MÉS ENLLÀ DE MENDELÉIEV: 200 anys de classificacions químiques

Inauguració 27 de febrer

Organitza: Facultat de Química i Institut Interuniversitari López Piñero

Comissaris: Luis Moreno i José Ramón Bertomeu.

El sistema periòdic dels elements químics és un dels components fonamentals de la ciència contemporània. Igual que altres aspectes de la ciència, el sistema periòdic presenta una gran varietat de significats que es poden analitzar des d’un punt de vista històric. El més habitual és considerar-lo com una classificació que, mitjançant diverses representacions gràfiques, és emprada com a eina didàctica a les aules.  També sol definir-se com una llei amb capacitat de predicció de propietats de nous elements, com sembla que proven una part dels descobriments de les darreres dècades del segle XIX i principis del segle XX, tot i que també hi ha hagué moltes excepcions, prediccions fallides i experiments controvertits, tal i com també és el cas a hores d’ara amb els nous elements 119 i 120, si finalment es confirma el seu descobriment. D’altra banda, més enllà dels límits de la comunitat científica, la taula periòdica forma part de les imatges més populars de la química. Gràcies a l’extensió de l’educació secundària, gran part de la població s’ha familiaritzat amb alguna de les seues versions gràfiques que es poden trobar en museus de ciència i obres de divulgació. El sistema periòdic té així un paper rellevant tant en la memòria col·lectiva de la química com en la seua imatge pública. Aquestes característiques creen un ampli ventall d’oportunitats per a fer servir la seua història amb finalitats educatives, però també permeten la possibilitat de popularitzar discursos pseudo-històrics fonamentats amb mitologies del descobriment científic que marginen determinats espais i personatges de la història de la ciència.

L’exposició és el resultat d’una d’aquestes propostes didàctiques desenvolupades durant l’any internacional de la taula periòdica (IYPT2019). Seguint el que han fet moltes altres institucions, la Universitat de València (Facultats de Física i Química, Museu d'Història Natural i Institut Interuniversitari López Piñero) va organitzar un concurs de taules periòdiques, amb una secció particular dedicada a les taules periòdiques antigues. Estudiants i professorats de diversos centres educatius del País Valencià presentaren taules antigues trobades en llibres o murals del seu institut. El jurat va decidir finalment donar el primer premi ex aequo al dos centres públics d’ensenyament secundari: i l’IES d’Albal i l’IES Vicent Ferrer de València. Els alumnes de l’institut d’Albal varen presentar un conjunt de taules periòdiques i ordenacions d’elements trobats a diferents llibres antics i manuals del seu centre. Per la seua banda, l’IES Vicent Ferrer va fer una troballa científica important: una taula periòdica dissenyada pel químic alemany Andreas von Antropoff a la dècada de 1920 i que va ser comercialitzada i distribuïda a moltes institucions educatives del món, tot i que a hores d’ara són poques les taules que es conserven. Aquesta taula amb colors és la que ha servit com presentació de l’exposició i esperem que en breu siga possible fer una restauració per presentar-la en públic.

Els treballs presentats pels estudiants i el professorat de batxillerat d’Albal i València han estat complementades amb documents i impresos de la biblioteca Vicent Peset Llorca de l’Institut Interuniversitari López Piñero. Aquests documents inclouen taules i ordenacions del segle XIX. Per exemple, figura la famosa gràfica de volums atòmics de Lothar Meyer, una de les primeres representacions de les propietats periòdiques de forma numèrica. També hi ha moltes altres taules periòdiques dels darrers anys del segle XIX i principis del XX. L’exposició mostra així que les investigacions sobre el sistema periòdic van ser el resultat de creativitats col·lectives amb un grup ampli de protagonistes dins de les aules de ciències. Si fa 150 anys Mendeléiev va realment jugar un peculiar «solitari químic», ho va fer amb cartes prèviament marcades per les classificacions produïdes anteriorment a les aules de ciència. La seua particular versió del sistema periòdic no fou una creatio ex nihilo. Va partir d’un conjunt de famílies que estaven ja molt consolidades en la pedagogia química del segle XIX. No va ser ni el primer ni el darrer professor de química que va tractar d’organitzar el seu manual d’acord amb aquestes seqüenciacions. Tal i com mostren els exemples de l’exposició, moltes altres persones varen posteriorment modificar substancialment la seua proposta fins a transformar-la en la versió actual, la qual també està en constant transformació, ara esperant la confirmació dels nous elements 119 i 120. La taula periòdica és doncs resultat de processos creatius de llarga durada que són habitualment marginats dins de les mitologies del descobriment que inunden les pràctiques commemoratives de ciència i popularitzen així imatges deformades de l’activitat científica, en contra de les conclusions de la recerca històrica. Aquesta exposició pot servir per lluitar contra aquestes formes de pseudo-història gràcies a la col·laboració d’estudiants i professorat de diferents nivells educatius.