Sant Alfons Cervera, confessor i màrtir

Paco Muñoz

Fa uns dies a Gestalgar, el poble d´Alfons, a l´ entrada de la Casa de la Cultura ficaven una placa en el seu nom i per decisió democràtica de l´Ajuntament a partir d´ara la Casa de la Cultura de Gestalgar és dirà Alfons Cervera. Va haver paraules emotives i alguna llàgrima perquè no és normal que aquests homenatges es facen en vida i Alfons em consta que te bona salut. Quan escoltava les paraules d´agraïment de l´Alfons, precisament en el moment que ens preguntava «Por qué una persona de izquierdas ha de demostrar siempre que es buena persona?...» començaren a sonar les campanes i la banda de música atacà l´himne de l´Estat espanyol i esclatà una traca... El meu cap se´n va anar a fer... Em vaig quedar penjat i comencí a somniar, no sabria dir-vos que és veritat, i vaig pensar quin detall de l´església i els devots... però el tio Antonio em va aclarir que no tenia res a veure amb tu, Alfons, que a la mateixa hora acabava d´eixir la processó de Sant Roc.

El meu cos seguia assegut a la Casa de la Cultura però la meua imaginació començà a amuntegar desficacis i sorgiren unes preguntes que m´agradaria fer-vos:

-perquè no canonitzem nosaltres els nostres sants civils?

-quan llegim alguna cosa escrita per l´Alfons no cal preguntar-li de quin peu coixeja, ell es transparent com l´aigua clara de la Penya Maria, confessa obertament la seua ideologia.

-i pateix -i de vegades també la seua família- el martiri dels intransigents dels qui no respecten com diria el V. A. Estellés a «...qui porta en els seus ulls com un ram una esperança...».

Alfons, quan vaig despertar del meu somni estaves parlant encara tu en un emocionat record al teu pare a qui mai perdonaré que en quan tenia la oportunitat em recitava fragments del Don Juan Tenorio que tantes vegades ell havia representat. L´aplaudiment de tots el va ajudar a acabar.

Tancà l´acte l´Alcalde, quasi més emocionat que tu, i manifestà el seu desig de que la Casa de la Cultura Alfons Cervera siga el lloc de diàleg i convivència que totes les cases de cultura haurien de ser. Els amics meus i teus, junt a la bona gent de Gestalgar, érem contents.

T´estime Alfons i vull dir-te, en paraules del Raimon, «t´he conegut sempre igual com ara».