Investigadors de la Universitat i el CSISP descriuen l'ús d'insecticides durant l'embaràs i primers anys de vida

• Un article dels científics del projecte INMA que s’acaba de publicar a la revista Science of the Total Environment quantifica la utilització d’aquests químics i proposa que es dissenyen accions preventives per a evitar exposicions durant la gestació i  la infància.
• El 54% de les dones feia servir insecticides dins de casa i un 20% deixaven d’emprar-los en l’època postnatal.
• Les mares amb menys estudis usen amb més freqüència aquests productes contra els insectes, com també aquelles que vivien en cases amb jardí.

Investigadors de la Universitat de València, el Centre Superior d’Investigació en Salut Pública (CSISP-Fisabio) i el CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública han desenvolupat un estudi de cohorts per a descriure l’ús d’insecticides durant l’embaràs de dones i els primers anys de vida, així com també els factors que s’associen amb aquesta exposició. Després de fer un seguiment de 2.500 dones -involucrades en el projecte Infància i Medi Ambient (INMA)- de quatre autonomies espanyoles (Comunitat Valenciana, Astúries, Euskadi i Catalunya) des de 2003 i fins 2008, els resultats mostren que el 54% de les mares feia servir insecticides dins de casa, especialment en endolls i esprai, i un 20% deixaven d’utilitzar-los en l’època postnatal.
Les conclusions d’aquesta recerca, les quals s’acaben de publicar a la revista Science of the Total Environment, mostren que més de la meitat de les dones van emprar insecticides a l’interior de les seues cases durant la gestació. El mètode d’aplicació més seleccionat va ser el dispositiu elèctric a l’habitació, seguit de l’esprai a la casa, mentre que el 15% de les dones va optar per una combinació de dos o més sistemes.
El professor de la Universitat de València i coordinador de la cohort INMA a València, Ferran Ballester, comenta que els resultats són rellevants perquè “es descriu un ús elevat d’aquests compostos, els quals podrien representar un risc pel desenvolupament cognitiu dels bebès”. Per la seua banda, la investigadora Sabrina Llop, del CSISP-Fisabio i el CIBER d’Epidemiologia i Salud Pública, afegeix que aquest treball també “aporta informació útil per al desenvolupament de mesures preventives, especialment en etapes vulnerables de la vida”.
Les conclusions d’aquest estudi revelen que la utilització d’insecticida es troba molt relacionat en viure a una casa amb jardí i també al nivell educatiu. Així, “les dones amb menys estudis realitzats usen més freqüentment els insecticides”, assevera Llop, qui afegeix que durant el primer any de vida dels xiquets l`ús d’insecticida és un poc menor (45%).
Aquesta investigació sobre l’exposició a insecticides és un dels pocs estudis sobre la temàtica en l’àmbit europeu i resulta de gran interès perquè se n’ocupa de dones embarassades i els primers anys de vida, períodes de major vulnerabilitat a les exposicions ambientals de productes químics.

ELS EFECTES DEL MEDI AMBIENT I LA DIETA
El projecte INMA (Infància i Medi ambient) es va constituir el 2003 amb finançament de l’Institut de Salut Carlos III amb l’objectiu d’estudiar els efectes del medi ambient i la dieta en el desenvolupament fetal i infantil en diverses zones geogràfiques a Espanya. INMA va començar amb el seguiment d’aproximadament 4.000 dones embarassades i els seus fills, des de l’inici de l’embaràs en set cohorts disseminades pel territori espanyol: quatre creades de novo (València, Sabadell, Astúries i País Basc) i tres preexistents (Ribera d’Ebre, Menorca i Granada). Entre els objectius del projecte es troben descriure les exposicions prenatals i postnatals als contaminants ambientals més comuns per aire, aigua i alimentació, com també els patrons alimentaris i la ingesta individual de nutrients durant la gestació i primera infància, entre altres.
 El seguiment dels xiquets participants en el projecte INMA ha continuat fins  l’actualitat gràcies al suport d’institucions com ara el CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) de l’Institut de Salut Carlos III, ajudes a la investigació de diferents institucions, especialment la Unió Europea, com també els centres i institucions on resideixen els grups d’investigació.

Més informació: www.proyectoinma.org