NOTA DE PREMSA
La Universitat descriu l'ecologia d'un ostracode exòtic que viu sobre el carranc americà a Pego-Oliva.
* El treball del Departament de Microbiologia i Ecologia, portada de la revista Hidrobiologia, avança en el coneixement de les invasions biològiques, una de les principals amenaces dels ecosistemes.
Investigadors del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València han descrit el cicle de vida d’un ostracode exòtic –un crustaci de mesures microscòpiques que té la peculiaritat d’habitar sobre el cranc de riu americà (Procambarus clarkii)- per primera vegada fora de la seua àrea de distribució, delimitada al nord de Mèxic i sud dels EUA. Els científics van descobrir Ankylocythere sinuosa l’any passat en distints punts de la Península Ibèrica, registros que van representar la primera cita d’aquesta espècie a Europa. Ara han fet un estudi de la població al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva durant un any, les conclusions del qual es publiquen i són portada d’Hydrobiologia, revista de referència en biologia dels ecosistemes aquàtics.
Un dels resultats més rellevants del treball ha estat “comprovar que el procés de muda dels crancs, en el qual es desprenen de la part més externa del cos, suposa la pèrdua de molts d’aquests ostracodes”, destaca l’investigador principal del treball Andreu Castillo Escrivà. D’altra banda, els experts han detectat que els factors que afecten l’ecologia d’aquesta espècie "són ambientals, com ara la temperatura, i també factors relacionats amb els crancs, com el procés de muda i la seua grandària".
L’ecologia dels epibionts comensals, organismes que viuen sobre la superfície d’altres organismes vius, dels quals depenen estretament però a qui no reporten aparentment benefici ni perjudici, és un camp poc estudiat pels biòlegs, encara que aquests organismes són més comuns d’allò que s’imagina. Aquest estudi resulta interessant per dues raons, en opinió del en opinió del director de l’estudi, membre del Departament de Microbiologia i Ecologia, Francesc Mesquita Joanes: “per una banda, perquè representa una de les escasses aproximacions per entendre el funcionament de les poblacions d’epibionts comensals en general. I, per un altra, perquè l’impacte ecològic del cranc invasor és conegut, però es desconeixia totalment el cicle de vida d’aquest ostracode fora del continent americà”. Aquest treball ha pogut confirmar que malgrat les novetats de l’ambient que hagen pogut trobar en arribar a Europa, “els comensals poden créixer, reproduir-se i fundar noves poblacions sense problemes en l’àrea europea invadida, gràcies a l’estreta relació amb el seu hoste, el carranc roig americà, del qual es sap que te una elevada tolerància a la contaminació i altres factors ambientals”, afegeix el científic.
.jpg)
| Castillo-Escrivà, A., Mestre, A., Monrós, J.S. & Mesquita-Joanes, F. (2013) Population dynamics of an epibiont Ostracoda on the invasive red swamp crayfish Procambarus clarkii in a western Mediterranean wetland. Hydrobiologia 714:217–228. DOI 10.1007/s10750-013-1542-5 |
L’IMPACTE SOBRE LA NATURA
Les invasions biològiques es consideren, actualment, una de les principals amenaces als ecosistemes, tanmateix, “encara hi ha un profund desconeixement de quins són els factors que faciliten o dificulten que la multitud d’espècies exòtiques que constantment arriben a tot arreu per la globalització de les activitats comercials puguen escampar-se ràpidament i afectar la natura que ha evolucionat al llarg de milions d’anys sense aquesta connexió feta pels humans”, afirma Mesquita, qui apunta que encara es sap menys dels organismes de grandària mil·limètrica o més menuda “els quals no són directament detectables per la gent corrent que visita els nostres paratges”.
El laboratori de la Universitat de València liderat pel professor Francesc Mesquita Joanes treballa des de fa més d’una dècada en ecologia dels ostracodes, uns crustacis menuts que es poden trobar a gairebé tots els medis aquàtics i dels quals se’n coneixen més de 2.000 espècies a les aigües continentals. Les restes d’aquests organismes als sediments de llacs i mars s’han fet servir tradicionalment per estudiar els canvis ambientals ocorreguts des de fa mil·lennis i, fins i tot, milions d’anys. Així, l’equip d’ecologia d’ostracodes ha participat en investigacions diverses per desvetllar la història passada del llac de l’Albufera o altres llacunes de la Península Ibèrica, però també en la utilització d’aquests organismes com a indicadors de la qualitat de l’aigua, en aspectes relacionats amb l’evolució del sexe i, darrerament, ha treballat en profunditat en l’estudi dels processos de colonització de nous territoris per espècies exòtiques.