El 10 de desembre de 1948 l'Assemblea General de Nacions Unides va fer pública a París la Declaració Universal dels Drets Humans com un ideal comú per a tots els pobles i nacions. S'apel·lava així a un sentit de responsabilitat i de compromís per tal d’establir una fita històrica transcendental en la construcció i el reconeixement del valor singular de cada vida humana. Per això, l’article primer sosté que “tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres”. Però darrere d’aquesta proclamació es trobava el trauma de l'Holocaust. No s'havia de repetir mai més una història d'odi i desraó.

Aquest esdeveniment va ser hereu d'una llarga història que va desplegar, de manera lenta, penosa i conflictiva, un principi d'universalitat. Tot i  això, el procés continua viu i la proclamació d'aquesta Declaració no ha de ser vista com un punt d'arribada, sinó com una etapa en un llarg camí. En els passos fets s'estén l'aplicació dels drets proclamats, juntament amb l'ampliació del seu repertori i l'abast del seu significat.

 L'exposició Creadors valencians pels drets humans. Setanta anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, organitzada per la Universitat de València i Amnistia Internacional (València) reuneix trenta dissenyadors gràfics valencians que interpreten des de la seua particular mirada els principis de la dignitat humana recollits en la Declaració Universal, alhora que llancen una proposta esperançadora i mobilitzadora de consciències.

Amnistia Internacional ha impulsat des del seu naixement la mobilització de persones per persones i en l'actualitat compta amb el suport de més de set milions de veus arreu del món. La seua tasca al costat de la Universitat de València, impulsora d'una consciència crítica, conflueix en aquesta exposició per a reclamar la qualitat i dignitat en la vida. En els últims quinze anys s'ha produït una mobilització creixent de la societat civil, mitjançant diverses organitzacions (ONG) per a defensar un ampli conjunt de drets: de les dones, dels infants, de la llibertat sexual, de les persones majors i del dret a la mort digna, dels continguts oberts en internet, de la renda bàsica universal, de les generacions futures... No sabem quines seran les pròximes demandes o els propers àmbits de concreció, però la revolució dels drets humans continua en moviment.