Aquest treball suposa una aportació a l'estat del problema dels orígens de les asimetries competitives i els resultats extraordinaris que descansa en la inclusió dins dels factors explicatius de l'efecte família. La seua principal contribució és la creació d'un model que proposa una visió encadenada que inclou tant la competitivitat expost (enfocament transversal), com els seus factors determinants en una cadena de causalitat multinivell (enfocament longitudinal) i que finalment condueixen a explicar l'èxit competitiu internacional de la signatura. Aquest marc explicatiu defensa la integració en un model additiu de les diferents fonts d'avantatges sobre la competència i de rendes econòmiques postulades per les diferents teories de l'empresa aplicant-les al cas de l'empresa familiar (EF). Recolzant-se en una teoria perfectament especificada, es raona primer la complementarietat dels efectes país, indústria, districte, estratègia i competències distintives. El model teòric també esclareix les forces que influeixen en l'acumulació d'avantatges competitius sostenibles, incidint especialment en l'efecte de l'estructura de propietat i control sobre l'acumulació d'actius intangibles. Aquest prisma ofereix un marc consistent per analitzar les fonts microeconòmiques de la competitivitat de l'EF indagant en les implicacions del control familiar en quatre problemes necessitats d'investigació: el signe de la relació entre el caràcter d'EF i la competitivitat de la signatura, els factors determinants de la variabilitat de la competitivitat entre EF i empreses no familiars (MAL en endavant), els avantatges i desavantatges competitius de cada forma organitzativa, i la dotació de recursos i capacitats que distingeix les EF de les MAL. Especialment, pel que fa al quart problema assenyalat, el treball justifica el perfil distintiu de la cartera de recursos i capacitats entre totes dues, predient la superior disposició de l'EF a la inversió en actius físics a conseqüència del seu major preferència per la integració vertical, així com el seu desavantatge en recursos financers i en actius intangibles, amb especial intensitat en capacitats directives. La conseqüència lògica de la menor dotació d'actius intangibles, unida al seu menor capacitat financera i major dependència del finançament extern, seria que l'EF és més dependent de les forces de l'entorn, ja que no tindrà els ressorts per diferenciar-se al mercat.