|
El LHC,
una catedral de la ciència
Joan
Fuster, Institut de Física Corpuscular (CSIC-UVEG), Parc Científic de la
Universitat de València
El LHC (Large Hadron Collider) constitueix
l'accelerador de partíccules més potent
que hi ha al món. Quan es trobe en plena operació, produirà feixos de
protons o d'ions
de plom a una energia de 7 TeV, és a dir, una energia set vegades
superior a la que
aconsegueix qualsevol altre accelerador precedent. En aquesta fita
històrica, Espanya
contribueix de manera rellevant en la construcció i l'explotació de
resultats.
Els feixos de partícules continguts, gràcies a camps magnètics i amb
velocitats
pròximes a les de la llum, s'encreuaran cada 25 nanosegons. Una
tecnologia basada en imants superconductors permetrà al LHC unes
intensitats de feix que mai no s'han aconseguit amb aquestes energies i
les millorarà almenys 30 vegades.
Els imants operaran a una temperatura de “271â„ i esdevindrà un
dels llocs més
freds del nostre univers. És, per tant, la culminació d'un esforç
titànic d'alta
tecnologia concebut al principi de la dècada dels 80, ja fa uns 30 anys.
S'ubica en el
laboratori europeu conegut com el CERN, a Ginebra, en un túnel circular
de 27 km de
circumferència, a una profunditat mitjana d'uns cent metres, i que amb
anterioritat ja va
albergar l'accelerador LEP durant el període 1989-2000. Després de la
primera injecció de
partícules, feta el passat 10 de setembre, la inauguració oficial del
LHC va ser el 21 d'octubre. El cost total de l'accelerador, sense
incloure-hi la seua excavació, uns 2.000 milions d'euros, ha estat
finançat pel laboratori CERN a través de les quotes dels països membres,
en què Espanya participa amb una contribució al voltant del 8%.
Amb el LHC en funcionament ens acostarem com mai abans a les condicions
inicials de la
creació del nostre univers i, amb això, podrem entendre millor la seua
constitució
actual i també el seu futur. La seua posada al punt serà escalonada
fins a assolir les
prestacions dissenyades i, possiblement, aquest procés es desenvoluparà
entre el que resta
d'enguany i el pròxim any.
Entre els objectius científics que s'esperen resoldre amb el LHC destaca
l'origen
de la massa i, amb això, el descobriment de l'esquiva partícula
anomenada bosó de
Higgs, postulada ja fa 50 anys i l'última peça que quedava per encaixar
del puzle del
model estàndard. A més, es mesurarà i explotarà la física del quark
cim, l'últim quark
descobert, les propietats del qual encara no s'han determinat. Al seu
torn, es
millorarà la nostra comprensió sobre la simetria entre matèria i
antimatèria i la seua
presència en l'univers. On és, si hi és, el plasma entre quarks i
gluons. La naturalesa de
la matèria fosca també es pot resoldre, o l'existència de noves teories,
com la
Supersimetria o les dimensions addicionals, es podria determinar.
Addicionalment i per
descomptat, mai no es poden descartar sorpreses que ara no es poden
preveure
Tornar
|