La irrupció del Covid ha obligat les companyies a adoptar decisions àgils per a garantir la supervivència del negoci i impulsar la recuperació econòmica a llarg termini en una crisi que va provocar un enfonsament històric de l'economia espanyola, un 10,8% en 2020. Encara que la pandèmia ha afectat de manera desigual a empreses i sectors (amb turisme i hostaleria com els més castigats), els experts consideren que la empresa familiar és un pilar fonamental per a eixir de la crisi.

Els motius? El compromís a llarg termini amb el territori i la societat del seu entorn, la capacitat d'adaptació i la tendència a la inversió amb impacte social, segons desgrana Alejandro Escribá, catedràtic d'Organització d'Empreses i director de la Càtedra d'Empresa Familiar de la Universitat de València, promoguda, entre altres, per l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE).

Segons dades de l'Institut de l'Empresa Familiar, nou de cada deu negocis a Espanya estan en mans d'una família, que té la intenció que l'empresa perdure en el temps passant el negoci de generació en generació. «Ja siguen xicotetes, mitjanes empreses o grans, totes comparteixen una sèrie de principis que seran el motor de la recuperació després de la pandèmia», explica. «Tendeixen a preservar l'ocupació i a evitar situacions d'ERTE o ERE i ajuden al seu entorn més pròxim, perquè tenen nivells molt alts de RSC (Responsabilitat Social Corporativa)«, afig el també investigador de l'Institut Valencià d'Estudis Econòmics (Ivie).

«L'empresa familiar és, a Espanya, la columna vertebral de l'entramat econòmic i empresarial. S'associa a empresa xicoteta i no professional però no és així», apunta. En el cas de la Comunitat Valenciana, per exemple, representen el 91,1% de les empreses i societats existents i estan presents en quasi tots els sectors, amb menor presència en els regulats (financer o energia, per exemple).

Generen, a més, el 84% de l'ocupació en la Comunitat, enfront del 66% en el cas d'Espanya, i tenen una grandària mitjana de 40 persones en plantilla (excloent a les microempreses), segons un estudi de l'Ivie en col·laboració amb la Càtedra d'Empresa Familiar. Dins d'elles, el 18,5% es cataloguen com a mitjanes o grans, amb més de 50 treballadors, i suposen el 62% del valor afegit de la riquesa generada i el 65% de l'ocupació.

No obstant això, tenen un menor nivell de competitivitat. «Tenen una grandària més reduïda si el comparem amb regions més competitives i hi ha un escàs pes dels sectors d'alta intensitat tecnològica», explica Escribá. A això se suma que «no s'ha evolucionat en la professionalització de la seua governança». Per exemple, el 79,3% compten amb un administrador únic

Tenen una grandària mitjana d'uns 40 treballadors en plantilla, representen el 91% de les companyies i el 84% de les ocupacions en la Comunitat

Aquesta és, segons el director de la Càtedra d'Empresa Familiar, «una assignatura pendent» tant en la Comunitat com a Espanya. «El govern corporatiu és clau en la presa de decisions estratègiques», afig. Al costat d'aqueix repte de «professionalització dels seus sistemes de govern» figura també el de la digitalització i una transformació sostenible en línia amb les pautes europees.

Així ho exemplifica la CEO de Dormitienda, Mónica Duart, qui reconeix que la pandèmia de Covid «ha accelerat la nostra estratègia en l'entorn 'online', que abans de la crisi tenia una senda d'inversió molt més pausada». A més, marca com a reptes per a aquest 2021 «l'adaptació als canvis en el model de consum» i la construcció de «un model de gestió més flexible», a més de «una estratègia de RSC cada vegada més forta»..

I remarca els valors que distingeixen el ADN de l'empresa familiar: «cultura de l'esforç, compromís arrelat amb el nostre entorn i vocació de romandre, generació rere generació, i això genera projectes sòlids, estables, amb solvència».

Font de la notícia: Las Provincias.