CALENDARI DE LES CONFERÈNCIES

Dimecres, 12 de març de 2008, 19.00 h
 

El nostre genoma ens explica la nostra història: el projecte Genographic


A cura de David Comas, de la Universitat Pompeu Fabra.

David Comas és doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. Ha realitzat recerca en diferents institucions estrangeres: Ludwig Maximilians Universität (Munic, Alemanya), Royal Free Hospital (Londres, Anglaterra), Universitat d’Hèlsinki (Hèlsinki, Finlàndia). Actualment és professor agregat a la Unitat de Biologia Evolutiva a la Universitat Pompeu Fabra. Les seues línies de recerca inclouen la genètica de poblacions humanes, la diversitat genètica i susceptibilitat a malalties i l’evolució genòmica.

 

De quina manera els oceans i les regions polars intervenen en l’equilibri climàtic de la Terra?

A cura de Josefina Castellví (CSIC).

Josefina Castellví és oceanògrafa i biòloga marina i es va doctorar en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona. Treballa a l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC), institut que va dirigir entre 1994 i 1995. Ha estat directora de la missió científica espanyola a l'Antàrtida en diverses campanyes. L'any 2003 va estar guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 

Dimecres, 7 de maig de 2008, 19.00 h

L'evolució tectònica dels marges continentals de l'oceà Pacífic
A cura de César R. Ranero (CSIC)

Els marges dels continents circumpacífics formen el famós «cinturó de foc» on s'esdevé la major activitat tectònica i volcànica de la Terra. La dinàmica d'aquests marges està controlada per l'enfonsament de les plaques tectòniques més denses sota les més lleugeres. Els desplaçaments entre plaques causen el moviment de grans volums de roca i de fluids que transporten matèria i energia i produeixen molts processos com els terratrèmols o els volcans del Pacífic. A les àrees submergides evoluciona el relleu amb gegantins lliscaments de terreny. A les fondàries submarines viuen faunes quimiosintètiques en la foscor absoluta. Presentarem els avenços científics produïts per les expedicions dels darrers anys emprant les tecnologies  més modernes.

César R. Ranero és llicenciat en Geologia per la Universitat del País Basc i doctor per la de Barcelona, amb una tesi realitzada a l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC)Ha investigat durant prop de 13 anys al centre d'investigacions marines IfM-GEOMAR de Kiel. Actualment és professor d'investigació ICREA a l'Institut de Ciències del Mar (Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals, CSIC) a Barcelona.

Dimecres, 4 de juny de 2008, 19.00 h

Què és i com ens afecta la desertificació?

A cura de Patricio García-Fayos (CSIC)

Podria el nostre país convertir-se en un desert? L’ONU llança una crida urgent contra la desertificació del planeta. Aquests foren alguns dels titulars que es pogueren llegir als mitjans de comunicació amb motiu de la 8a Conferència de les Parts del Conveni de Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació (COP8), el passat mes de setembre. Una reunió que no arribà a cap acord pressupostari per al pla estratègic que s’aprovà in extremis. Aclarirem què és i de quina manera ens pot afectar la desertificació tant a escala planetària com, en particular, al nostre país, per tal d’evitar els dubtes i les contradiccions sobre aquest concepte.

Patricio García-Fayos, investigador científic del CSIC al Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), està especialitzat en l’estudi de l’ecologia i l’erosió del sòl, la colonització vegetal o les interaccions entre les plantes i l’erosió en ambients semiàrids degradats. Membre de diverses societats científiques, ha col·laborat amb investigadors d’universitats i centres de recerca de molts països i ha publicat més de quaranta treballs científics de la seua especialitat.