El director de la Càtedra reflexiona sobre la labor del Delegat d’equilibrar la defensa de la vida privada i l'ús de les dades al servei de l'ésser humà.
A les portes de recuperar la plena normalitat amb un Congrés presencial de l'Associació Professional Espanyola de Privacitat m'assalten els dubtes. Fa uns anys en els primers dies del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) alguns articles amb millor intenció que encert descrivien la figura com una sort d'agent infiltrat, un whistleblower al servei de les autoritats de protecció de dades. Certament, existeix un deure de vigilància que la Llei orgànica de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals avalua ordenant al Delegat de Protecció de Dades (DPD) notificar al responsable del tractament les infraccions que poguera conéixer.
El que en realitat m'atribola des de fa un temps és un altre assumpte. A simple vista pot apreciar-se que el dret fonamental a la protecció de dades s'ha convertit en un element central en el debat jurídic contemporani. No pot ser d'una altra manera en ple procés de transformació digital i camí de societats en les quals les activitats essencials es basaran, es dirigiran o seran validades, des de l'anàlisi de les dades disponibles.
Al meu entendre, aquesta rellevància, unida als enormes riscos que hem constatat per a les nostres llibertats, ha situat a la privacitat com a subjecte principal. I així, els delegats de protecció de dades i les autoritats de control venen vinculades per una sort d'imperatiu moral i jurídic consistent en la defensa a ultrança de la nostra vida privada a la qual s'erigeix en valor absolut. La qüestió és si aquesta concepció no perverteix la naturalesa instrumental del propi dret fonamental a la protecció de dades i la seua adequada inserció en una visió integradora del nostre sistema de drets fonamentals.
En primer lloc, no podem obviar que el dret a la protecció de dades és un dret prestacional de naturalesa individual. Si s'enfoca la seua anàlisi des d'un biaix de prevalença s'aposta per una visió radicalment individualista de la societat. Addicionalment això té dos efectes concurrents, la reinterpretació del conjunt de l'Ordenament en clau de protecció de dades i la subordinació a aquest dret de qualssevol altres béns jurídics.
D'altra banda, aquest biaix de prevalença també corromp la natural funció del delegat de protecció de dades i de les autoritats de control. El RGPD és molt clar quan assenyala que la seua finalitat no és una altra que garantir el lliure flux de dades perquè la seua disponibilitat i tractament es posen al servei de l'ésser humà. Així, les metodologies de la norma incorporen un conjunt de balanços i contrapesos que asseguren que aquest objectiu primari se satisfaça garantint al mateix temps els drets de les persones.
Si situem al Delegat de Protecció de Dades, o a les autoritats, en una posició de prevalença absoluta pervertim una de les seues característiques essencials: la independència, traslladant la seua funció de supervisió i control a un espai de decisió. I aquesta opció incorpora un enorme risc.
Des del punt de vista social i econòmic el biaix de prevalença de la privacitat opera com a barrera a la investigació, la innovació i l'emprenedoria. Des del punt de vista de la garantia dels drets perdem el risc d'incórrer en el citat individualisme radical retallant interessos comuns socialment valuosos. I, sobretot, sent incapaços de trobar models de governança de les dades personals capaces de conciliar interessos i resoldre conflictes.
I això ens defineix com a professionals. Servim a la privacitat o al Dret entés com un sistema integrat de normes, principis i valors? La nostra tasca se simplifica enormement quan ens deixem atrapar pel biaix de preferència.
El dret fonamental a la protecció de dades és senzill d'entendre i aplicar i, des del biaix, no admet cap discussió. D'altra banda, ser un campió de la privacitat és un camí professionalment atractiu i molt gratificant. El repte en aquesta competició és de naturalesa qualitativa.
Els professionals que aposten per la qualitat han d'abordar cada dia el repte dels casos difícils i trobar solucions funcionals que permeten operar a les seues organitzacions. No ho oblidem protegim persones, i això a vegades, per rar que puga semblar exigeix tractar dades personals adequadament en lloc de prohibir sense contemplacions.
RICARD MARTÍNEZ MARTÍNEZ, director de la Càtedra Privacitat i Transformació Digital Microsoft – Universitat de València
