Qualsevol persona pot comprendre que la llengua no és una cosa estàtica ni, menys encara, una cosa inerta. La llengua està viva, creix, evoluciona i s'adapta a les necessitats de comunicació que les persones creen a mesura que evoluciona (o involuciona) el nostre món, d'aci ve que, considerem que la llengua pertany a tots els parlants que la usem per a expressar-nos.

El problema ve quan l'evolució es produeix, no perquè la nostra cultura o societat incorpore nous conceptes a la vida humana, en molts casos ja existents però amagats o censurats, sinó quan una paraula incorrecta en l'origen s'expandeix per la comunitat lingüística i comencen a sorgir dubtes com ara en castellà: es diu así o asín? destender no és un verb? demà mengem croquetas o cocretas?

És habitual trobar falses llegendes sobre paraules que la RAE admet com a correctes cada any. Aquest és el cas del almóndigas. La veritat és que no ha sigut admesa recentment, sinó que és present en el corpus del diccionari acadèmic des de 1726. En l'actualitat, podem trobar-la com un vocable vulgar, per tant, encara que trobem aquesta entrada en el corpus lingüístic, el més correcte és utilitzar la paraula albóndiga per a referir-nos a aqueixes boletes de carn tan delicioses pròpies de la nostra gastronomia.

Un altre cas curiós és el del vocable cocretas. Sincerament, no conec una paraula “incorrecta” més estesa que aquesta. L'escoltem en la tele, als nostres coneguts, molt probablement a algun membre de la família, però, no obstant això, no hi ha ni rastre d'ella en el Diccionario Académico, i la meua pregunta és per què?

Quin és el criteri que els acadèmics segueixen per a incorporar noves paraules al diccionari? En principi, el criteri bàsic perquè una paraula puga incorporar-se o registrar-se en el Diccionario de la RAE és el seu ús. Llavors, cocreta no hauria de ser una paraula admesa com a correcta en l'actualitat?

D'altra banda, sí que podem trobar algunes paraules que són sovint utilitzades en l'àmbit col·loquial com ara friki, referit a una persona extravagant, rara o obsessionada amb un tema en concret, o depre com a adjectiu col·loquial per a referir-se al caràcter d'una persona o a la malaltia de la depressió. Aquestes paraules no estan exemptes de polèmica, ja que algunes poden resultar en la seua definició una mica discriminatòries. Com a mostra parlarem de muslamen, que la RAE defineix com a “cuixes d'una persona. Especialment els de la dona”.

En conclusió, cada vegada que la Reial Acadèmia ha decidit incorporar al seu corpus una nova paraula, trobem veus que manifesten la seua opinió a favor o en contra de la seua inclusió. Com déiem al principi d'aquest article, la llengua està viva i ens pertany. No obstant això, és aquest motiu suficient perquè puguem opinar sobre què hauria d'admetre's?, hauríem d'acceptar sense piular les normes que l'acadèmia estableix com a correctes? Hui volem deixar aquest debat obert per a convidar-vos a reflexionar sobre les paraules que utilitzem en el nostre dia a dia, la correcció en el nostre discurs i el més important, per a posar en valor una llengua tan extensa i extraordinària com és la castellana.