........................................................................................................................................................
Per rebre informació de les nostres activitats cliqueu aquí
Lynn Margulis
Una revolución en la evolución
Els pròxims dies 29 i 30 d’abril, la Càtedra Cañada Blanch de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, en col·laboració amb la Societat Catalana de Biologia, inicia les seues activitats d’aquest any amb la visita de la professora Lynn Margulis per presentar el llibre Una revolución en la evolución que la Universitat de València ha publicat arran del seu nomenament com a doctora honoris causa.
Lynn Margulis va nàixer a Chicago el 1938 i als setze anys va ser aceptada al programa especial d’estudiants avançats de la Univesitat d’aquesta ciutat, graduant-se amb molts mèrits, incloent un títol en arts liberals. Com ella mateixa ha confessat, als dinou anys va seguir, sense saber-ho, la senda que George Gaylord Simpson havia obert, l’evolució no era la matèria més important perquè ell l’estudiés, sinó més aviat que ell estudiava l’evolució perquè era la ciència més important. Ingressà el 1960 com estudiant de doctorat al departament de genètica de la Universitat de California, a Berkeley, on li va impressionar el rigor de l'apartheid acadèmic, ella buscava una educació en tots els aspectes de l’evolució, la paleontologia i la genètica que il·luminaren la història evolutiva de les cèl·lules, i el seu interès pels patrons de l’herència cel·lular era considerat fins i tot “antisocial”. Més tard, també trobarà aquesta actitud quan recoltzà la hipótesi Gaia que, proposada pel físic James Lovelock, veu al planeta Terra i els éssers vius que l’habiten com un sistema complex autorregulat. La vida és un fenomen a nivell planetari i Gaia és la sèrie d’ecosistemes en interacció que componen un enorme ecosistema únic a la superfície de la Terra. Com afirma la pròpia Margulis, la idea de Gaia requereix que els geòlegs, els geoquímics, els químics atmosfèrics i fins i tot els meteoròlegs entenguen la ciència que s’estén fora dels seus propis camps, han d’estudiar biologia, especialment microbiologia, i acceptar Gaia conduiria a accions que la gent de camps relacionats es resiteix a executar. Però el temps ha donat la raó a Lovelock i Lynn Margulis, aportant les proves biològiques necessàries, ha contribuït des del principi.
La primera versió completa de la seua «teoria de l’endosimbiòsi seriada» fou publicada al 1967 amb el nom d’Origin of Mitosing Cells a la revista Journal of Theoretical Biology després d’haver-se rebujtat quince vegades. Després de trenta anys d’estudi i de recerca, la seua teoria és acceptada sense crítica. Li agrada presumir de que han guanyat tres de les quatre batalles de la seua teoria. Fa milers de milions d’anys quatre ancestres, bacteris, independents i físicament separats, es fusionaren tot seguint un ordre específic per convertir-se en un nou tipus d’èsser. Només l’origen simbiòtic de l’aparell de motilitat queda per demostrar, però Lynn Margulis ha predit que també guanyaran aquesta discussió en una dècada. Allò que començà com investigació de biblioteca ha prosseguit fins avui en dia treballant amb els seus estudiants en una idea central: l’origen de les cèl·lules amb nucli es correspon amb la integració evolutiva de comunitats bacterianes simbiòtiques.
Pensa que una de les raons de que l’acceptació de la simbiogènesi s’haja retardat és que xoca directament amb presumpcions comunes i respectades. El seu treball sobre simbionts microbians la portà a criticar i després revisar la classificació biològica, i així s’endisà en la taxonomia, la ciència d’identificar, donar nom i classificar als organismes. La seua descripció, que pretén reflectir la història evolutiva, comprén una classificació en dos nivells i cinc regnes. La major distinció en tota la vida és aquella que separa als procariota del primer nivell (bacteris que no evolucionaren per simbiogènesi) del segon nivell, que inclou a tots els eucariota.
A més de ser Catedràtica de Geociència a la Universitat de Massachusetts-Amherst i codirectora del departament de Biologia Planetària de la NASA, és membre de nombroses acadèmies i institucions de renom, comitès i responsabilitas editorials, entre altres, l’Acadèmia de les Ciències d’Estats Units, l’Acadèmia Russa de Ciències Naturals, l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències, l’International Society for the Study of the Origin of Life, the Linnean Society, the Society for Research and Education in Earth Systems Science, la Societat Catalana de Biologia, Journal of Molecular Evolution (1980-1984), Journal of Theoretical Biology (1979-1984), Biosystems (1979-1993), International Microbiology (1998- )...
Ha estat guardonada amb una llarga llista de premis i distincions, entre les quals destaquen els onze nomenaments com a doctora honoris causa, NASA Public Serveice Award (1981), Commandeur de l’Ordre des Palmes Académiques de France (1989), National Medal of Science (1999) del President William Clinton...
Ha publicat nombrosos articles i llibres, a més de tot tipus de materials didàctics i publicacions específiques sobre divulgació científica, de la qual ha demostrat en múltiples ocasions les seues qualitats. Entre altres, cal destacar Cinco reinos, El origen de la célula, Microcosmos, Biosferas: metamorfosis del planeta tierra, Què és la vida?, Evolución ambiental: efectos del origen y evolución de la vida sobre el planeta Tierra, Què és el sexe? Planeta Simbiótico: un nuevo punto de vista sobre la evolución, Peces Luminosos, historias de amor y ciencia.
Una revolución en la evolución, acabat d’imprimir noranta-quatre anys després que els estudiants de la Universitat de València homenatjaren Charles Darwin en el centenari del seu naixement, recull una petita mostra heterogènia de la prolífica obra de l’autora escollida per ella mateixa entre els nombrosos textos que tracten de la simbiosi com mecanisme evolutiu, la hipòtesi Gaia i els seus articles més reflexius (especialment en col·laboració amb el seu fill Dorion Sagan).
Des de la primera vegada que va venir a València l’any 1985, convidada a un congrés de microbiologia organitzat per la Universitat de València, són nombroses les col·laboracions que ha realitzat en la nostra institució. Ara de nou, a les 19.00 h del 29 d’abril a la llibreria la Casa del llibre, es presenta conjuntament Una revolución en la evolución, a càrrec del periodista Emili Piera i Peces Luminosos: historias de amor y ciencia, a càrrec de Jorge Wagensberg, director de la col·lecció Metatemas de Tusquets. El 30 d’abril, a les 12.30 h., al Saló d’Actes del Campus de Burjassot, Lynn Margulis impartirà la conferència El “ánima” y el origen de la célula mitótica, l’acte serà conduït per Manuel Costa i Antonio Lazcano.
Més informació: cdciencia@uv.es
Adquisicions:
