Dimarts, 4
de març de 2008, a les 19.00 hores
FNAC Sant Agustí (c/ Guillem de Castro, 9-11)
Capacitat limitada

Escrita en la
tradició de novel·es com Contacte, de Carl Sagan, o El nom de
la rosa, d’Umberto Eco, Materia extraña és una narració àgil
que pretén acostar el món de la física nuclear al gran públic, en la
qual es barregen elements de novel·la d’espionatge i thriller amb
personatges intensos i poc convencionals, allunyats del clixé del
«científic a la seua torre d’ivori». Acció i aventura, una mirada poc
habitual sobre temes tan diversos, com el modern Iran o el rol de la
dona en la ciència moderna, i una apassionada història d’amor, formen
part dels ingredients que entrellacen la trama. L’escriptura de Gómez
Cadenas, professor d’investigació del CSIC i catedràtic de Física
Atòmica i Nuclear, busca, com la dels seus referents literaris (Sagan,
Eco, Mac Ewan, Pérez-Reverte) conjuntar un profund coneixement del medi
de què tracta, ja que ha treballat al Laboratori Europeu de Física de
Partícules (CERN) –on transcorre la trama– durant més de deu anys, amb
un acurat estil literari.
Hi ha dues trames principals. Una se centra en el CERN i juga amb la
hipotètica formació de «bambolles estranyes» (o strangelets en
anglès) en un dels experiments del gran col·lisionador de protons,
Large Hadron Collider (LHC). La idea està presa de la realitat (el
possible perill que podien suposar els strangelets va saltar a la
premsa allà pel 1999) i és, sobretot, una excusa narrativa per a
retratar el CERN i els físics de partícules. La segona trama està
relacionada amb l’ús de detectors de neutrins (el seu camp professional)
per al control de la proliferació nuclear i és molt més realista que la
primera, en el sentit que la probabilitat real de formar strangelets
és essencialment nul·la, mentre que els detectors de neutrins aplicats a
mesures de no proliferació són una aplicació absolutament realista de la
nostra ciència. Finalment, hi ha una nota d’autor, on s’explica
acuradament què és ficció i què és real en el món de la novel·la. La
idea és evitar qualsevol tipus d’alarmismes i reflexionar sobre la
responsabilitat del científic de cara als riscos que la ciència pot
implicar.
J. J. Gómez Cadenas és professor d’investigació del CSIC i
catedràtic excedent de Física Atòmica i Nuclear. Es va doctorar a
València el 1986 i va cursar estudis postdoctorals a Stanford amb una
beca Fulbright, des de 1986 fins a 1990. Així mateix, va ser
investigador de plantilla del Laboratori Europeu de Física de Partícules
(CERN) des de 1990 fins a 1998, i ha estat professor visitant a les
universitats de Harvard, Massachussets i Ginebra, així com al Laboratori
Nacional de Física de Partícules del Japó. Actualment, desenvolupa la
seua activitat a l’Institut de Física Corpuscular (CSIC-Universitat de
València), on dirigeix un grup d’investigació dedicat a la física de
neutrins. El seu grup participa en els experiments K2K i T2K, ambdós al
Japó i pioners en aquest camp. La seua nova línia d’investigació passa
pel desenvolupament de la física subterrània al recent laboratori de
Canfranc.
|