INICI > PREMIS > PREMI EUROPEU DE DIVULGACIÓ CIENTÍFICA > LLIURAMENT
........................................................................................................................................................

DOTZÈ PREMI EUROPEU DE DIVULGACIÓ CIENTÍFICA "ESTUDI GENERAL"

Convocatòria 2006

Lliurament

L'obra Gramàtiques extraterrestres. La comunicació amb civilitzacions interestel·lars a la llum de la ciència ha estat guardonada amb el dotzè Premi Europeu de Divulgació Científica 'Estudi General', dotat amb 18.000 euros. El jurat, atesa la qualitat de les obres, també va decidir declarar finalista l'obra L'artista en el laboratori de Xavier Duran.

Gramàtiques extraterrestres. La comunicació amb civilitzacions interestel·lars a la llum de la ciència

Tau Ceti és un estel similar al Sol, on el 1959, juntament amb Epsilon Eridani, es va fer la primera recerca científica d'intel.ligència extraterrestre: el projecte Ozma. Va ser l'inici d'allò que avui coneixem com SETI (Search of Extra Terrestrial Intelligence): la recerca d'intel.ligència extraterrestre. Si aquesta recerca acabés amb èxit, provocaria un xoc que commouria per sempre la nostra societat: res tornaria a ser igual. Aquest llibre tracta de respondre a les preguntes amb qui, amb què i com podem establir la comunicació, si hi ha algú. Així, d'una banda es parla d'allò que sap la ciència actual sobre l'origen de la vida i la possible presència d'aquesta en la resta de l'Univers. De l'altra, aprofundeix en seti, els programes i els mètodes de recerca. Finalment, tracta el problema del llenguatge de la comunicació, i investiga, a través de l'estudi de la vida animal al nostre planeta, si esbrinar un llenguatge extraterrestre és possible. Es veurà també de quines ferramentes matemàtiques disposem per entaular una comunicació real amb una civilització completament alienígena a nosaltres. 

Fernando J. Ballesteros (València, 1969), doctor en física, és investigador i astrònom de la Universitat de València. Posseïdor d'una gran experiència en el camp de la divulgació científica, és coautor de la secció Los sonidos de la ciencia, que s'emet els diumenges en Ràdio Nacional d'Espanya, i també del llibre Astrobiología, un puente entre el Big Bang y la vida, que s'editarà pròximament. A més, col.labora habitualment en premsa especialitzada en la divulgació de la ciència, com Tecnociencia o Astronomía; en el suplement de ciència del Heraldo de Aragón i en la revista Mètode, entre altres. Dirigeix i imparteix diversos cursos en els espais formatius de la Universitat de València. Entre els seus objectes d'estudi trobem el desenvolupament del telescopi espacial de raigs gamma integral, de l'Agència Espacial Europea, i el telescopi espacial legri. 

Declaracions de Fernando J. Ballesteros: «Considere que la divulgació científica és una tasca indispensable en el quefer dels científics. En una societat com la nostra, tan modelada pels productes de la ciència, és indispensable que aquesta adquirisca uns sabers que podríem anomenar científics, per a enfrontar-se amb coneixement de causa, rigor i escepticisme, als desafiaments (alguns d'ells, terribles) del món actual. Per a això, resulta imprescindible la tasca de la divulgació de la ciència. Per tant, l'existència d'un premi com aquest, que recompensa precisament la feina de la divulgació científica, suposa una gran alegria per a mi. Haver estat premiat amb aquest guardó suposa, a més, un vertader honor i un plaer, ja que com a divulgador de la ciència, sent que es reconeix el meu treball.» «Crec que aquest llibre resulta molt apropiat com a vehicle per a donar a conèixer la ciència, ja que el tema del possible contacte amb les civilitzacions extraterrestres resulta molt atractiu. Aquest tema, a més, permet aprofundir en diferents aspectes de la ciència, com la zoologia, les matemàtiques, el cervell humà o l'astronomia. Crec que el lector que s'acoste al llibre podrà satisfer en bona part la seua curiositat, i, a més, en traurà preguntes noves.»

L'artista en el laboratori

La ciència i l'art han tingut, al llarg de la història, una relació - molt més intensa del que solem pensar- que ha suposat un enriquiment mutu. Els punts de trobada entre ambdues disciplines són múltiples. Per exemple, la recerca de nous pigments i l'evolució de la química, o les tècniques modernes que permeten conèixer molts detalls sobre obres pictòriques, estudiar estils i detectar fraus o datacions equivocades. D'altra banda, també existeix un treball conjunt de ciència i art en la recerca de nous materials i en la realització d'obres innovadores. Finalment, hi ha una influència mútua entre l'art, d'una banda, i l'astronomia, la biologia, les matemàtiques o la física, de l'altra En L'artista en el laboratori es posen en relació personatges com Newton, Boyle, Van Eyck, Turner, Chevreul, Seurat, Galileu, Einstein, Dalí, Gaudí, Leonardo, Mandelbrot, Vermeer, Leeuwenhoek, Duchamp, Pollock i molts altres. 

Xavier Duran (Barcelona, 1959) és llicenciat en ciències químiques i doctor en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigeix el programa El medi ambient a TV3. El 1995 va guanyar el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb El cervell polièdric. També ha rebut els premis d'assaig Joan Fuster, Josep Vallverdú i Joaquim Xirau. Ha publicat, a més, entre altres llibres, Històries asimètriques, La química de cada dia, Connexions ambientals. Del repte ecològic al canvi social, Jordi Sabater Pi. El traç de la natura o Passejades per la Barcelona científica (juntament amb Mercè Piqueras). Algunes de les seues obres han estat traduïdes al castellà, al gallec i a l'anglès. 

Declaracions de Xavier Duran: «Aquest llibre no pretén ser una història de l'art des del punt de vista de la ciència, ni una exposició exhaustiva de les relacions entre aquestes dues branques de la cultura. Allò que sí que vol és ressaltar com art i ciència, que per molts motius poden semblar dues activitats ben separades, han tingut i tenen molts punts en comú. Volia mostrar com artistes i científics s'han proporcionat mútuament eines de treball, nous materials o motius d'inspiració. No es tracta, de cap manera, d'establir una superioritat o hegemonia de l'art sobre la ciència o a l'inrevés, sinó d'intentar destacar els nombrosos punts de contacte que hi ha entre totes dues. També he intentat oferir la informació més actual i donar unes referències que mostren com aquestes relacions provoquen un interès cada vegada més gran tant entre artistes com entre científics i tecnòlegs.»

Edicions anteriors - Col·lecció Sense Fronteres