La Universitat participa en la investigació que descobreix que l’expressió gènica és circular

La troballa sobre el funcionament molecular dels llevats, el qual es publica avui a la revista Cell, aporta informació valuosa per a la creació de teràpies o la detecció de les causes de malalties. A diferència d’allò que es pensava fins ara, la maquinària de degradació del RNA és capaç de viatjar al nucli i estimular l’expressió dels gens.

 Científics de la Universitat de València han participat en la investigació d’àmbit internacional que ha descobert que l’expressió gènica en cèl·lules eucariotes és circular, en lloc de seguir un procés lineal, com es pensava fins a ara. Aquesta troballa sobre el funcionament molecular del llevat o rent –probablement idèntic a l’humà- s’ha publicat avui a la revista Cell i aporta informació valuosa per al seu ús en la creació de noves teràpies o el descobriment de les causes de malalties. El professor José E. Pérez Ortín, director del grup de Genòmica Funcional de Llevats de la Universitat de València assegura que aquests resultats obrin la porta a un nou camp d’estudi de la Biologia Molecular.

Aquesta investigació -liderada per l’Israel Institute of Technology de Haifa i en la qual també han treballat la Universitat de Sevilla i l’École Normale Supérieure de París- mostra que el RNA missatger de la informació genètica arriba al citoplasma i allí s’utilitza per a fabricar proteïnes o es degrada. A diferència del que es pensava fins ara, la maquinària de degradació del RNA és capaç de viatjar al nucli i estimular l’expressió dels gens, amb la qual cosa es tanca el cercle de l’expressió gènica. “Hem demostrat mitjançant tècniques de genòmica funcional desenvolupades al nostre laboratori que les maquinàries de síntesi i degradació dels RNAs es comuniquen per controlar millor les quantitats de RNAs missatgers”, apunta Pérez Ortín. “Aquests resultats aporten una nova llum a la caixa negra que és el funcionament de les cèl·lules”, afegeix.

Per la seua banda, Daniel A. Medina, becari Santiago Grisolía, coautor del treball argumenta: “el més sorprenent d’aquests resultats és que allò que abans es pensava que servia solament per a destruir, també s’utilitza fabricar. Així es demostra que les cèl·lules aprofiten al màxim tot el que tenen, són mestres en l’art del bricolatge i del reciclat”.



La Universitat de València ha aportat la seua experiència en tècniques de genòmica funcional que complementen el treball dels altres grups participants. De fet, aquesta investigació s’inclou al Projecte de Mecanismes de coordinació entre síntesi i degradació de RNA missatgers finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat. El grup de Genòmica Funcional de Llevats ha estat líder a Espanya en el desenvolupament de la tecnologia de xips de DNA, ja que al març de 2000 va crear el primer Servei de xips (http://scsie.uv.és/chipsdna/), on s’ha fet un macroxip en nylon del genoma de S. cerevisie en col·laboració amb altres grups espanyols. El grup GFL és membre fundador de l’Estructura d’Investigació Interdisciplinar (ERI) BioTecMed (http://www.uv.és/biotecmed ) la qual agrupa diversos grups de la Facultat de Biològiques de la Universitat que treballen en àmbits de Biologia Molecular i Cel·lular.

El grup GFL també és membre del Microcluster Biotecnologia i Biomedicina amb Llevats Model (BBLM), el qual forma part del Campus d’Excel·lència Internacional VLC Campus (http://www.vlc-campus.com/).