Identifiquen un biomarcador per detectar de forma precoç deteriorament cognitiu en pacients amb cirrosi hepàtica

• Investigadors de la Universitat de València, l’INCLIVA i el Centre d’Investigació Príncipe Felipe desenvolupen un diagnòstic primerenc per tractar i minimitzar les alteracions neurològiques, cognitives i motores d’afectats amb encefalopatia hepàtica mínima.

• Nivells alts en sang del marcador bioquímic 3-nitrotirosina es poden correspondre amb una mala conducció de vehicles, com revela l’article publicat a la revista Liver International.

Investigadors de la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València, l'INCLIVA i el Centre d'Investigació Príncipe Felipe (CIPF) han identificat un biomarcador en sang que permet detectar de forma precoç el deteriorament cognitiu en pacients amb cirrosi hepàtica, una malaltia que pot ser provocada pel consum d'alcohol, virus de l'hepatitis i altres causes. Els científics han demostrat que alts nivells del marcador 3-nitrotirosina en sang reflecteixen alteracions cerebrals i també poden ser un indicador de mala conducció de vehicles en malalts amb encefalopatia hepàtica mínima, com revelen en un estudi publicat aquest mes en la revista Liver International.

La codirectora d'aquest estudi, Carmina Montoliu, professora de la Universitat de València i pertanyent a l'Institut d'Investigació Sanitària INCLIVA explica que l'objectiu del treball –el qual ha comptat amb la participació del Servei d'Hepatologia de l'Hospital Clínic Universitari de València- era “poder conèixer en fases primerenques les alteracions neurològiques d'aquests malalts, amb la finalitat de retardar el seu avanç i, en definitiva, millorar la seua qualitat de vida”. Per a comprovar l'eficiència del marcador 3-nitrotirosina, els investigadors van realitzar proves en l'Institut de Trànsit i Seguretat Vial de la Universitat de València (INTRAS) i van comprovar la disminució de la capacitat per a conduir vehicles de pacients amb alts nivells del biomarcador.

REDUCCIÓ D'ACCIDENTS DE TRÀNSIT
Vicente Felipo, del laboratori de Neurobiología del CIPF, codirector de l'estudi, comenta que una detecció primerenca d'aquesta alteració ajudaria a reduir els accidents de trànsit en pacients amb aquesta malaltia. “La nostra meta a partir d'ara és aconseguir desenvolupar un kit per al diagnòstic primerenc del deteriorament cognitiu lleu, útil en la clínica diària, amb la finalitat d'identificar i tractar els pacients cirròtics amb encefalopatia hepàtica mínima i revertir o previndre la seua progressió”, argumenta Felipo, la línia principal d'investigació del qual se centra en els mecanismes de degradació cognitiva i motor en models animals per a poder dissenyar tractaments que els revertisquen.

L'estudi ha comprovat que les principals alteracions que contribueixen a la disminució de la capacitat de conducció en pacients amb encefalopatia hepàtica mínima són les relacionades amb la velocitat de processament mental, l'atenció i la coordinació motora i de visió espacial. Aquests pacients tenen disminuïda la capacitat de conducció, mostren una deficiència en el control lateral del vehicle i presenten lentitud psicomotora, temps de reacció més llargs, alteracions en la coordinació bimanual i de visió espacial i en atenció.

UN PROBLEMA MÈDIC, SOCIAL I ECONÒMIC
Les malalties hepàtiques poden conduir a alteracions neurològiques, cognitives i motores, una síndrome coneguda com a encefalopatia hepàtica mínima. A Espanya la pateixen en algun grau unes 200.000 persones i més de 12.000 moren cada any com a conseqüència de les afeccions hepàtiques. És doncs un problema mèdic, social i econòmic.
L'encefalopatia hepàtica mínima (EHM) és la fase inicial de l'encefalopatia hepàtica, quan els símptomes no són evidents. Si no es diagnostica a temps i deriva en símptomes clars la malaltia pot conduir al coma i a la mort. Durant la primera fase difícilment detectable si no és per tediosos tests, hi ha un deteriorament cognitiu lleu, dèficits d'atenció, més lentitud psicomotora i alteracions en la coordinació motora que afecten la qualitat de vida i la capacitat de realitzar tasques de la vida diària. La investigació proposa substituir els tests per una senzilla anàlisi de sang.

Més informació: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23714168