INICI > ACTUALITAT > LA LLUITA PER LA VIDA
........................................................................................................................................................

Per rebre informació de les nostres activitats cliqueu aquí

Presentació del llibre

La lluita per la vida

Charles R. Darwin, Alfred R. Wallace

Dimarts, 1 de juliol, 20.00 h.

Umbracle del Jardí Botànic

Carrer de Quart, 80 - València

Malgrat els consells dels amics més íntims, el geòleg Lyell i el botànic Hooker, Darwin mantenia el seu parsimoniós programa d’escriure una gran obra sobre l’origen de les espècies, basada en vint anys de reflexió, experiments i observacions. Lyell l’instà a publicar un resum de les seues idees sobre la selecció natural perquè algú altre se li podia avançar. I així fou. El juny de 1858 Darwin rebia un sobre des de Ternate (Indonèsia) enviat per un naturalista que no li era del tot desconegut: Alfred Russel Wallace, recol·lector professional d’espècimens exòtics i autor d’algunes notes i articles d’interès. De fet, un treball de Wallace de 1855 ja havia alarmat Lyell, per bé que Darwin continuà impassible amb el seu projecte. Tanmateix, el manuscrit que ara tenia a les mans, amb expressions que semblaven de la seua mà, amb idees derivades de la lectura de Malthus, justament com les d’ell, li provocà una veritable commoció. Tota la seua prioritat i originalitat s’esmicolaven davant un text fruit d’un rampell intel·lectual catalitzat per la febra. La correspondència amb Lyell i Hooker reflecteix l’estat d’ànim d’un Darwin afligit a més per la malaltia i la mort del seu fill més petit. La fórmula triada pel seus amics, una comunicació conjunta immediata davant la Societat Linneana, semblà adient també a un Wallace allunyat per complet de l’afer, a l’altra banda del món, quan se n’assabentà mesos després. En aquest volum recollim, cronològicament, les cartes de Darwin, la comunicació conjunta a la Linneana i una mirada retrospectiva de Wallace, desaparegut ja Darwin, a vessar d’afecte i agraïment.

Charles R. Darwin (1809-1882) nascut a Shrewsbury (Anglaterra) al si d’una família acomodada, fracassà com a estudiant de medicina i seguí estudis eclesiàstics. Per damunt de tot, però, sentia una gran passió per recol·lectar escarabats. Amarat de teologia natural, inicià el 1831 un periple a bord del Beagle. En tornar, el jove Darwin ja dubtava de les idees rebudes sobre l’origen de la diversitat biològica. Durant dues dècades acumulà observacions i experiments, anotant els seus pensaments i teixint una xarxa de correspondència amb tot aquell que li subministrés informacions o mostres útils. L’eficaç sistema de correus de la progressiva societat victoriana en fou un gran al·liat. De fet, la publicació de L’origen de les espècies (1859) es precipità per la recepció d’una carta i un manuscrit de Wallace amb una idea de la selecció natural força similar a la d’ell.

 Alfred R. Wallace (1823-1913), fill d’una modesta família d’Usk (Gal·les), fou autodidacta en el coneixement de la natura. Es guanyava la vida recol·lectant mostres d’espècies exòtiques, primer al Brasil, acompanyat per l’entomòleg Bates i, des de 1854, a l’arxipèlag Malai. Tot i ser apreciat per col·leccionistes i museus com un excel·lent subministrador d’espècimens, Wallace volia comprendre l’origen de la diversitat. Formulà la idea de selecció natural de manera independent a Darwin. Per bé que el seu nom roman associat a aquest fet, les contribucions de Wallace són notables en camps com la biogeografia o l’entomologia. Potser la seua afiliació a idees pseudocientífiques com el mesmerisme, l’espiritualisme o la frenologia, eclipsà el brillant naturalista. Tot i això, sempre es va veure a si mateix com «més darwinista que Darwin».