShe, aquesta iniciativa convida a crear un moviment valent, visible i unit en defensa de la igualtat de gènere, demanant la participació dels homes per a garantir que estan complint la seua part en les tasques de la llar, per a així equilibrar la càrrega de les cures i de les tasques domèstiques, que recau de manera desproporcionada en les dones.

En tercer lloc, les ajudes econòmiques han d'incloure mesures de protecció social que reflectisquen la comprensió de les circumstàncies especials de les dones i el reconeixement de l'economia de la cura. Això suposa garantir la sanitat pública per a totes les persones i llicències remunerades i/o per malaltia per als qui no poden assistir al seu treball per tindre al seu càrrec xiquetes o xiquets o persones majors. En el cas d'aquelles persones emprades en el sector informal, que componen la gran majoria de la força laboral femenina, se'ls ha de garantir els ingressos econòmics necessaris.

En quart lloc, garantir que les línies d'atenció telefònica i els recursos per a les dones que pateixen violència de gènere, siguen serveis essencials i que es mantinguen sempre a la seua disposició. A més, és necessari que l'administració pública done respostes a les necessitats d'aquestes dones i de les seues filles i fills.

Finalment, els poders públics ja siga a nivell estatal, de comunitat autònoma o local han d'escoltar a les dones respecte de les iniciatives de resposta i recuperació davant la crisi sanitària. Tindre en compte a la meitat de la població en la presa de decisions enriquirà i millorarà els resultats.

Aquestes mesures són urgents. Construir sobre la base de les necessitats de les dones brinda l'oportunitat de «reconstruir-nos millors». Quina millor contribució a la nostra societat que implementar polítiques que construïsquen una societat més justa, igualitària i lliure de violència contra les dones?

En síntesi, ONU Dones ha proposat estratègies amb perspectiva de gènere per a enfrontar la pandèmia de coronavirus. Entre elles, garantir serveis de salut sexual i reproductiva, assegurar l'atenció específica a professionals del sector sanitari i disposar mesures econòmiques per a dones, optimitzar l'acompanyament a migrants per a evitar que siguen víctimes de tràfic i potenciar les estratègies que previnguen la violència de gènere.

Una de les iniciatives més aplaudides per ONU Dones ha sigut la posada en marxa pel govern de les illes Canàries per a les dones en risc de patir violència de gènere que poden anar a la farmàcia i demanar una «Màscara-19» per a alertar al personal que necessiten ajuda. Aquesta iniciativa també s'està seguint en altres Comunitats Autònomes i ciutats.

Per part seua, des del Ministeri d'Igualtat en col·laboració amb la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, s'ha posat en marxa el Pla de Contingència contra la Violència de Gènere davant la crisi del covid-19, aprovat en Consell de Ministres el passat 17 de març. Entre les mesures impulsades, es troba la realització de la campanya institucional: «Estem amb tu, la violència de gènere la parem unides».

En la web d'aquesta campanya s'ha publicat la «Guia per a dones que pateixen violència de gènere durant el confinament per covid-19», en la qual es recorda que els serveis d'assessorament i atenció continuen actius i han sigut declarats essencials perquè estiguen garantits durant l'estat d'alarma, com tots els cartells i materials dissenyats per a la seua difusió.

L'objectiu és que el major nombre de dones que pateixen violència de gènere coneguen els recursos que estan a la seua disposició en el context covid-19. Ara, menys que mai li les pot deixar soles.

Gabriela Moriana Mateo.

Aquest article va ser publicat originalment en Levante