INICI
> PUBLICACIONS >
LLIBRES CIÈNCIA ENTRE LLETRES > info
llibres ........................................................................................................................................................
Adquisicions i més informació en: Publicacions UV |
|
La llanterna meravellosa recrea la fascinant vida d'un veritable pioner del cinemoa, George Albert Smith (Londres, 1864- Brighton, 1959). Smith, considerat també com a un showman, un hipnotitzador i un mentalista, va ser un experimentat llanternista en l'època victoriana. Enfrot del arxiconeguts Lumière, Méliès, etc.. "inventor" del Cinema, Smith començà a guanyar rellevància tardanament gràcies al treball realitzat per institucions com el Science Museum de Londres, el British Film Institute o els National Fil Arvhives del Regne Unit. amb més de 75 pel·licules de gènere, que aportaren grans innovacions tècniques i formals, el genial inventor del cèlebre sistema de cinema en color Kinemacolor ha estat injustament tractat per la història. La present biografía novel·lada pretén ser una humil aportació al coneixement de la seua tasca.
Aquesta versió, traduïda per Juli Avinent, inclou un text introductori d'Alberto Giráldez sobre experimentació amb animals. Hi ha ésser humans en un altre lloc, diferent de la nostra galàxia ? És la pregunta que es fan els passatgers d'una nau espacial que sobrevola un planeta proper a Betelgeuse: s'hi albiren ciutats, carreteres curiosament semblants a les de la nostra Terra. Després d'haver-s'hi posat, els tres homes descobreixen que el planeta està habitat per simis. Aquests esl capturaran y es dedicaran a experimentar amb ells. Davant els simis, els caldrà donar proves de la seua humanitat. |
tornar a llibres |
Un Planeta blau Successos geològics i problemes ambientals de la Terra III Premi VAE de Narrativa Científica Universitat de València Constantino Armesto Ramón Els darrers coneixements de les ciències de la Terra i de l'espai ens donen noves claus per a comprendre els fenòmens geològics i les catàstrofes naturals que afecten la humanitat. Els impactes de cometes o d'asteroides contra els planetes es produeixen freqüentment ; l'erosió ha convertit grans àrees de la Terra en deserts; la humanitat s'enfronta al canvi climàtic i a la pèrdua de biodiversitat. Sequeres i inundacions, huracans, volcans i terratrèmols es produeixen sense interrupció: la nostra llar és un planeta dinàmic. Constantino Armesto Ramón es catedràtic de Física i Química. Autor de llibres de divulgació científica com Por los senderos de la ciencia, i coautor, junt a Francisco Armesto, de L'enigma de l'esfinx i supervivencia o suicidio. Col·labora habitualment en la revista de l'Asociación dos Ensinantes de Ciencias de Galicia. Ha obtingut el premi Prisma Casa de la Ciencia de la Coruña de Divulgación Científica 1994, el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General de la Universitat de València 1999, el Premi de Narrativa Científica de la Facultade de Fisica da Universidade de Santiago 2008 i, amb aquest llibre, el Premi VAE de narrativa científica de la Universitat de València Estudi General 2008 |
tornar a llibres |
II Premi VAE de Narrativa Científica Universitat de València
Josep V. Boira Maiques
El descobriment d'un món sempre és un estat de l'ànima. George Cleghorn, un jove escocès format a la racional i freda societat d'Edimburg, es troba durant l'ocupació britànica del segle XVIII exercint de metge militar a l'illa de Menorca. La seua arribada a aquest remot racó del món representa un xoc brutal que només una personalitat encuriosida i unes circumstàncies dramàtiques permetrien superar. Aquesta novel·la, basada en la vida real del metge George Cleghorn (1716-1794), autor del llibre Observations on the Epidemical Diseases in Minorca from the year 1744 to 1749 publicat a Londres el 1751, mostra el camí dels descobriments d'un paisatge, d'un nou món, dins el context de la ciència del moment. Del fred esguard il·lustrat a l'aventura romàntica, del paradigma mèdic i científic a la saviesa de la comprensió global d'un moment.
Josep Vicent Boira Maiques (València, 1963), doctor en Geografia i professor de la Universitat de València, és autor de diversos llibres relacionats amb la realitat urbana de la ciutat de València i l'economia, les infrastructures i el territori valencià. Membre del Consell Científic de la revista italiana Ambiente, Società, Territorio, ha obtingut diversos premis, com ara el d'assaig Joan Fuster dels Premis Octubre (2002) i el Demetrio Ribes d'Enginyeria, Urbanisme i Obres Públiques de la Generalitat Valenciana (2005). En l'actualitat és director de la revista NEXE. Debats Valencians i col·laborador habitual de premsa (El País, Levante-EMV, La Vanguardia).
ÍNDEX DE CONTINGUTS
UNA ILLA REMOTA
Epíleg
Postil·la
|
|
I Premi VAE de Narrativa Científica Universitat de València
Pere Puigdomènech
AndreadòriaTM és un thriller tecnocientífic en què Jaume Fàbregues, un geòleg viatger reconvertit en consultor científic, amb problemes financers i sentimentals, rep l'encàrrec de buscar Alícia Freixa, una investigadora en biologia molecular que ha desaparegut sense donar cap explicació. Alícia ha descobert en el genoma uns nous elements mòbils, que ha anomenat andreadòria. Jaume, per resoldre el cas, haurà de familiaritzar-se amb el desenvolupament històric de la biologia molecular i de l'enginyeria genètica, i analitzar les repercussions socials i ètiques que podrien tenir les possibles aplicacions de la tècnica que aquests nous elements permetrien desenvolupar.
Pere Puigdomènech és biòleg molecular i director del Laboratori de Genètica Molecular Vegetal CSIC-IRTA a Barcelona. Llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona, es va doctorar en Ciències Biològiques en la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat al CNRS (França) i al laboratori de Biofísica del Portsmouth Polytechnic (Regne Unit). Ha estat professor adjunt de la UAB i investigador associat de genètica molecular del Max-Planck-Institut (Berlín). Actualment és membre de l'Acadèmia Europea i de l'European Molecular Biology Organization (EMBO) i també del Comité Espanyol de Bioseguretat. Ha estat membre del Grup Consultiu EU-US sobre Biotecnologia (2000), del Grup d'experts sobre Biologia i Societat de l'European Science Foundation (2000) i president de la Societat Catalana de Biologia (2002). És membre del Grup Europeu d'Ètica de les Ciències i Noves Tecnologies (2000), que debat i intenta buscar un consens en qüestions com els animals de laboratori, l'ús de cèl·lules mare embrionàries i els transgènics. La seua recerca se centra en l'estudi dels mecanismes moleculars implicats en el desenvolupament i en la genòmica de plantes.
ÍNDEX DE CONTINGUTS
PRÒLEG
PRIMERA PART. On és Alícia?
SEGONA PART. Alarma
TERCERA PART. Diàlegs a la Cerdanya
EPÍLEG
|