La participació de les administracions en la gestió de les dades és fonamental perquè Espanya transite amb èxit el procés de transformació digital.

El director de la Càtedra Privacitat i Transformació Digital Microsoft-Universitat de Vàlencia, professor Ricard Martínez M., va participar com conferenciant principal del seminari Reutilització de la informació del sector públic: més enllà del open data.

L'acadèmic va sostindre que la transformació digital a Europa significa que el open data, l'analítica de dades i la reutilització de dades juguen un paper fonamental en la manera en què es prenen les decisions polítiques i administratives. En efecte, els models de decisions en l'administració i en matèria de polítiques públiques es treballen, o dissenyen, des de les dades. És a dir, “en el futur immediat, la decisió política es basarà cada vegada més en evidència i no en la mera ocurrència o intuïció”, va sostindre.

A partir d'aquesta constatació, l'acadèmic va presentar els desafiaments que aquesta transformació suposarà per a l'administració pública.

Així, una primera qüestió és la creació d'institucions en el sector públic que actuen com a entitats intermediadores per a accedir a les dades. En altres paraules, la seua labor serà posar a la disposició de la societat capacitats de tractament de dades que garantisquen la protecció dels drets fonamentals. “Això portarà com a conseqüència un augment substantiu del volum de dades obertes i, al mateix temps, el desenvolupament de sistemes digitals complexos de gestió de la informació”, va indicar.

En segon lloc, Martínez va suggerir que el sector públic haurà d'oferir una governança a l'entorn d'anàlisi d'aquelles dades que es posaran a la disposició de la ciutadania. És a dir, proporcionar regles d'ús, registre, un delegat de protecció de dades, comités d'ètica externs, entre altres. “Això significa un canvi qualitatiu crucial”, va argumentar, “perquè es podran compartir per al seu ús quantes dades es puguen garantir que no afecten cap dret”.

Un tercer repte estructural és de naturalesa ètica i està donat per la irrupció simultània de la Intel·ligència Artificial (IA) i l'analítica de dades. Per a il·lustrar aquest punt, va citar la proposta de reglament europeu que regularà l'ús de la IA. El seu enfocament és la gestió del risc de l'ús de la IA. “És a dir, defineixen escenaris per al seu ús i es categoritzen en funció del risc de violació a la protecció de les dades”, va explicar el professor. “En conseqüència, les administracions públiques hauran de construir metodologies que s'adapten a aquests requisits i que permeten la reutilització de les dades”, va concloure.

Finalment, Martínez va explicar que en tots els nivells de l'administració pública —és a dir, govern central, autonomies, municipis i universitats, entre altres— hauran de definir sota quines condicions es gestionaran les dades i el seu emmagatzematge de manera que siguen realment útils. “Això significa un esforç de disseny dels desenvolupadors, una interacció clara dels delegats de protecció de dades, el desplegament d'avaluacions d'impacte ètic i de protecció de dades, i, també, que qualsevol decisió estiga orientada per un respecte i garantia als drets fonamentals”, va acabar.

La Jornada

L'activitat va formar part de Setmana de l'Administració Oberta 2022 del Govern d'Espanya. Van participar, a més, Cristian Veses Donet, Sotssecretari de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, i Joaquín Martín Cubas, Codirector de la Càtedra PAGODA.

L'esdeveniment va ser organitzat per la Càtedra PAGODA de Govern Obert, Participació i Dades obertes, la Universitat de València, la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana; l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL) i la Càtedra de Privacitat i Transformació Digital Microsoft-Universitat de València.