8a setmana de la ciència i la tecnologia

Del 2 de novembre a l'1 de desembre de 2006

Dijous, 2 de novembre

R-1 - De les Torres de Serrans al Jardí Botànic

Punt de trobada: Torres de Serrans

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

12.00 h.  CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER  

IES LLUÍS SUÑER (Alzira)

Av. dels Esports, s/n

El patrimoni de l'aigua

Jorge Hermosilla, departament de Geografia de la Universitat de València

El patrimoni de l’aigua està relacionat amb les infrastructures tradicionals del regadiu valencià, especialment de l’interior. Es tracta de sistemes desconeguts fins i tot pels ciutadans del lloc però que atresoren un gran valor patrimonial, un llegat molt copiós on trobem sínies, molins, sèquies, etc...

Divendres, 3 de novembre

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

R-1 - De les Torres de Serrans al Jardí Botànic

Punt de trobada: Torres de Serrans

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

10.00 h.  TALLER D’ASTRONOMIA

Aula d’Astronomia

Facultat de Matemàtiques (Campus de Burjassot)  

 

Enric Marco, tècnic de l'Aula d'Astronomia, inicia aquesta activitat amb una petita xerrada introductòria d’uns vint minuts de durada per tal de detallar les activitats que realitzen els astrònoms i explicar breument els principals objectes celestes. Després, amb el telescopi, es procedirà a l’observació del Sol. S’explicaran les seues principals característiques i com observar-lo de manera segura. En cas de que les condicions atmosfèriques siguen adverses per a l’observació, aquesta part es substituirà per altra activitat de l’Aula d’Astronomia.

12.00 h.  MUSEU DE GEOLOGIA  

Dilluns, 6 de novembre

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

Dimarts, 7 de novembre

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

R-1 - De les Torres de Serrans al Jardí Botànic

Punt de trobada: Torres de Serrans

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER  

IES MOIXENT (Moixent)

Córrer, saltar i viatjar... matemàtiques en moviment

Francesc Montes i Àngel Corberan, departament d’Estadística i

Investigació Operativa de la Universitat de València.

Tractarem en aquesta xerrada dels orígens i les aplicacions dels problemes de rutes de vehicles: com travessar ponts, escapar de laberints, saltar amb el cavall per totes les caselles del tauler d’escacs, ajudar a repartir el correu als carters xinesos i fer la vida més fàcil i el camí més curt als viatjants de comerç.

IES ÈNGUERA (Ènguera)

Materials que vingueren de l'espai

Rafael Ibáñez, departament de Química Inorgànica i Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València  

Exceptuant els materials naturals, cap ha sorgit en el món per generació espontània. L’evolució de la tecnologia s’ha produït com a conseqüència d’una labor additiva, desenvolupada de generació en generació, i de la qual, habitualment, només es recorden les fites i molt poc els camins recorreguts. Un bon nombre del que comunament  coneixem com “nous materials” procedeixen en els nostres dies de l’esforç colossal que, en tots els àmbits, ha suposat la carrera espacial. Les sues històries estan de vegades marcades pel fracàs, però molts d’ells han arribat a les nostres mans directament des de l’espai en forma de dispositius o artefactes quotidians, sense que ens qüestionem la seua procedència.

 Desenvolupament estructural i funcional del cervell: influències genètiques ambientals (educació, agressió i drogues)

Salvador Martínez, Institut de Neurociències d'Alacant (CSIC-UMH)

El desenvolupament del sistema nerviós transcorre a través d’una sèrie d’etapes que es van succeint al llarg de la vida embrionària i postnatal. Cadascuna d’aquestes etapes està marcada per elements clau per a la construcció d’un òrgan de tanta complexitat estructural i funcional com és el cervell. Realitzarem un viatge que ens situe cronològicament en cadascun d’aquestos processos fonamentals del desenvolupament perquè puguem veure com influencien en el funcionament global de l’òrgan. Es pretén exposar de forma clara, per a estudiants de l’ESO i de Batxiller (entre 14 i 17 anys), els principals processos del desenvolupament i maduració cerebral, la seua importància en les funcions mentals i les possibles conseqüències de les seues alteracions en la capacitat intel·lectual i la conducta.

19.00 h. CICLE DE CONFERÈNCIES PREMIS CIUTAT D’ALZIRA.

Casa de la Cultura d’Alzira (carrer Escoles Pies, 2 – Alzira)  

Dimecres, 8 de novembre

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER  

Dijous, 9 de novembre

10.00 h. JORNADA

  

Sala d'actes de la Facultat de Farmàcia

Campus de Burjassot-Paterna

    

Mart, més a prop

    

Mart, el quart planeta del sistema solar, forma part dels anomenats planetes tel·lúrics per la seua naturalesa rocosa i és, possiblement, el més paregut a la Terra.
 
Les primeres observacions sobre Mart van ser realitzades per Christiaan Huygens el 1659; No obstant això, en 1877 el planeta presentà una oposició molt propera a la Terra i van ser descoberts els seus satèl·lits Fobos i Deimos, mentre l’astrònom Schiaparelli es dedicà a cartografiar curosament la seua superfície, descrivint, entre d’altres, els canali que despertaren les especulacions sobre la possible vida en Mart. 
 
L’exploració espacial de Mart va començar el 1963, encara que no va ser fins el 1965 quan la Mariner 4 transmetria les primeres informacions des de les seues rodalies.
 
En juny de 2003, l’Agència Espacial Europea (ESA) va llançar la sonda Mars Expres que actualment orbita sobre Mart juntament amb altres sondes de la NASA, l’última va arribar a Mart el 10 de març de 2006.
 
Aquesta jornada sobre Mart s’articula sobre l’exploració duta a terme per l’Agència Espacial Europea (Agustín Chicharro), els seus assoliments i els projectes futurs que aquesta agència té sobre l’exploració científica de Mart. 
 
Les dades obtingudes a través de les imatges enviades fins la Terra per les sondes Mariner 6, 7 i 9, i les Viking I i II, la Mars Pathfinder, la Mars Express, la Mars Global Surveyor i la Mars Reconnaissance Orbiter, són analitzades per interpretar els possibles canvis climàtics ocorreguts en Mart (Francisco Anguita) i l’evolució geològica d’aquest planeta (Carlos Fernández) A la pregunta: existeix o va existir vida a Mart? ens remetrem a una visió més generalitzada sobre la possibilitat de vida en altres planetes (Juli Peretó) i a la més immediata (Ricardo Amils) sobre el nostre planeta veí, amb el què hem compartit moments semblants de la nostra llarga història dins del Sistema Solar.

 

Dijous, 9 de novembre   10.00 h .– Una visió global de la missió Mars Express Agustín Chicarro (Agència Espacial Europea. Director del projecte Mars  Express) 12,30 h. – L’evolució climàtica de Mart  Francisco Anguita (Departament de Petrologia de la Universitat Complutense de Madrid) 16,30 h – L’evolució dinàmica de Mart Carlos Fernández (Departament de Geodinàmica de la Universitat de Huelva) Divendres, 10 de novembre 10.00 h- Química i història de la vida Juli Peretó (Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València) 12.30 h- Possibilitats astrobiològiques de Mart Ricardo Amils (Universitat Autònoma de Madrid - Centre d’Astrobiologia, CSIC-INTA) 16,30 h. Taula rodona.

 

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

 

    

R-2 - De l'Escola de Magisteri a la Ciutat de les Arts i les Ciències

Punt de trobada: Escola de Magisteri

   

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

 

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER  

 

IES AUSIÀS MARC (Gandia)

 

 

Canvi global: la nostra empremta sobre la Terra

Fernando Sapiña, departament de Química Inorgànica

i Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València

 

 

Les últimes dècades hem començat a elaborar una visió global de les relacions que existeixen entre els distints components de la biosfera. Aquest estudi ha mostrat, sens dubte, que van produint-se canvis al medi ambient i que l’origen d’aquestes alteracions inusuals es troba en l’activitat del éssers humans. Fenòmens com ara la pèrdua de biodiversitat, la disminució de la capa d’ozó o el canvi climàtic són símptomes d’una malaltia, són la conseqüència de l’apropiació de la biosfera per la nostra espècie.

 

 

IES ELS EVOLS (L'Alcúdia)

carrer Primer de Maig, s/n

 

Electrònica molecular: generant llum i energia amb molècules

Enrique Ortí, departament de Química Física de la Universitat de València

  

Gran part de la nostra activitat quotidiana implica la utilització de dispositius com ara el telèfon o l'ordinador, que funcionen gràcies a components electrònics basats en el silici, un material semiconductor inorgànic. No obstant això, la tecnologia del silici té les seues limitacions i, des de principis dels anys noranta, s'està dedicant un gran esforç al desenvolupament d'una nova electrònica basada en la utilització de materials moleculars electroactius. Sense cap dute, l'esdeveniment que més ha contribuït al desenvolupament d'aquests materials va ser el descobriment dels polímers conductors. Són nous materials que ens ofereixen les propietats elèctriques i òptiques dels metalls i semiconductors, juntament amb les atractives propietats mecàniques, els avantatges de processat i el baix cost econòmic dels polímers. En la primera part d'aquesta exposició es revisaran, utilitzant una perspectiva històrica, els conceptes i característiques fonamentals dels materials moleculars electroactius. En la segona part, l'exposició es centrarà en distintes aplicacions d'aquests materials: dispositius emissors de llum, cèl·lules solars, o nassos electrònics.

 

 

IES CID CAMPEADOR (València)

carrer Guillem Despuig, 8

 

 

Per què entendre l'origen de la massa ajuda a curar el càncer  

Joan Fuster, Institut de Física Corpuscular (CSIC-UVEG)

 

 

IES EL CLOT (València)

carrer Economista Gay, 34

 

 

Art i ciència. La percepció de la natura al Renaixement 

Martí Domínguez, departament de Teoria dels Llenguatges de la Universitat de València  

 

Al Renaixement, la natura estava molt present en la vida dels homes. Això ha quedat especialment palès en l'art, on els motius naturalístics són abundants i molt suggerents. Aquestes representacions no són tan sols uns motius decoratiurs, sinó que van amarats d'un llenguatge simbòlic d'art i natura avui en dia totalment desconegut.

   

ES GREGORI MAIANS (Oliva)

carrer Gabriel Miró, 16

 

Els gegants del Mediterrani

Juan Antonio Raga, professor del departament de Zoologia

 i Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

 

No només podem afirmar que hi ha balenes al Mediterrani, sinó que podem dir que el mar de Tethis, precursor del Mare Nostrum, va donar recer als antecessors de les balenes actuals i dels cetacis, en general. Aquest viatge evolutiu que va començar fa 55 milions d’anys, i en el qual un grup de mamífers terrestres, a través de notables canvis morfològics i fisiològics es va adaptar a viure al mitjà aquàtic, ha donat lloc a que en el nostre Mediterrani trobem avui una varietat important d’espècies de cetacis. Així, distintes poblacions de balenes, catxalots, dofins, etc.,  s’alimenten, es desplacen i es reprodueixen en les seues aigües. Però aquesta fauna marina, com bona part de la biodiversitat, està des de fa pocs anys seriorsament amenaçada per activitats humanes, que cal conèixer i regular mitjançant acords i normes nacionals i internacionals, per a permetre un desenvolupament sostenible de les poblacions humanes compatible amb la conservació del medi ambient.

 

IES LA MARXADELLA (Torrent)

 

 

El patrimoni de l'aigua

Jorge Hermosilla, departament de Geografia de la Universitat de València

  

El patrimoni de l’aigua està relacionat amb les infrastructures tradicionals del regadiu valencià, especialment de l’interior. Es tracta de sistemes desconeguts fins i tot pels ciutadans del lloc però que atresoren un gran valor patrimonial, un llegat molt copiós on trobem sínies, molins, sèquies, etc...

 

 Divendres, 10 de novembre

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

R-2 - De l'Escola de Magisteri a la Ciutat de les Arts i les Ciències

Punt de trobada: Escola de Magisteri

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

10.00 h.  TALLER D’ASTRONOMIA

Aula d’Astronomia

Facultat de Matemàtiques (Campus de Burjassot)  

 

Enric Marco, tècnic de l'Aula d'Astronomia, inicia aquesta activitat amb una petita xerrada introductòria d’uns vint minuts de durada per tal de detallar les activitats que realitzen els astrònoms i explicar breument els principals objectes celestes. Després, amb el telescopi, es procedirà a l’observació del Sol. S’explicaran les seues principals característiques i com observar-lo de manera segura. En cas de que les condicions atmosfèriques siguen adverses per a l’observació, aquesta part es substituirà per altra activitat de l’Aula d’Astronomia.

12.00 h.  MUSEU DE GEOLOGIA  

IES PERE D'ESPLUGUES (La Pobla Llarga)

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

R-2 - De l'Escola de Magisteri a la Ciutat de les Arts i les Ciències

Punt de trobada: Escola de Magisteri

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

12.00 h.  CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES SAN ROQUE (València)

Cèl·lules mare

Jose Manuel García Verdugo, departament de Parasitologia i Biologia Cel·lular i

Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

Una cèl·lula mare és una cèl·lula que posseeix la capacitat de dividir-se (autorenovació) durant un període indefinit de temps. Però, a més, en determinades condicions pot donar lloc a diferents tipus cel·lulars (diferenciació) amb formes i funcions característiques, com cèl·lules cardíaques o nervioses. Hi ha diferents tipus de cèl·lules mare en funció del seu origen i capacitat proliferativa:

- cèl·lula totipotent: té potencial suficient per a generar totes les cèl·lules de l'organisme.

- cèl·lula pluripotent: són aquelles cèl·lules mare amb diferenciació més restringida. Només donen lloc a determinats tipus cel·lulears.

- cèl·lula unipotent: cèl·lules capaces de diferenciar-se en un únic llinatge cel·lular.

- cèl·lula mare embrionària: ve definida pel seu origen. Són pluripotents i tenen capacitat per autorenovar-se

Els estudis amb cèl·lules mare embrionàries són molt escassos, a causa dels problemes ètics. És per això que la majoria dels estudis i assajos clínics s’han realitzats amb cèl·lules mare adultes.

IES CLARA CAMPOAMOR (Alaquàs)

Un passeig per la flora i els paisatges vegetals valencians

Antoni Aguilella, director del Jardí Botànic, departament de Botànica i Institut Cavanilles de Biodiversitat

i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

El territori valencià es troba situat en la meditarrània occidental, un àrea considerada a nivell mundial com una de les zones més riques en diversitat botànica, on l'acció secular de l'home l'ha transformat completament. En aquesta xerrada es pretén donar una visió panoràmica de la flora i vegetació valenciana seguint un itinerari que ens transporte de la vora de la mar on dominen els ecosistemes dunars i els penya-segats litorals, fins als cims més alts de les muntanyes interiors. Al llarg d'aquest recorregut destacarem les plantes i comunitats vegetals més importants així com els problemes que afronten en l'actualitat per a la seua conservació.

IES TAVERNES BLANQUES (Tavernes Blanques)

La investigació a l’Antàrtida: ciència i convivència

Antonio Camacho, departament de Microbiologia i Ecologia i

Institut Cavanilles de Biodiversitat i  Biologia Evolutiva de la Universitat de València

L’Antàrtida és un continent consagrat a la ciència i a la natura. En aquesta xerrada tracta de donar una visió sobre el que fem els científics a l’Antàrtida, tant des del punt de vista dels tipus d’investigacions que s’estan fent i els seus objectius, com ara des de la moltes vegades oblidada visió humana del treball, la convivència en unes condicions en molts casos poc confortables i la barreja entre ciència i aventura que tenen moltes de les investigacions que es plantegen. A l’Antàrtida, l’exploració dels secrets de la natura es acompanyada per l’esperit dels exploradors dels segles passats, potser un dels pocs tipus de treball on això encara es pot assaborir hui en dia, on explorar, conèixer, saber, és encara pur plaer.

IES MIGUEL BALLESTEROS VIANA (Utiel)

Biodiversitat: conèixer per conservar

Jaime Güemes, conservador del Jardí Botànic de la Universitat de València

Linné, al segle XVII, pensava que en la Terra havia unes 20.000 espècies d’animals i plantes. Un segle més tard, Darwin va multiplicar per deu aquesta xifra. Al segle XX l’estimació es va elevar fins els 2,5 milions d’espècies. Els últims càlculs sobre la biodiversitat terrestre calculen que en el planeta viuen uns 5 milions d’organismes diferents. Sembla que cada vegada hi ha més espècies, que la biodiversitat pot ser encara major. Però, paradoxalment, ens trobem davant una dramàtica certesa: cada vegada hi ha menys espècies. Som conscients de l’extinció de cents d’elles durant els darrers dos segles. Actualment desapareixen set espècies cada dia. Davant aquesta situació ens preguntem: per què desapareixen les espècies? És aquest un procés natural? Quines conseqüències té? Es pot detenir? Són útils totes les espècies? Durant segles les Ciències Naturals es van interessar per conèixer les espècies, avui es preocupen també per la seua conservació.  

IES NÚM. 1 (Quart de Poblet)

Dimarts, 14 de novembre

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

Dimecres, 15 de novembre

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

R-2 - De l'Escola de Magisteri a la Ciutat de les Arts i les Ciències

Punt de trobada: Escola de Magisteri

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

12.00 h.  CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES MISERICÒRDIA (València)

Meteorits: missatgers de l'espai

Juan Usera, departament de Geologia de la Universitat de València

Els meteorits actuals procedeixen en la seua majoria del Cinturó d'Asteroides que es troba situat en l'espai entre les òrbites de Mart i Júpiter. No obstant això, hi ha un altre petit grup d'asteroides en l'òrbita de Júpiter i un altre amb òrbites que creuen la de la Terra, sent aquest últim d'especial interès. En el seu viatge a través de l'espai, els meteorits, arriben a impactar sobre els planetes, i ens proporcionen informació sobre la seua composició i origen i també les bases de discussió sobre un possible mecanisme de transmissió de vida elemental entre planetes. Alguns d'aquests meteorits de més de 10 km de diàmetre han estat associats a fenòmens de destrucció massiva d'éssers vius alhora que han afavorit els processos d'evolució de les espècies.

IES CARLES SALVADOR (Aldaia)

Mesurant l’Univers: les escales còsmiques

Vicent Martínez, departament d’Astronomia i Observatori Astronòmic de la Universitat de València

Quan observem el cel nocturn i els astres que poblen l’esfera celeste, ens preguntem sovint per la distància a la que es troben. Si reflexionem un poc sobre aquesta qüestió, ens adonem de les dificultats de trobar resposta a una pregunta tan suggeridora. Mesurar les distàncies que ens separen dels estels i dels altres astres és una de les tasques més complicades de l’astronomia. En aquesta conferència expliquem els procediments emprats per la humanitat per endinsar-se en les profunditats còsmiques. Com si disposarem d’una sonda que ens informés de les escales de distància assolides, proposem fer un viatge sense retorn als confins de l’Univers. Començant per les enginyoses tècniques proposades per Aristarc de Samos l’any 250 a.C. per mesurar la distància a la Lluna i al Sol i acabant amb la Llei de Hubble (1929) que ens informa de la distància a la que es troben les galàxies més remotes, veurem com els astrònoms han anat esbrinant, al llarg de la història, la immensitat de l’Univers per tal d’establir una singular cartografia còsmica.  

Dijous, 16 de novembre

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

R-2 - De l'Escola de Magisteri a la Ciutat de les Arts i les Ciències

Punt de trobada: Escola de Magisteri

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

12.00 h.  CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES CAMP DE TÚRIA (Llíria)

Materials que vingueren de l'espai

Rafael Ibáñez, departament de Química Inorgànica i Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València  

Exceptuant els materials naturals, cap ha sorgit en el món per generació espontània. L’evolució de la tecnologia s’ha produït com a conseqüència d’una labor additiva, desenvolupada de generació en generació, i de la qual, habitualment, només es recorden les fites i molt poc els camins recorreguts. Un bon nombre del que comunament  coneixem com “nous materials” procedeixen en els nostres dies de l’esforç colossal que, en tots els àmbits, ha suposat la carrera espacial. Les sues històries estan de vegades marcades pel fracàs, però molts d’ells han arribat a les nostres mans directament des de l’espai en forma de dispositius o artefactes quotidians, sense que ens qüestionem la seua procedència.

IES ENRIC VALOR (Silla)

Electrònica molecular: generant llum i energia amb molècules

Enrique Ortí, departament de Química Física de la Universitat de València

Gran part de la nostra activitat quotidiana implica la utilització de dispositius com ara el telèfon o l'ordinador, que funcionen gràcies a components electrònics basats en el silici, un material semiconductor inorgànic. No obstant això, la tecnologia del silici té les seues limitacions i, des de principis dels anys noranta, s'està dedicant un gran esforç al desenvolupament d'una nova electrònica basada en la utilització de materials moleculars electroactius. Sense cap dute, l'esdeveniment que més ha contribuït al desenvolupament d'aquests materials va ser el descobriment dels polímers conductors. Són nous materials que ens ofereixen les propietats elèctriques i òptiques dels metalls i semiconductors, juntament amb les atractives propietats mecàniques, els avantatges de processat i el baix cost econòmic dels polímers. En la primera part d'aquesta exposició es revisaran, utilitzant una perspectiva històrica, els conceptes i característiques fonamentals dels materials moleculars electroactius. En la segona part, l'exposició es centrarà en distintes aplicacions d'aquests materials: dispositius emissors de llum, cèl·lules solars, o nassos electrònics.

IFP AUSIÀS MARC (València)

La biologia del sex-appeal

Ester Desfilis, Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

Per què ens resulten sexys determinats trets facials o corporals? Per què els homes se senten atrets per les jovenetes i, en canvi, les dones s’interessen per homes més grans i ben situats? Recentment alguns científics s’han plantejat que per a comprendre aquests i altres aspectes del comportament humà és necessari començar per reconèixer que es tracta d’un problema de biologia evolutiva. Charles Darwin, en el seu llibre The descent of man, and selection in relation to sex, va ser el primer que tractà el tema de la bellesa humana des d’un punt de vista biològic. Basant-se en els comentaris de diversos missioners britànics, va intentar trobar patrons de bellesa comuns a tots els humans. Probablement a causa dels prejudicis i la falta d’objectivitat científica dels informadors, Darwin va concloure que no hi havia un estàndard general de bellesa: distintes cultures tenien distints patrons de bellesa. Això no obstant, alguns estudis transculturals realitzats recentment han demostrat que sí que existeixen uns patrons de bellesa universals. Persones de diferents classes socials, edats, cultures i races comparteixen un mateix sentit estètic de la bellesa humana i coincideixen a l’hora de discriminar què és atractiu i què no.  

Divendres, 17 de novembre

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

R-2 - De l'Escola de Magisteri a la Ciutat de les Arts i les Ciències

Punt de trobada: Escola de Magisteri

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

10.00 h.  TALLER D’ASTRONOMIA

Aula d’Astronomia

Facultat de Matemàtiques (Campus de Burjassot)  

 

Enric Marco, tècnic de l'Aula d'Astronomia, inicia aquesta activitat amb una petita xerrada introductòria d’uns vint minuts de durada per tal de detallar les activitats que realitzen els astrònoms i explicar breument els principals objectes celestes. Després, amb el telescopi, es procedirà a l’observació del Sol. S’explicaran les seues principals característiques i com observar-lo de manera segura. En cas de que les condicions atmosfèriques siguen adverses per a l’observació, aquesta part es substituirà per altra activitat de l’Aula d’Astronomia.

12.00 h.  MUSEU DE GEOLOGIA  

Dilluns, 20 de novembre

R-1 - De les Torres de Serrans al Jardí Botànic

Punt de trobada: Torres de Serrans

R4 - Del Mercat de Colom a La Nau 

Punt de trobada: Ciril Amorós, 29 (casa 1908)

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

Dimarts, 21 de novembre

R-1 - De les Torres de Serrans al Jardí Botànic

Punt de trobada: Torres de Serrans

R4 - Del Mercat de Colom a La Nau 

Punt de trobada: Ciril Amorós, 29 (casa 1908)

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

Dimecres, 22 de novembre

R-1 - De les Torres de Serrans al Jardí Botànic

Punt de trobada: Torres de Serrans

R4 - Del Mercat de Colom a La Nau 

Punt de trobada: Ciril Amorós, 29 (casa 1908)

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

Dijous, 23 de novembre

R-1 - De les Torres de Serrans al Jardí Botànic

Punt de trobada: Torres de Serrans

R4 - Del Mercat de Colom a La Nau 

Punt de trobada: Ciril Amorós, 29 (casa 1908)

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

Divendres, 24 de novembre

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

R-1 - De les Torres de Serrans al Jardí Botànic

Punt de trobada: Torres de Serrans

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

Diumenge, 26 de novembre

FESTA DE LA CIÈNCIA AL JARDÍ BOTÀNIC DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Carrer de Quart, 80 - València

Any rere any, celebrem la Festa de la Ciència al Jardí Botànic de la Universitat de València en aquests dies dedicats a divulgar el coneixement científic. Enguany el Jardí es transformarà i oferirà diferents opcions per descobrir més sobre la nostra mar, la Mediterrània. La revista de divulgació científica Mètode ens presentarà un número en que s’analitza l’estat actual del medi marí i els seus projectes de conservació i divulgació. A més a més de gaudir del marc incomparable que ofereix el Jardí Botànic, trobarem a l’Umbracle el Contacontes, l’Estufa Freda convertida en una peixera gegant i una exposició d’algues comestibles amb receptes per a cuinar-les. 
 
Horari de les activitats previstes a l’Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic:
 
11.00 hores

Projecció del documental  La història del paisatge, Cavanilles (2005)

 

Producció del Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València:
Director/Realitzador: Batista Miguel
Director Científic: Antoni Aguilella
Productor Executiu: Miquel Francés

La història del paisatge, Cavanilles és un documental per a televisió que integra diversos generes propis d'aquest tipus de programes: divulgació científica, naturalesa, social, etnologia i 
història.

Aquests gèneres es combinen entre ells per a evocar els canvis ocorreguts en el paisatge valencià i la seua relació amb les activitats humanes en els últims 200 anys, utilitzant com a fil  conductor la vida de l‘insigne botànic valencià Antoni Josep Cavanilles i els seus viatges per les terres valencianes.

El documental donarà a conèixer la història del paisatge valencià i  les seues interrelacions amb la societat humana.

Aquest documental ha sigut guardonat amb el Premi a la Millor Fotografia en la Mostra Cinema València 2005.

12.00 hores

Presentació del Manifest: Per una major presència de les ciències al mitjans de comunicació, elaborat pel grup Cima.Com (ACCC). Hi intervindran: 
 

Enrique Bigné Alcañiz, vicerector de Comunicació de la Universitat de València
Antoni Aguilella, director del Jardí Botànic de la Universitat de València
Martí Domínguez, director de la Revista Mètode i professor de periodisme de la Universitat de València
Raül Toran, responsable de Comunicació al Centre d’Investigació Cardiovascular (CSIC-ICCC), membre del grup Cima.Com (ACCC)
Maria Josep Picó, directora de la revista NAT i membre de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)
 

12.30 hores

Cafè, copa i... física 

Entreteniments físics per a la sobretaula

 
  Espectacle basat en experiments de física a càrrec de Rafael García Molina, 

professor del departament de Física de la Universitat de Múrcia. 

Dilluns, 27 de novembre

R-2 - De l'Escola de Magisteri a la Ciutat de les Arts i les Ciències

Punt de trobada: Escola de Magisteri

R4 - Del Mercat de Colom a La Nau 

Punt de trobada: Ciril Amorós, 29 (casa 1908)

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

12.00 h.  CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES VICENTE BLASCO IBAÑEZ (València)

Amb el menjar no es juga

Emilia Matallana, departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València

Tot el que ens mengem té un origen biològic, és a dir, que els nostres aliments són organismes vius o procedeixen d’ells. Les carns, els peixos, les fruites i les verdures són clars exemples, però també la llet i tots els seus derivats, els sucs, el vi, la cervesa, etc., que procedeixen de transformacions microbianes de productes d’origen animal o vegetal. Al llarg de la història, l’home ha anat seleccionant de manera més o menys premeditada les millors matèries primes per a la seua alimentació, però en l’actualitat, els grans avanços en el coneixement de la biologia molecular dels organismes i el desenvolupament de poderoses metodologies de detecció, obtenció i manipulació del material genètic, fan possible el disseny d’aliments amb propietats noves o millorades i ofereixen interessants eines per al control de qualitat i seguretat alimentària.

IES GUADASSUAR (Guaduassuar)

Anna García, Museu de Geologia de la Universitat de València

IES LLUÍS VIVES (València)

Molècules i electrons en acció: del nanocosmos molecular a l’electònica molecular.

Eugenio Coronado, departament de Química Inorgànica i Institut de Ciència Molecular de la UV

Poden els materials moleculars ser una alternativa real als materials tradicionals utilitzats actualment? Podem, a partir d’aquests nous materials, obtenir dispositius molt més petits, eficients i ràpids per a escriure, emmagatzemar, processar, llegir i transferir informació de les que ofereix la microtecnologia actual? És possible dissenyar dispositius intel·ligents de grandària nanomètrica que siguen capaços de detectar cèl·lules malaltes i de guarir-les? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals tracta de respondre l’electrònica molecular. Quan l’electrònica tradicional basada en el silici està arribant als seus límits, sorgeix l’electrònica molecular com alternativa per arribar a l’escala nanomètrica. Estem davant una revolució científica i tecnològica basada en la capacitat, recentment desenvolupada, de manipular i organitzar la matèria a l’escala del nanòmetre. En aquesta nanoescala, la física, la química, la biologia, la ciència de materials i l’enginyeria convergeixen cap als mateixos principis teòrics i tècniques experimentals. En aquesta xerrada presentarem alguns dels avanços recents més significatius obtinguts amb els sistemes moleculars.

IES BIAR (Alacant)

Coneguem millor la malaltia de la SIDA

Elena Arroyo, Institut de Neurociències d'Alacant (CSIC-UMH)

Aquesta conferència pretén donar a conèixer de forma general i senzilla els següents conceptes referents a la infecció pel VIH: Què és el VIH? Què és la SIDA? Què són els CD4? Com es transmet el VIH? Com es pot previndre la transmissió del virus? Quins països són els més afectats? La SIDA es pot curar? Quina atenció reben aquests malalts en els hospitals per part del personal sanitari?

Dimarts, 28 de novembre

R-2 - De l'Escola de Magisteri a la Ciutat de les Arts i les Ciències

Punt de trobada: Escola de Magisteri

R4 - Del Mercat de Colom a La Nau 

Punt de trobada: Ciril Amorós, 29 (casa 1908)

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

12.00 h.  CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES BENIMAMET (València)

Materials que vingueren de l'espai

Rafael Ibáñez, departament de Química Inorgànica i Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València  

Exceptuant els materials naturals, cap ha sorgit en el món per generació espontània. L’evolució de la tecnologia s’ha produït com a conseqüència d’una labor additiva, desenvolupada de generació en generació, i de la qual, habitualment, només es recorden les fites i molt poc els camins recorreguts. Un bon nombre del que comunament  coneixem com “nous materials” procedeixen en els nostres dies de l’esforç colossal que, en tots els àmbits, ha suposat la carrera espacial. Les sues històries estan de vegades marcades pel fracàs, però molts d’ells han arribat a les nostres mans directament des de l’espai en forma de dispositius o artefactes quotidians, sense que ens qüestionem la seua procedència.

El documental televisiu i la divulgació de la ciència

Miquel Francés, professor de comunicació audiovisual i Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València

L’objectiu d’aquesta xerrada és la de presentar un panorama de la divulgació científica a través del documental televisiu; un dels gèneres més fecunds en aquest àmbit. Ens detindrem en l’estudi del procés de producció de documentals sobre ciència, des de la idea inicial fins el muntatge final del programa.

COL·LEGI SAGRADO CORAZÓN (Paterna)

Cèl·lules mare

Jose Manuel García Verdugo, departament de Parasitologia i Biologia Cel·lular i

Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

Una cèl·lula mare és una cèl·lula que posseeix la capacitat de dividir-se (autorenovació) durant un període indefinit de temps. Però, a més, en determinades condicions pot donar lloc a diferents tipus cel·lulars (diferenciació) amb formes i funcions característiques, com cèl·lules cardíaques o nervioses. Hi ha diferents tipus de cèl·lules mare en funció del seu origen i capacitat proliferativa:

- cèl·lula totipotent: té potencial suficient per a generar totes les cèl·lules de l'organisme.

- cèl·lula pluripotent: són aquelles cèl·lules mare amb diferenciació més restringida. Només donen lloc a determinats tipus cel·lulears.

- cèl·lula unipotent: cèl·lules capaces de diferenciar-se en un únic llinatge cel·lular.

- cèl·lula mare embrionària: ve definida pel seu origen. Són pluripotents i tenen capacitat per autorenovar-se

Els estudis amb cèl·lules mare embrionàries són molt escassos, a causa dels problemes ètics. És per això que la majoria dels estudis i assajos clínics s’han realitzats amb cèl·lules mare adultes.  

IES MASSAMAGRELL (Massamagrell)

Meteorits: missatgers de l'espai

Juan Usera, departament de Geologia de la Universitat de València

Els meteorits actuals procedeixen en la seua majoria del Cinturó d'Asteroides que es troba situat en l'espai entre les òrbites de Mart i Júpiter. No obstant això, hi ha un altre petit grup d'asteroides en l'òrbita de Júpiter i un altre amb òrbites que creuen la de la Terra, sent aquest últim d'especial interès. En el seu viatge a través de l'espai, els meteorits, arriben a impactar sobre els planetes, i ens proporcionen informació sobre la seua composició i origen i també les bases de discussió sobre un possible mecanisme de transmissió de vida elemental entre planetes. Alguns d'aquests meteorits de més de 10 km de diàmetre han estat associats a fenòmens de destrucció massiva d'éssers vius alhora que han afavorit els processos d'evolució de les espècies.

IES ORRIOLS (València)

Amb el menjar no es juga

Emilia Matallana, departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València

Tot el que ens mengem té un origen biològic, és a dir, que els nostres aliments són organismes vius o procedeixen d’ells. Les carns, els peixos, les fruites i les verdures són clars exemples, però també la llet i tots els seus derivats, els sucs, el vi, la cervesa, etc., que procedeixen de transformacions microbianes de productes d’origen animal o vegetal. Al llarg de la història, l’home ha anat seleccionant de manera més o menys premeditada les millors matèries primes per a la seua alimentació, però en l’actualitat, els grans avanços en el coneixement de la biologia molecular dels organismes i el desenvolupament de poderoses metodologies de detecció, obtenció i manipulació del material genètic, fan possible el disseny d’aliments amb propietats noves o millorades i ofereixen interessants eines per al control de qualitat i seguretat alimentària.

IES FRANCESC FERRER I GUARDIA (València)

Dimecres, 29 de novembre

R-2 - De l'Escola de Magisteri a la Ciutat de les Arts i les Ciències

Punt de trobada: Escola de Magisteri

R4 - Del Mercat de Colom a La Nau 

Punt de trobada: Ciril Amorós, 29 (casa 1908)

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

12.00 h.  CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES L'ALMADRAVA (Benidorm)

Cannabis: droga o medicament?

Jorge Manzanares, Institut de Neurociències d'Alacant (CSIC-UMH)

Els darrers anys  ha crescut el consum de Cannabis, especialment entre la població dels joves, en part degut a la creença de què el seu consum no pot tenir conseqüències negatives per a la conducta i el cervell dels que el consumeixen perquè també es pot utilitzar per a "tractar malalties". Aquesta afirmació està molt allunyada de la realitat i per això no hi ha més que considerar els opiacis.  La morfina és el fàrmac més utilitzat i eficaç per a tractar el dolor agut i crònic. No obstant això, un derivat de la morfina, l'heroïna, és una de les drogues més devastadores quan s'empra des del punt de vista "recreatiu". Amb les drogues i els fàrmacs cannabinoides ocorre una cosa similar. Als darrers deu anys s'ha caracteritzat un sistema cannabinoide endogen, amb lligams endògens, receptors, i un sistema de recaptació neuronal que ha permès que es comprenga millor els efectes del consum de Cannabis entre els addictes i també que es puguen dissenyar fàrmacs (càpsules, col·liris, etc.) amb aplicacions terapèutiques. En aquesta conferència, es presenten les dues cares de la moneda. El Cannabis consumit amb finalitats no terapèutiques pot causar importants efectes secundaris, especialment en subjectes joves en els què la maduresa psicològica i cerebral encara no està desenvolupada en la seua totalitat i pot desencadenar l'aparició de transtorns psiquiàtrics i neurològics. D'altra banda, la utilització de formes farmacèutiques que contenen els principis actius del Cannabis, o derivats sintètics, poden ser emprats, prescrits per un facultatiu, per a tractar diferents malalties si la seua utilització es dirigeix a alleujar la salut del pacient.

IES SAN FRANCISCO Y SANTO DOMINGO (Vilamarxant)

El patrimoni de l'aigua

Jorge Hermosilla, departament de Geografia de la Universitat de València

El patrimoni de l’aigua està relacionat amb les infrastructures tradicionals del regadiu valencià, especialment de l’interior. Es tracta de sistemes desconeguts fins i tot pels ciutadans del lloc però que atresoren un gran valor patrimonial, un llegat molt copiós on trobem sínies, molins, sèquies, etc...

IES LA VALL DE SEGÓ (Benifairó de les Valls)

Papallones: evolució i color

Ximo Baixeras, Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

Les papallones representen un dels conjunts animals amb més espècies. Totes elles s'agrupen dins de l'ordre d'insectes dels lepidòpters. Malgrat la seua diversitat totes les papallones responen a un patró comú prou restringit: totes tenen un aparell bucal adaptat a la succió i les ales cobertes d'escates microscòpiques. Per què un grup amb aquestes restriccions s'ha diversificat tant és una qüestió que ha preocupat als biòlegs des de que la teoria de l'evolució es va proposar. Els lepidòpters son herbívors molt actius i habitants de la nit en la seua majoria. Al mateix temps ofereixen brillants exemples d'interacció entre els depredadors, les preses i les plantes, i sense cap dubte presenten alguns dels dissenys de coloració més cridaners i artístics de la natura. Tota aquesta interacció es troba al centre mateix d'un dels drames evolutius més fascinants de la natura.

IES NÚM. 1 (Requena)

Per què entendre l'origen de la massa ajuda a curar el càncer  

Joan Fuster, Institut de Física Corpuscular (CSIC-UVEG)

IES JAUME I (Borriana)

De l’edat dels metalls al segle XXI (passant per Damasc).

Eduardo Martínez Tamayo, departament de Química Inorgànica i Institut de Ciència dels Materials 

de la Universitat de València

Des de temps prehistòrics els materials més íntimament lligats al desenvolupament tecnològic són, sens dubte, els metalls. Anem a mostrar l’evolució en la tecnologia metal·lúrgica des de l’Edat dels Metalls fins els nostres dies, passant revista a les fites més significatives des del punt de vista científic i tecnològic. Destacarem la influència que aquests descobriments han tingut en el desenvolupament de la societat, tant en l’àmbit de la millora en les condicions de vida com en les modificacions de les relacions de poder entre els pobles al llarg de la història. Per això passarem revista a les tècniques de metal·lúrgia extractiva, al processat dels metalls i/o aliatges, i a la fabricació d’objectes i dispositius usats en la tecnologia civil i, el que massa sovint és més crític, en les armes que han determinat les esmentades relacions de poder entre les societats existents a cada moment.  

Dijous, 30 de novembre

R-2 - De l'Escola de Magisteri a la Ciutat de les Arts i les Ciències

Punt de trobada: Escola de Magisteri

R4 - Del Mercat de Colom a La Nau 

Punt de trobada: Ciril Amorós, 29 (casa 1908)

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

12.00 h.  CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES BEATRIU FAJARDO DE MENDOZA (Benidorm)

Com ens formem: viatges cel·lulars

Cristina Alvarez, Institut de Neurociències d'Alacant (CSIC-UMH)

El camp del desenvolupament estudia com es formen els distints organismes. Entendre els processos que donen lloc als distints teixits no només suposa un avanç en el coneixement, sinó que ens permet extrapolar la informació adquirida al problema fonamental que ens preocupa, saber com aproximar-nos a les distintes malalties que pateix l’ésser humà. S’ha vist que en algunes patologies ocorren fenòmens idèntics als què es produeixen durant la formació de l’embrió, com ara el cas del càncer. Les cèl·lules proliferen, es diferencien i es mouen seguint patrons de comportament molt similars, sinó idèntics, als què segueixen durant determinades etapes del desenvolupament primerenc. Així mateix, també es poden estudiar patologies que ocorren durant el desenvolupament embrionari, permetent-nos identificar els responsables de moltes malalties hereditàries. La idea d’aquesta conferència és acostar, a través d’algunes pel·lícules i exemples, a aquests processos de desenvolupament primerenc, com els estudiem en un laboratori i com traiem conclusions dels nostres resultats per a poder entendre que està ocorrent.

IES PERE BOÏL (Manises)

Podrien un elefant i una margarida apariar-se i tenir descència?

Jose Pio Beltran, Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (CSIC-UPV)

Dificatives deL'evolució de les espècies ha permès que la humana ocupe un lloc de privilegi entre els éssers vius. Si alguna cosa ens caracteritza és la capacitat per a modificar a altres éssers de forma intel·ligent i en el nostre benefici. Basta observar la secció de verdures i hortalisses d'un supermercat: res del que allà trobem ha estat recol·lectat pels homes entre el que la naturalesa ofereix! Des de fa deu mil anys descobrim formes per a canviar dràsticament les plantes. Les privem de les seues defenses químiques tòxiques per a nosaltres, com en els tomàquets ancestrals, o de la capacitat de dispersar les seues llavors, en el cas dels llegums. El desenvolupament de la Genètica ens va dur des del DNA a comprendre la transmissió de caràcters: un gran tràfec de gens subjeu a les tècniques d'hibridació sexual utilitzades pels milloradors de plantes. La biologia molecular ens permet aïllar DNA en el tub d'assaig, conèixer la seqüència dels nucleòtids que componen els gens així com tallar i unir el DNA per llocs precisos i valent-nos de microorganismes per a introduir-lo en altres organismes. Aquest mètode distint a la fecundació d'un òvul per una cèl·lula d'esperma constitueix l'essència de l'enginyeria genètica i permet modificar de forma dirigida i molt precisa el genoma dels éssers vius, saltant la barrera de la compatibilitat sexual. Així, un elefant i una margarida que mai podrien apariar-se, sí que podrien incorporar a la seva descendència informació genètica, cadascun de l'altre.s del punt de vista

IES FERNANDO III (Aiora)

Mesurant l’Univers: les escales còsmiques

Vicent Martínez, departament d’Astronomia i Observatori Astronòmic de la Universitat de València

Quan observem el cel nocturn i els astres que poblen l’esfera celeste, ens preguntem sovint per la distància a la que es troben. Si reflexionem un poc sobre aquesta qüestió, ens adonem de les dificultats de trobar resposta a una pregunta tan suggeridora. Mesurar les distàncies que ens separen dels estels i dels altres astres és una de les tasques més complicades de l’astronomia. En aquesta conferència expliquem els procediments emprats per la humanitat per endinsar-se en les profunditats còsmiques. Com si disposarem d’una sonda que ens informés de les escales de distància assolides, proposem fer un viatge sense retorn als confins de l’Univers. Començant per les enginyoses tècniques proposades per Aristarc de Samos l’any 250 a.C. per mesurar la distància a la Lluna i al Sol i acabant amb la Llei de Hubble (1929) que ens informa de la distància a la que es troben les galàxies més remotes, veurem com els astrònoms han anat esbrinant, al llarg de la història, la immensitat de l’Univers per tal d’establir una singular cartografia còsmica.  

Divendres, 1 de desembre

R-2 - De l'Escola de Magisteri a la Ciutat de les Arts i les Ciències

Punt de trobada: Escola de Magisteri

R4 - Del Mercat de Colom a La Nau 

Punt de trobada: Ciril Amorós, 29 (casa 1908)

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

12.00 h.  CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES DOCTOR LUIS SIMARRO (Xàtiva)

Pterosauris: els antics amos del cel

Leopoldo Márquez, departament de Geologia de la Universitat de València

Els pterosauris són els primers vertebrats que van arribar la capacitat de volar. Van iniciar el seu domini des dels cels del mesozoic fa 210 milions d’anys, molt abans que existiren les primeres aus. Van ocupar una gran varietat de nínxols ecològics, i això es va traduir en morfologies i grandàries molt diverses. Les seues perfectes adaptacions al vol els converteixen en els organismes voladors més extraordinàris que mai han existit, amb unes prestacions difícils de superar, fins i tot pels actuals dissenys de les màquines voladores humanes.

COL·LEGI ASUNCIÓN DE NTRA. SRA. (Riba-roja)

Pterosauris: els antics amos del cel

Leopoldo Márquez, departament de Geologia de la Universitat de València

Els pterosauris són els primers vertebrats que van arribar la capacitat de volar. Van iniciar el seu domini des dels cels del mesozoic fa 210 milions d’anys, molt abans que existiren les primeres aus. Van ocupar una gran varietat de nínxols ecològics, i això es va traduir en morfologies i grandàries molt diverses. Les seues perfectes adaptacions al vol els converteixen en els organismes voladors més extraordinàris que mai han existit, amb unes prestacions difícils de superar, fins i tot pels actuals dissenys de les màquines voladores humanes.