Doctor en Medicina per la Universitat de València, on va ser professor titular de bioquímica. En aquest moment és professor d'investigació del CSIC. Ha desenvolupat la seua activitat investigadora a la Universitat de Kansas, l'Institut d'Investigacions Citològiques (Fundacio Valenciana d'Investigació Biomèdiques) i a l'Institut de Biomedicina de València (CSIC) on avui exerceix com Director. President Electe de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular. La seua investigació es centra en l'estructura i la funció d'enzims d'interès biomèdic, les bases genètiques i moleculars de malalties congènites del cicle de la urea.  Va crear la primera unitat de cristal·lografia de proteïnes de València.  

 Dijous, 15 de maig a les 12.30 h.

Saló d'Actes del Campus de Burjassot (Aulari Interfacultatiu)

Estructura de macromolècules: què queda per fer després dels primers 50 anys?

Des de només fa cinquanta anys es coneix l'estructura de l'DNA. Cinc anys després es va obtenir la primera estructura d'una proteïna. Des d'aleshores l'avanç ha estat constant, i s'ha accelerat moltíssim als darrers anys, havent-se arribat ja a les 20.000 estructures dipositades en el banc de dades de proteïnes (PDB). Amb els nous projectes de genòmica estructural l'objectiu és determinar totes les estructures codificades pel genoma. Aquest objectiu és utòpic, però dinamitzador de noves estratègies per tractar d'universalitzar el coneixement estructural a totes les macromolècules. Es revisaran els nous reptes i les promeses d'aquest avanç en el coneixement estructural.