INDEPENDÈNCIA ESTOCÁSTICA DE SUCCESSOS:

Dos successos A i B són estocásticamente independents quan la informació sobre l'ocurrència d'un d'ells no modifica la probabilitat que ocorri l'altre.Això és:

                             P(A/B) = P(A) o equivalentment P(B/A) = P(B)     exemple

CARACTERITZACIÓ DE LA INDEPENDÈNCIA: TEOREMA DE CARACTERITZACIÓ

                        A i B són independents Û P(AÇB) = P(A).P(B)   ja que si   per definició d'independència   

                       i per definició de probabilitat condicionada 
                      haurà de complir-se que  .

                         Així , dos successos A i B són independents si i només si  

GENERALITZACIÓ  DEL CONCEPTE D'INDEPENDÈNCIA (caracterització) PER A n SUCCESSOS

Un nombre finit o infinit de successos    són mútuament independents si daus els subíndices 
tals que         es complix que

                                                  

Així per a tres successos     seran independents si es complix l'anterior , és a dir, si
                                                                                                

PROPIETATS:

1.-Si A i B són independents els complementaris també ho són.

                                                                          Així   Si  A i B són independents es complirà que   
     perquè       i  siguin  independents haurà de donar-se que

                          

Si  

Llavors hauríem de :     així                            



després els complementaris són independents

2.- Si A i B són independents el complementari d'I el succés de  B també ho són. (evidentment el complementaris de B i el succés A , també)

                                                                                    Si  A i B són independents es complirà que   
     perquè       i  siguin  independents haurà de donar-se que

                         
ja que :       
                                                       

                                                                                                           Així :   
                                                                                              després   A complementari i B són independents.

                                   Anàlogament   el complementari de B i el succés A també seran independents si A i B ho són

 

3.- Si A implica B ( A Í B) , A i B  ,  “NO” són independents

                                                                                      A i B són independents si es complix que

ja que     després

 No es complix el teorema de caracterització
després A i B   No són independents , salvo en el cas que
en el qual  ; cas extrem i inadequat

 

 

4.-Si dos successos són incompatibles-disjuntos  (mútuament excloents o d'intersecció buida),  “NO” són independents

  A i B són independents si es complix que

  ja que     després
  llavors
 No es complix el teorema de caracterització
després A i B   No són independents , tret que P(A) o P(B) siguin 0; cas extrem i inadequat


 

 

anar a teoria de la probabilitat