
Durant
la major part de la història de la Terra, la vida ha estat invisible. Les
comunitats bacterianes han modelat la superfície i l'atmosfera del planeta
al llarg de milers de milions d'anys. Tot i la insignificança d'aquests
microorganismes, representen formes de vida molt diverses i originals,
adaptades als ambients més insòlits que puguen imaginar. Moltes de les
activitats que associem amb els organismes pluricel·lulars, com ara fongs,
plantes o animals -la reproducció, la predació, el moviment, el sexe i més-
són realment invencions bacterianes antigues. Molt abans de l'aparició
evolutiva dels animals i de les plantes més simples, els bacteris ja havien
escrit els primers capítols de la història de la vida. Desxifrar aquesta
història ancestral és una tasca científica apassionant, i aquesta obra de
Lynn Margulis i Michael F. Dolan ens hi aproxima sense que necessitem una
formació científica prèvia.
Des de la primera vegada que Lynn Margulis vingué a València l'any 1985,
convidada a un congrés de microbiologia organitzat per la Universitat de
València, són nombroses les col·laboracions que ha realitzat en la nostra
institució. Ara de nou, el pròxim dia 18 de gener, a les 19.00 hores, a
l'Auditori Santiago Grisolia" del Museu de les Ciències Príncep Felip, Lynn
Margulis impartirà la conferència "L'origen de la cèl·lula eucariòtica" amb
motiu de la presentació del llibre "Els inicis de la vida. Evolució a la
Terra Precambriana", de la
col·lecció Sense Fronteres, publicat per la
Universitat de València i Edicions Bromera.
Lynn Margulis (Chicago, 1938), és catedràtica de Geociència a la Universitat
de Massachusetts-Amherst i codirectora del departament de Biologia
Planetària de la NASA. És membre de nombroses acadèmies i institucions de
renom, comitès i responsabilitats editorials, entre altres: l'Acadèmia de
les Ciències d'Estats Units, l'Acadèmia Russa de Ciències Naturals,
l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències, l'International Society for the
Study of the Origin of Life, the Linnean Society, the Society for Research
and Education in Earth Systems Science, la Societat Catalana de Biologia,
Journal of Molecular Evolution (1980-1984), Journal of Theoretical Biology
(1979-1984), Biosystems (1979-1993), International Microbiology (1998- )...
Ha estat guardonada amb una llarga llista de premis i distincions, entre les
quals destaquen els onze nomenaments com a doctora honoris causa, NASA
Public Service Award (1981), Commandeur de l'Ordre des Palmes Académiques de
France (1989), National Medal of Science (1999) del President William
Clinton...
Ha publicat nombrosos articles i llibres, a més de tot tipus de materials
didàctics i publicacions específiques sobre divulgació científica. Entre
altres, cal destacar "Cinc regnes", "El origen de la célula", "Microcosmos",
"Biosferas: metamorfosis del planeta tierra", "Què és la vida?, "Què és el
sexe?" "Planeta Simbiótico: un nuevo punto de vista sobre la evolución",
"Peces Luminosos, historias de amor y ciencia".
La primera versió completa de la seua «teoria de l'endosimbiòsi seriada» fou
publicada el 1967 amb el nom d'Origin of Mitosing Cells a la revista Journal
of Theoretical Biology després d'haver-se rebutjat quinze vegades. Després
de trenta anys d'estudi i de recerca, la seua teoria és acceptada sense
crítica i avui li agrada presumir de que ha guanyat tres de les quatre
batalles de la seua teoria. Fa milers de milions d'anys quatre ancestres,
bacteris, independents i físicament separats, es fusionaren tot seguint un
ordre específic per convertir-se en un nou tipus d'èsser. Només l'origen
simbiòtic de l'aparell de motilitat queda per demostrar, però Lynn Margulis
ha predit que també guanyarà aquesta discussió en una dècada.
Pensa que una de les raons de que l'acceptació de la simbiogènesi s'haja
retardat és que xoca directament amb presumpcions comunes i respectades. El
seu treball sobre simbionts microbians la portà a criticar i després revisar
la classificació biològica, i així s'endinsà en la taxonomia, la ciència
d'identificar, donar nom i classificar als organismes. La seua descripció,
que pretén reflectir la història evolutiva, comprèn una classificació en dos
nivells i cinc regnes.
|