Durant la Segona República, la Universitat de València va decidir crear una residència d’estudiants, concebuda com la que havia fundat a Madrid la Junta per a Ampliació d’Estudis seguint les idees de la Institució Lliure d’Ensenyament. El colp d’estat contra la República, tanmateix, va deixar el projecte en suspens i la victòria dels insurrectes en la Guerra Civil va comportar la substitució del model republicà pel model tradicional de col·legi major en què enquadrar els estudiants universitaris.

L’arquitecte Javier Goerlich va ser l’encarregat d’elaborar un projecte d’edifici per a albergar tant la idea inicial republicana, presentada el 1935, com els que el van succeir, que, responent a les idees dels vencedors, van conduir a la inauguració el 1954 del Col·legi Major Lluís Vives de la Universitat de València a l’ala dreta i, uns anys després, del Col·legi Major Alejandro Salazar del Sindicat Espanyol Universitari a l’ala esquerra.

Partint de la forma i funció arquitectònica de Goerlich –disseny racionalista original revisat al llarg de la seua història, des de la façana a les estances, dormitoris, salons, menjador, biblioteca o cafeteria–, construïm doncs la memòria de l’edifici a través de les vivències i els records de qui el van habitar al llarg de sis dècades. Un passat necessari, que defineix la seua identitat i il·lumina el seu futur. La seua memòria, més enllà de dates, documents o imatges, està conformada de manera col·lectiva pel record i l’experiència dels seus residents, una suma de relats íntims i col·lectius que van tenir lloc a les estances d’aquest edifici. Però, també, de les activitats culturals que han conformat la seua concepció com a lloc obert a la ciutat des dels seus orígens, acollint conferències, exposicions, tertúlies, homenatges, jornades, cinefòrums o concerts.

Habitar el Vives planteja la recuperació de la història de l’edifici, la vida dels seus residents i les activitats culturals a partir de documents audiovisuals rescatats d’arxius institucionals i àlbums familiars o vídeos compartits en plataformes en línia pels col·legials, juntament amb una selecció de cartells, invitacions, fotografies i vídeos dels recitals de poesia, les representacions teatrals, les projeccions de cinema o els concerts de música clàssica, rock, pop o electrònica celebrats al recinte.

Presentem l’edifici que va ser Col·legi Major Lluís Vives com a lloc, terreny de desenvolupament de maneres d’habitar-lo que van tenir lloc al llarg d’anys de canvis polítics i socials, lloc d’identitat, relacional i històric, que permeta preservar l’equilibri entre memòria, present i futur.