Qualsevol docent d'espanyol com a llengua estrangera constantment escolta les mateixes frases en boca de molts dels nostres estudiants: “L'espanyol és molt difícil, no l'aprendré mai”, “Els verbs en espanyol són molt difícils”, “És impossible entendre i utilitzar el subjuntiu”, etc.
Quan els teus estudiants et fan estos comentaris, tu penses que l'espanyol és igual de difícil, o fàcil, que moltes de les seues llengües maternes. Sempre depén de la perspectiva que prenguem. Si pensem en estudiants de països asiàtics o de països de l'est d'Europa, que no comparteixen amb nosaltres ni tan sols l'alfabet, per descomptat que resulta difícil. Aquest grup ha de començar per canviar el seu esquema mental i incloure-hi un alfabet i un sistema fonològic totalment diferent i que, en moltes ocasions, té sons que no es troben en la seua llengua o que, si es troben, no són exactament iguals. És el cas, per exemple, del so de la vibrant simple /ɾ/ i la vibrant múltiple /r/. Aquesta dificultat també apareix en la gramàtica. Per exemple, aquest grup d'estudiants troba moltes dificultats quan ha d'usar la conjugació verbal perquè en la seua llengua materna no existeix. En xinés marquen el temps afegint una paraula (ahir, hui…) per a indicar-lo.
Si pensem en estudiants de països que tenen una llengua romànica com la nostra resulta molt més senzill, encara que no sempre. Moltes vegades, com a docents ens trobem estudiants amb llengua materna romànica (italià, francés, portugués, etc.) que entenen, pràcticament, tot el que escolten. El problema apareix quan han d'utilitzar el castellà (escrit o oral). Quantes vegades t'has trobat amb estudiants que pensen que estan parlant en espanyol, però en realitat estan utilitzant una mescla de les dues llengües? Segur que t'ha passat això moltes vegades. El major problema per a aquest grup és que la seua llengua és tan semblant a la nostra que no poden distingir quina de les dues estan utilitzant. Aquesta interferència lingüística apareix sobretot quan estan començant a estudiar la nostra llengua i, com a docents, hem d'ajudar-los al fet que prenguen consciència d’eixes diferències perquè el seu aprenentatge siga realment significatiu.
Si pensem en estudiants la llengua materna dels quals és d'arrel germànica, les dificultats són diferents. El primer problema aquè s'enfronten és fonètic. En espanyol hi ha 5 vocals, en aquest grup de llengües el nombre de vocals és molt major i, a més existeixen elements com el “umlaut” (¨) alemany que canvia el so d'una vocal. A més, si parlem de la gramàtica, aquest grup d'estudiants s'enfronta a un gran inconvenient: el subjuntiu. Aquest subjuntiu és el “monstre” del castellà per a les persones que decideixen estudiar-lo.
Podríem continuar donant exemples com els anteriors, però continuaríem afegint dificultats o problemes que cada persona que estudia espanyol trobarà al llarg del seu aprenentatge.
Començàvem aquest post amb una pregunta: és realment difícil aprendre espanyol? Crec que no existeix una única resposta. En realitat, existeixen tantes respostes com estudiants de la llengua tinguem, igual que si ens preguntem si és difícil aprendre alemany, anglés, xinés, italià…? Cada llengua té les seues particularitats i cada estudiant, les seues característiques. La nostra funció com a docents és acompanyar-los en el seu camí, guiar-los i ajudar-los perquè el seu aprenentatge siga significatiu.
