INICI > HISTÒRIC > ACTIVITATS 2007 > LYNN MARGULIS
........................................................................................................................................................ Per rebre informació de les nostres activitats cliqueu aquí

Cicle de conferències

"L'evolució de la vida als oceans"

Dijous 18 de gener, a les 19.00 hores
Auditori Santiago Grisolía
Museu de les Ciències Príncep Felip
Ciutat de les Arts i les Ciències de València

 Durant la major part de la història de la Terra, la vida ha estat invisible. Les comunitats bacterianes han modelat la superfície i l'atmosfera del planeta al llarg de milers de milions d'anys. Tot i la insignificança d'aquests microorganismes, representen formes de vida molt diverses i originals, adaptades als ambients més insòlits que puguen imaginar. Moltes de les activitats que associem amb els organismes pluricel·lulars, com ara fongs, plantes o animals -la reproducció, la predació, el moviment, el sexe i més- són realment invencions bacterianes antigues. Molt abans de l'aparició evolutiva dels animals i de les plantes més simples, els bacteris ja havien escrit els primers capítols de la història de la vida. Desxifrar aquesta història ancestral és una tasca científica apassionant, i aquesta obra de Lynn Margulis i Michael F. Dolan ens hi aproxima sense que necessitem una formació científica prèvia.

Des de la primera vegada que Lynn Margulis vingué a València l'any 1985, convidada a un congrés de microbiologia organitzat per la Universitat de València, són nombroses les col·laboracions que ha realitzat en la nostra institució. Ara de nou, el pròxim dia 18 de gener, a les 19.00 hores, a l'Auditori Santiago Grisolia" del Museu de les Ciències Príncep Felip, Lynn Margulis impartirà la conferència "L'origen de la cèl·lula eucariòtica" amb motiu de la presentació del llibre "Els inicis de la vida. Evolució a la Terra Precambriana", de la col·lecció Sense Fronteres, publicat per la Universitat de València i Edicions Bromera.

Lynn Margulis (Chicago, 1938), és catedràtica de Geociència a la Universitat de Massachusetts-Amherst i codirectora del departament de Biologia Planetària de la NASA. És membre de nombroses acadèmies i institucions de renom, comitès i responsabilitats editorials, entre altres: l'Acadèmia de les Ciències d'Estats Units, l'Acadèmia Russa de Ciències Naturals, l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències, l'International Society for the Study of the Origin of Life, the Linnean Society, the Society for Research and Education in Earth Systems Science, la Societat Catalana de Biologia, Journal of Molecular Evolution (1980-1984), Journal of Theoretical Biology (1979-1984), Biosystems (1979-1993), International Microbiology (1998- )...

Ha estat guardonada amb una llarga llista de premis i distincions, entre les quals destaquen els onze nomenaments com a doctora honoris causa, NASA Public Service Award (1981), Commandeur de l'Ordre des Palmes Académiques de France (1989), National Medal of Science (1999) del President William Clinton...

Ha publicat nombrosos articles i llibres, a més de tot tipus de materials didàctics i publicacions específiques sobre divulgació científica. Entre altres, cal destacar "Cinc regnes", "El origen de la célula", "Microcosmos", "Biosferas: metamorfosis del planeta tierra", "Què és la vida?, "Què és el sexe?" "Planeta Simbiótico: un nuevo punto de vista sobre la evolución", "Peces Luminosos, historias
de amor y ciencia".

La primera versió completa de la seua «teoria de l'endosimbiòsi seriada» fou publicada el 1967 amb el nom d'Origin of Mitosing Cells a la revista Journal of Theoretical Biology després d'haver-se rebutjat quinze vegades. Després de trenta anys d'estudi i de recerca, la seua teoria és acceptada sense crítica i avui li agrada presumir de que ha guanyat tres de les quatre batalles de la seua teoria. Fa milers de milions d'anys quatre ancestres, bacteris, independents i físicament separats, es fusionaren tot seguint un ordre específic per convertir-se en un nou tipus d'èsser. Només l'origen simbiòtic de l'aparell de motilitat queda per demostrar, però Lynn Margulis ha predit que també guanyarà aquesta discussió en una dècada.

Pensa que una de les raons de que l'acceptació de la simbiogènesi s'haja retardat és que xoca directament amb presumpcions comunes i respectades. El seu treball sobre simbionts microbians la portà a criticar i després revisar la classificació biològica, i així s'endinsà en la taxonomia, la ciència d'identificar, donar nom i classificar als organismes. La seua descripció, que pretén reflectir la història evolutiva, comprèn una classificació en dos nivells i cinc regnes.