NOTA DE PREMSA
ELa comunitat científica avala la investigació de la Universitat de València en el cas Maeso
Els investigadors Fernando González i Andrés Moya van demostrar que l’anestesista Juan Maeso havia estat el focus de transmissió d’un virus de l’hepatitis C en evolució a 275 pacients, per la qual cosa va estar condemnat a entrar en presó fa sis anys. Els resultats de la prova pericial determinant es publiquen ara a la revista BMC Biology.
Un grup d’investigadors de la Universitat de València, liderats pel catedràtic de Genètica Fernando González, va demostrar a través d’un anàlisi filogenètic que els virus d’hepatitis C de 275 pacients infectats provenien d’un mateix focus, el virus que portava l’anestesista Juan Maeso. Els científics van comprovar, mitjançant una rigorosa anàlisi estadística, quins dels possibles afectats pel VHC l’havien rebut de l’anestesista i quins no, la qual cosa va suposar l’exclusió del procés judicial de 47 persones afectades perquè la seua infecció amb el virus procedia d´altres fonts desconegudes. A més a més, “fent ús de tècniques avançades d’anàlisi evolutiva, vam poder comprovar quina va ser la data més probable d’infecció de cada afectat, amb una coincidència de vora el 95% amb les dates assignades de forma independent per la fiscalia”, assevera Fernando González.
A banda de la complexitat derivada del tractament judicial i del gran nombre de mostres i seqüències amb les qual es va completar el treball, Fernando González argumenta que una dificultat afegida va derivar-se de la contínua evolució del virus al sí de la font al llarg del període de deu anys en què es va estimar la duració del brot, des que va ser infectat Juan Maeso i va cessar la seua activitat professional al descobrir-se. Igual que el virus de la SIDA (VIH), el VHC “evoluciona amb gran velocitat, fins i tot, dins d’un mateix individu”. D’aquesta manera, com exposa González, “en poc de temps poden trobar-se poblacions virals ben diferenciades malgrat el seu origen comú. El resultat, en aquest cas, va ser que pràcticament la totalitat dels afectats eren portadors de virus diferents, no exactament iguals als trobats a la font de la qual tots ells derivaven”.
La publicació d’aquesta investigació en una revista científica d’impacte, tot i el retard per la complexitat exigida pels tribunals i els requeriments del mètode científic, és “molt rellevant”, segons el científic de la Universitat de València, perquè “l’escrutini de la comunitat científica és encara més complex que el judicial”. Aquesta publicació a BMC Biology “permet incorporar l’anàlisi epidemiològic molecular i d’evolució en l’àmbit pericial-penal”, conclou.
Com a continuació d’aquesta investigació, l’equip de Fernando González -actualment a la Unitat Mixta Genòmica i Salut creada per la Universitat de València i el Centre Superior d´Investigació en Salut Pública (FISABIO)- ha incorporat l’anàlisi evolutiva a l’estudi de bacteris i virus patògens d’impacte en salut pública, com ara el bacteri Legionella pneumophila, responsable dels nombrosos brots i casos de legionel·losi a Alcoi i altres localitats de la Comunitat Valenciana, o els virus de la grip, la SIDA i diferent tipus d’hepatitis. Així, els avanços en tècniques genòmiques i de seqüenciació a gran escala, juntament amb l’anàlisi bioinformàtica, són traslladats directament a aplicacions pràctiques en la vigilància epidemiològica i el control de brots i infeccions.
Molecular evolution in court: Analysis of a large hepatitis C virus outbreak from an evolving source. Fernando Gonzalez-Candelas, Maria A Bracho, Borys Wróbel, Andrés Moya. (BMC Biology 11:76).