Les pàgines que s’han dedicat a la Transició valenciana són innombrables. Des del terreny de l’assaig, del periodisme, de la politicologia i de la sociologia ens han oferit el relat del període en clau identitària; però el present llibre no té el mateix objectiu, es tracta d’un llibre d’història. L’anticatalanisme ha demostrat ser una arma política formidable, que ha donat molt de rèdit a la dreta valenciana. En una conjuntura històrica com la transició a la democràcia, va aconseguir aglutinar amplis sectors socials tradicionals –el franquisme sociològic–, i vertebrar tot un moviment social de base popular, integrista i reaccionari contra el canvi polític liderat per l’esquerra que havia guanyat les primeres eleccions democràtiques el 1977, així com les legislatives i les municipals de 1979. El conflicte va esclatar pel paper actiu que van tenir en el camp de la reacció àmplies capes socials d’extracció popular que van aconseguir crear un clima de tensió i violència que convulsionà la vida ciutadana, tot un ‘kale borroka’ contra els partits polítics democràtics instigat des de les institucions del tardofranquisme i el govern de la UCD. L’objectiu és, doncs, fonamentar en la història les causes polítiques i socials de l’origen d’aquest conflicte.