LA LLANTERNA MERAVELLOSA

La llanterna meravellosa recrea la fascinant vida d'un veritable pioner del cinemoa, George Albert Smith (Londres, 1864- Brighton, 1959). Smith, considerat també com a un showman, un hipnotitzador i un mentalista, va ser un experimentat llanternista en l'època victoriana. Enfrot del arxiconeguts Lumière, Méliès, etc.. "inventor" del Cinema, Smith començà a guanyar rellevància tardanament gràcies al treball realitzat per institucions com el Science Museum de Londres, el British Film Institute o els National Fil Arvhives del Regne Unit. amb més de 75 pel·licules de gènere, que aportaren grans innovacions tècniques i formals, el genial inventor del cèlebre sistema de cinema en color Kinemacolor ha estat injustament tractat per la història. La present biografía novel·lada pretén ser una humil aportació al coneixement de la seua tasca.

TRANSEÜNTS
Martín, meteoròleg destinat a l'aeroport d'una recòndita i estranya ciutat, investiga les causes d'un antic accident aeri la versión oficial del qual sospita des d'un principi que va ser falsificada. La necessitat d'esclarir l'autenticitat dels fets l'impulsa a una indagació detectivesca en la qual utilitza conceptes meteorològics basats en la teoria del caos, i no dubta a endinsar-se fins als locs més sòrdids de la ciutat per recaptar la informació necessa`ria que li permeta fonamentar una versió versemblant de l'accident.

Ignasi Díaz (Badajoz, 1961) és llicenciat en Física i en Filosofía, i doctor en Història de la Ciència. Ha publicat anteriorment les novel·les La Mecànica Celeste (2001). Una confersión (2002), que obtenir el Premi Nadir de Nove·la curta 2002, i La mujer del número áureo (2003), que va guanyar el Premi Internacional de novel·la Casino de Mieres en 2003



EL PLANETA DELS SIMIS.

Amb milions d'exemplar venuts en tot el món, reeditat ininterrompudament des de la seua primera aparició i adaptat al cinema, El Planeta del simis, l'obra mundialment coneguda de Pierre Boulle, és un dels grans clàssics de la ciència-ficció i de la novel·la d'aventures.

Aquesta versió, traduïda per Juli Avinent, inclou un text introductori d'Alberto Giráldez sobre experimentació amb animals.

Hi ha ésser humans en un altre lloc, diferent de la nostra galàxia ? És la pregunta que es fan els passatgers d'una nau espacial que sobrevola un planeta proper a Betelgeuse: s'hi albiren ciutats, carreteres curiosament semblants a les de la nostra Terra. Després d'haver-s'hi posat, els tres homes descobreixen que el planeta està habitat per simis. Aquests esl capturaran y es dedicaran a experimentar amb ells. Davant els simis, els caldrà donar proves de la seua humanitat.





PLUJA A LA MAR
El somni impossible d'Alessandro Malaspina.
Joan Torró Soriano
IV Premi Vicent Andrés Estellés de Narrativa Científica

Alessandro Malaspina, mariner italià al servei de la corona espanyola de Carles III, va protagonitzar l'expedició científica y política més ambiciosa de la seua poca. Durant més de cinc anys, les corbetes Descubierta i Atrevida van solcar tots els territoris d'ultramar. El recull de dades va ser impressionant però , malauradamente, els esdeveniments polítics de la fi del s.XVIII van obrar en contra del mariner que, quan tornà de més de cinc anys de periple, es va trobar una Espanya i una Europa totalment distintes de com se les havia deixades. Aquesta obra és un sentit tribut al personatge a qui la història ha negat un lloc en el record.

INDEX
Apunt històric sobre Alessandro Malaspina

PLUJA A LA MAR
Port de Cadis, tardor de  1785
València, primavera de 1786
SPAP
Carta blanca
Els preparatius
Veles e vents
Epistolari
Altres veles, altres vents.
Jo conspire, tu confabules, ell fa conxorxa
La mar, sempre la mar.

 

2

Una illa remota

II Premi VAE de Narrativa Científica Universitat de València

Josep V. Boira Maiques

El descobriment d'un món sempre és un estat de l'ànima. George Cleghorn, un jove escocès format a la racional i freda societat d'Edimburg, es troba durant l'ocupació britànica del segle XVIII exercint de metge militar a l'illa de Menorca. La seua arribada a aquest remot racó del món representa un xoc brutal que només una personalitat encuriosida i unes circumstàncies dramàtiques permetrien superar. Aquesta novel·la, basada en la vida real del metge George Cleghorn (1716-1794), autor del llibre Observations on the Epidemical Diseases in Minorca from the year 1744 to 1749 publicat a Londres el 1751, mostra el camí dels descobriments d'un paisatge, d'un nou món, dins el context de la ciència del moment. Del fred esguard il·lustrat a l'aventura romàntica, del paradigma mèdic i científic a la saviesa de la comprensió global d'un moment.

Josep Vicent Boira Maiques (València, 1963), doctor en Geografia i professor de la Universitat de València, és autor de diversos llibres relacionats amb la realitat urbana de la ciutat de València i l'economia, les infrastructures i el territori valencià. Membre del Consell Científic de la revista italiana Ambiente, Società, Territorio, ha obtingut diversos premis, com ara el d'assaig Joan Fuster dels Premis Octubre (2002) i el Demetrio Ribes d'Enginyeria, Urbanisme i Obres Públiques de la Generalitat Valenciana (2005). En l'actualitat és director de la revista NEXE. Debats Valencians i col·laborador habitual de premsa (El País, Levante-EMV, La Vanguardia).

ÍNDEX DE CONTINGUTS

UNA ILLA REMOTA

Epíleg

Postil·la

tornar a llibres

1

Andreadòria^TM

I Premi VAE de Narrativa Científica Universitat de València

Pere Puigdomènech

Andreadòria^TM és un thriller tecnocientífic en què Jaume Fàbregues, un geòleg viatger reconvertit en consultor científic, amb problemes financers i sentimentals, rep l'encàrrec de buscar Alícia Freixa, una investigadora en biologia molecular que ha desaparegut sense donar cap explicació. Alícia ha descobert en el genoma uns nous elements mòbils, que ha anomenat andreadòria. Jaume, per resoldre el cas, haurà de familiaritzar-se amb el desenvolupament històric de la biologia molecular i de l'enginyeria genètica, i analitzar les repercussions socials i ètiques que podrien tenir les possibles aplicacions de la tècnica que aquests nous elements permetrien desenvolupar.

Pere Puigdomènech és biòleg molecular i director del Laboratori de Genètica Molecular Vegetal CSIC-IRTA a Barcelona. Llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona, es va doctorar en Ciències Biològiques en la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat al CNRS (França) i al laboratori de Biofísica del Portsmouth Polytechnic (Regne Unit). Ha estat professor adjunt de la UAB i investigador associat de genètica molecular del Max-Planck-Institut (Berlín). Actualment és membre de l'Acadèmia Europea i de l'European Molecular Biology Organization (EMBO) i també del Comité Espanyol de Bioseguretat. Ha estat membre del Grup Consultiu EU-US sobre Biotecnologia (2000), del Grup d'experts sobre Biologia i Societat de l'European Science Foundation (2000) i president de la Societat Catalana de Biologia (2002). És membre del Grup Europeu d'Ètica de les Ciències i Noves Tecnologies (2000), que debat i intenta buscar un consens en qüestions com els animals de laboratori, l'ús de cèl·lules mare embrionàries i els transgènics. La seua recerca se centra en l'estudi dels mecanismes moleculars implicats en el desenvolupament i en la genòmica de plantes.

ÍNDEX DE CONTINGUTS

PRÒLEG

PRIMERA PART. On és Alícia?

SEGONA PART. Alarma

TERCERA PART. Diàlegs a la Cerdanya

EPÍLEG

tornar a llibres