|
|
|
|
Calcular el recorregut de la distribució de la variable X3 Edat de la taula 2.1
| edat | A | P | carnet | ||
|
1 |
D |
22 |
162 |
63 |
N |
|
2 |
D |
24 |
174 |
64 |
N |
|
3 |
H |
23 |
179 |
73 |
S |
|
4 |
D |
25 |
166 |
76 |
S |
|
5 |
H |
22 |
181 |
89 |
N |
|
6 |
H |
23 |
170 |
72 |
S |
|
7 |
D |
22 |
172 |
68 |
N |
|
8 |
H |
23 |
168 |
70 |
S |
|
9 |
H |
23 |
175 |
81 |
N |
|
10 |
D |
24 |
170 |
69 |
N |
La manera més elemental de reflectir sòbriament la dispersió d’una distribució consisteix a indicar els valors entre els quals es mouen les observacions, és a dir, els valors mínim i màxim observats. A l’efecte principalment de comparació es defineix com a mesura de la dispersió el recorregut R, que és la distància entre aquests dos valors, és a dir, la diferència entre el màxim i el mínim.
Per exemple, en el cas de la distribució d’edats (ex. 2.1), el valor mínim és 22 i el màxim és 25; per tant, el recorregut és:
El recorregut és una mesura molt rudimentària que cal acompanyar, si és possible, dels valors dels extrems i, encara millor, d’alguna referència de posició central. En el cas de l’exemple anterior, normalment no ens limitaríem a informar del valor del recorregut de la distribució, sinó que diríem que la variable es distribueix al voltant d’una mitjana de 23.1, entre 22 i 25, amb un recorregut de 3.
