La Universitat participa en el catàleg més detallat de galàxies de l'espai profund

* Les característiques d’ALHAMBRA, el qual estudia detalladament vuit regions profundes de l’univers i separades entre elles, el converteixen en la millor eina disponible per conèixer la història recent de l’evolució de l’univers.
 
* Aquesta primera publicació de dades, denominada ALHAMBRA-gold i liderada per investigadors de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia, conté cent mil galàxies, vint mil estels i mil possibles nuclis actius de galàxies
 
* Al catàleg, desenvolupat a l’Observatori de Calar Alto, participen també investigadors de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, el Centre d’Estudis de Física del Cosmos d’Aragó, de l’Institut de Física de Cantàbria i de l’Institut d’Astrofísica de Canàries

 Científics de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València han participat en la primera mostra de dades de l’ALHAMBRA survey, el millor catàleg desenvolupat fins a ara per a l’estudi de l’evolució del cosmos. El treball que acaba de publicar-se, dirigit per investigadors de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC), posa a la disposició de la comunitat científica les dades d’un total de cent mil galàxies, vint mil estels de l’halo galàctic i un miler de possibles nuclis actius de galàxies distribuïdes en vuit regions del cel, els quals permetran estudiar l’evolució de l’univers durant els últims deu mil milions d’anys amb una fiabilitat estadística sense precedents.

 
Fragment del Camp 2 d’ALHAMBRA. Crèdit: ALHAMBRA Survey.
Processada per Vicent Peris (OA UV)

"La gran fortalesa d’ALHAMBRA, que el converteix en un sondeig a dia d’avui imbatible, resideix en l’estudi detallat de vuit regions profundes del cel. Això ens permet assegurar-nos que disposem d’una mostra representativa i que qualsevol conclusió que extraguem d’ella pot aplicar-se a tot l’univers", destaca Alberto Molino, investigador de l’IAA, qui ha liderat aquesta primera publicació de dades.

Des de l’Observatori Astronòmic, Vicent Martínez, explica que Alhambra ha estat un projecte cartogràfic d’una regió de l’univers en el qual l’abast de distàncies còsmiques assolit és “impressionant i, per tant, permet fer un a tomografia de l’evolució còsmica ja que, en astronomia,  mirar lluny és mirar el passat. Podem conéixer com eren les galàxies en etapes molt d’hora de la història de l’univers”. “L’equip d’investigació ha sabut coordinar-se fent ús del telescopi de 3.5 m de Calar Alto per obtenir uns resultats espectaculars. Una part de les dades s’ha posat ja a disposició de la comunitat. La seua anàlisi encara aportarà més resultats sorprenents en els propers mesos”, afegeix l’investigador de la Universitat de València.
 
En l’actualitat, els astrònoms disposen de sondejos de gran àrea i poca profunditat o de mostres molt profundes del cel, però que solament contemplen una única i reduïda regió, la qual cosa no té en compte el que es coneix com a variància còsmica, derivada del fet que l’univers presenta regions més i menys denses de galàxies.
 
"En aquest sentit, el projecte ALHAMBRA ha permès confirmar que el mostreig COSMOS, un dels més emprats en estudis cosmològics, no resulta representatiu de com es distribueixen les galàxies en l’univers perquè la seua àrea es limita a una zona amb sobredensitat de galàxies pel que fa a la mitjana; la proximitat produeix que les galàxies evolucionen més ràpid, de manera que els estudis evolutius generats amb COSMOS tenen un caràcter local", apunta Alberto Molino (IAA-CSIC).
 
PROFUNDITAT SENSE PRECEDENTS
El projecte ALHAMBRA, el nom del qual respon a les sigles en anglès Advanced Large, Homogeneous Area Medium Band Redshift Astronomical survey, disposa d’un sistema de vint filtres que cobreixen totes les longituds d’ona de l’òptic i de tres filtres en l’infraroig, la qual cosa permet determinar amb gran precisió l’energia emesa per les galàxies i la distància de mig milió de galàxies amb una profunditat sense precedents per a la grandària de la mostra.

Aquesta primera publicació de dades constitueix al voltant d’una cinquena part de les dades que ALHAMBRA subministrarà a la comunitat internacional. D’aquesta manera, esdevindrà no solament en un projecte de referència en l’estudi de les propietats de les galàxies, sinó que a més servirà de propulsor per a les futures generacions de cartografiats fotomètrics com ara JPAS (projecte hispanobrasiler que estendrà el treball d’ALHAMBRA a tot el cel).

ALHAMBRA és un projecte liderat per l’investigador Mariano Moles, del Centre d’Estudis de Física del Cosmos d’Aragó, en el qual participen més de setanta científics de setze institucions de diferents països. S’ha desenvolupat íntegrament des de l’Observatori de Calar Alto, al llarg de tres-centes cinquanta nits del telescopi de 3,5 metres entre els anys 2005 i 2012 (temps garantit espanyol). Calar Alto ha demostrat ser una instal·lació de característiques privilegiades per dur a terme estudis de primera línia com aquests.

REFERÈNCIA
A. Molinoet al. The ALHAMBRA Survey: Bayesian Photometric Redshift with 23 bands for 3 squared degrees.http://arxiv.org/pdf/1306.4968v1.pdf

ALHAMBRA-gold:
http://cosmo.iaa.es/content/ALHAMBRA-Gold-catalog                                                                                                                    

Més informació:
www.alhambrasurvey.com