Dijous passat 4 d'Octubre va tindre lloc la II Jornada de “Empreses Familiars en el Món” organitzada per la Càtedra d'Empresa Familiar de la Universitat de València. L'esdeveniment va tindre lloc en EDEM Escola d'Empresaris, i en ella van participar quatre professors de gran prestigi internacional, tres distingits empresaris valencians i altres experts de la Càtedra d'Empresa Familiar de la Universitat de València. Tots ells van analitzar la situació de l'empresa familiar a Holanda, França i els Països del Golf per a il·lustrar-nos amb lliçons pràctiques de gestió en l'empresa familiar aplicables a Espanya.

L'obertura de la jornada va ser a càrrec d'Hortensia Roig, Presidenta de EDEM Escola d'Empresaris, que va donar la benvinguda a tots els assistents, va emfatitzar en  el compromís de l'EDEM amb la Càtedra i va manifestar el seu desig que aquest tipus d'esdeveniments es continuen celebrant.

Després de la seua intervenció, Alejandro Escribá, Director de la Càtedra d'Empresa Familiar de la Universitat de València CEF-UV va impartir la primera ponència de la jornada. El professor Escribá va oferir algunes dades obtingudes per l'Observatori GECE (promogut per Bankia i l'IVIE, i desarrolado en col·laboració amb la Càtedra). Aquestes dades mostraven com, en general, l'empresa familiar és menys competitiva que la no familiar al nostre país. A més, les empreses valencianes tenen menor dimensió que la mitjana nacional (16,1 vs 19,5 empleats de mitjana. No obstant això, les grans empreses familiars de la Comunitat Valenciana (CV) són més competitives que les no familiars de la mateixa grandària. És a dir, existeixen models per a les empreses familiars xicotetes i mitjanes de la CV en els quals fixar-se per a millorar la seua competitivitat. En resum, les empreses familiars valencianes són majoritàriament xicotetes i poc competitives però, tenen grans referents als quals seguir. Per tant, es fa necessari dur a terme estratègies de creixement. No obstant això, segons les enquestes, només el 16% dels empresaris familiars han ressaltat aquest factor com a principal prioritat.

Després d'explicar la situació actual de l'empresa familiar a Espanya i en la CV, Alejandro Escribá va donar pas a Rodrigo Basco, professor de la American University of Sharjah (Unió dels Emirats Àrabs). Basco ens va parlar de l'empresa familiar als Països del Golf, concretament d'aquells que formen part del Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf (GCC per les seues sigles en anglés). Durant la seua ponència va destacar els desafiaments de desenvolupament i evolució en la concepció del govern de l'empresa familiar en una societat molt canviant que s'ha transformat en un termini de temps molt curt. Per a això, va convidar als assistents a endinsar-se en un “viatge en el temps” a través de la història de l'empresa familiar Al Saud, localitzada en l'Emirat de Sharjah. Aquesta empresa nascuda en els anys 70, ha dut a terme 3 successions generacionals des de la seua creació. El professor va mostrar les particularitats de cadascuna d'elles dins d'una estructura patriarcal, regida per la llei islàmica, hereditària i amb escassa participació de les dones però que, al mateix temps, està experimentant canvis socials profunds a un ritme vertiginós.

En el debat-col·loqui posterior, moderat per Alejandro Ríos (Soci i director de Broseta) es va comparar la situació de l'empresa familiar a Espanya amb la de  els Països del Golf. Per a això, es va fusionar la visió acadèmica de Rodrigo Basco amb la perspectiva empresarial de Salvador Martínez (director general de Obeikan MDF). D'una banda, es va discutir sobre la possibilitat de portar idees emprenedores als Països Àrabs des d'Espanya. Segons el professor, hi ha espai i capital per a introduir idees innovadores però, s'ha de trobar la forma correcta de penetrar en un mercat amb unes connotacions molt diferents a l'espanyol. D'altra banda, Salvador va comptar la seua experiència en la relació amb les estructures de govern amb l'empresa matriu de capital saudita destacant el que havia suposat per a la seua família quant a desenvolupament d'oportunitats per a l'emprenedoria i per a desenvolupar les seues capacitats professionals com a empresaris.

Després d'un break per al café, es va continuar amb les ponències de les professores Céline Barrédy (University of Lorraine) i Miruna Radu (Audencia Business School). Van parlar de la situació de l'empresa familiar a França i les seues característiques més diferenciadores. Van destacar els diferents models empresarials que existeixen al seu país i van incidir en un que separa clarament l'òrgan de direcció (management) i el de supervisió (control). En aquesta mena d'estructura, els membres de l'òrgan supervisor nomenen als encarregats de gestionar l'empresa en el dia a dia. Però, la característica més important d'aquest model és que cap membre, familiar o no familiar, pot formar part dels dos al mateix temps. Per què és tan rellevant aquesta estructura corporativa en l'empresa familiar? La majoria d'empreses familiars franceses es troben entre la segona i tercera generació, la qual cosa vol dir que la família empresària serà normalment gran. Per tant, es normal que existisca una gran varietat de perfils entre els membres familiars. Una bona manera de mantindre la unitat familiar és nomenar a aquells més interessats a dirigir el negoci en l'òrgan de gestió i deixar supervisant (com a accionistes) a aquells que no tenen tant d'interés en l'activitat empresarial més contínua. Aparentment és una solució òptima per a evitar conflictes familiars, no obstant això, Barrédy i Radu van assenyalar que sí que sorgeixen confrontacions a l'hora de decidir quin familiar s'integra en cada òrgan i entre els propis estaments.

L'última ponència va ser oferida per Anita Van Gils, professora de la Universitat de Windesheim, que ens va parlar de les principals preocupacions de l'empresa familiar a Holanda: la successió, el creixement i la digitalització. En primer lloc va destacar les dificultats de les empreses familiars a l'hora d'abordar el procés de successió. Per a començar, el 33% de les famílies no tenen fills i la mitjana del país és de 1,7 fills per família, la qual cosa suposa una important limitació per a la transmissió del negoci familiar a les següents generacions. A més, existeix a Holanda una falta d'interés dels fills d'empresaris familiars per a unir-se al negoci familiar. Aquests joves, altament qualificats, prefereixen, generalment, buscar altres alternatives per a treballar. D'altra banda, trobem el denominat “efecte príncep Carles”: molts empresaris holandesos demoren en excés la seua retirada del negoci no deixant espai per als seus descendents. Com a solució, la professora Van Gils proposa fomentar estratègies d'acostament entre la família i l'empresa. En segon lloc es va parlar de la digitalització. Malgrat que els Països Baixos són un país pioner quant a percentatges de digitalització en l'empresa, els negocis familiars petits i mitjans holandesos necessiten millores per a acostar-se a la mitjana dels no familiars. Finalment, es va destacar la importància de combinar estratègia i emprenedoria a través del denominat “emprendedurisme estratègic.”  

En el segon i últim debat de la jornada van participar les professores Van Gils i Barrédy i els empresaris Héctor Dominguis (Conseller delegat del Grup Dominguis) i Carlos Moldes (President del Grup Moldtrans). Tots dos empresaris van aportar reflexions més que interessants des de la seua perspectiva empresarial als Països Baixos i a França. D'una banda, Héctor Dominguis, va destacar el desagafe cap a l'empresa familiar per part de les següents generacions de les famílies empresàries que existeix a França en comparació amb Espanya. Segons la seua experiència, la tendència en el seu sector és a buscar una bona venda del negoci familiar i desfer-se d'ell en lloc de continuar enfortint-ho. D'altra banda, Carlos Moldes va deixar una reflexió interessant sobre la importància del talent i la successió en l'empresa familiar. Va defensar que per a atraure el talent als negocis familiars s'ha de garantir una igualtat d'oportunitats a l'hora d'accedir a llocs d'adreça, de prendre decisions, de ser escoltat, etc. És a dir, no ha d'existir un tracte favorable “per cognom.” I és que, com va assegurar Motles: “Les participacions es transmeten però la direcció cal guanyar-li-la.” Les professores Van Gils i Barrédy van ratificar totes dues visions dels empresaris des de la seua perspectiva docent.

Finalment, Alejandro Escribá va tancar l'acte amb una exposició de les principals conclusions de la jornada. En primer lloc, va destacar la importància de buscar un equilibri entre la riquesa emocional de la família i la riquesa patrimonial o riquesa empresarial. També, va voler emfatitzar en la formació dels membres de la família empresària en els diferents rols que poden ocupar: accionistes, consellers, directors, externs… D'altra banda, va tocar un tema que sol generar grans debats al voltant de l'empresa familiar: S'ha d'obrir o no el capital de l'empresa a inversors externs? Escribá no va donar una fórmula màgica ni unes normes implacables sobre el tema, sinó que, va advocar per no descartar a priori cap opció. És a dir, l'entrada de capitals no familiars ha de valorar-se com qualsevol altra decisió empresarial: analitzant si tenen més pes els arguments a favor o en contra per a cada cas concret. D'altra banda, va parlar de la importància dels protocols familiars i la necessitat de definir clarament els criteris previstos a l'hora de valorar les accions. Finalment, va destacar la rellevància de traslladar els valors de l'empresa tant a familiars com a aquells membres que no pertanyen a la família però treballen en l'empresa, especialment, els que ocupen llocs de direcció.

En definitiva, un acte amb un contingut molt diferent i interessant en el panorama de l'empresa familiar, que va ser un èxit d'assistència. Per a clausurar l'acte es van prendre algunes fotografies per al record i, posteriorment, els assistents es van traslladar a la sala del cáterin per a gaudir d'un vi d'honor.