Editorial Afers

València, 2015

428 pp.

ISBN: 978-84-16260-06-5.

La irregular romanització de la península Ibèrica davant el perseverant arrelament de les formes més recalcitrants d’indigenisme autòcton s’accentuà més arran del procés de fragmentació regional i germànica de l’última Antiguitat, mentre que l’època dels visigots només introduí una pàtina d’homologació cultural entre les elits dirigents, gràcies a l’acció de bisbats, concilis i monestirs. La conquesta islàmica dissolgué aquells fonaments febles i dirigí els pobles i territoris hispànics sota una nova òrbita, molt més propensa a l’Orient que a les transformacions socials iniciades a l’Europa de l’alta Edat Mitjana. Aquesta situació d’hegemonia andalusina donà lloc a un efecte inesperat amb el naixement dels primers nuclis muntanyesos de resistència. Després, la decadència interna del califat de Còrdova afavorí el desenvolupament d’aquella heterogeneïtat de regnes i comtats sota les diverses formes del feudalisme, que amb una vocació guerrera i expansiva feren créixer un control territorial privatiu sobre un al-Àndalus retràctil, malgrat la recepció contínua de nous contingents nord-africans. El resultat final fou l’eclosió d’un planter de regnes cristians que rivalitzaren entre ells per aconseguir el predomini peninsular, fent possible la ignició des del segle XIII d’un conjunt molt diferenciat de pobles, territoris i sobiranies, que a pesar del procés d’acostament dinàstic encapçalat per les respectives monarquies no s’estalvià el respecte a les identitats polítiques i jurídiques vigents, les quals van augmentar en els segles XIV i XV. L’organització de les societats polítiques dels regnes, amb les corts, juntes, germandats, unions, diputacions i generalitats, però també amb lloctinències, governacions i audiències reials individualitzades, acabaren de dibuixar unes formes de govern pròpies en cada espai del complex mosaic ibèric. De fet, els Reis Catòlics, mitjançant la unió de les corones de Castella i Aragó, van reconèixer aquella herència tan carismàtica de l’Edat Mitjana que significa encara avui l’origen més remot de les moltes identitats hispàniques.

Universitat de València

València, 2014

16 x 24 cm. 256 pp.

ISBN: 978-84-370-9261-4.

El procés d'estratificació econòmica dins de les societats rurals durant l'Edat Mitjana i el període modern és l'eix central d'aquest volum. Prestigiosos experts i joves investigadors analitzen les elits rurals i la seua relació amb l'aparició del capitalisme agrari des de diverses perspectives a través de les regions europees: des de Wiltshire (Anglaterra), el Comtat de Flandes i el Ducat de Brabant (Països Baixos) fins al Regne de València (Corona d'Aragó). A través de diversos mètodes històrics, es recorre a una àmplia gamma de fonts variades com a cròniques de la cort, testaments, lleis, manuals de terratinents institucionals i registres notarials. El volum és, en definitiva, una lectura essencial tant per als especialistes en la història rural, així com per al públic més general interessat en les societats preindustrials.

Universitat de València i Fundació Jaume II el Just

València, 2013

16 x 22 cm. 720 pp.

ISBN: 978-84-370-8929-4.

La commemoració del 800 Aniversari del naixement de Jaume I el 2008, necessitava d'una iniciativa de caràcter científic. En la seua complexitat, el segle XIII i Jaume I són encara hui, un àmbit d'estudi per a medievalistes de diferent orientació analítica. Per això fou necessari arbitrar un mitjà d'intercanvi d'experiències, uns grups de treball capaços d'articular des de perspectives i òptiques heterogènies l'ampli espectre d'aportacions historiogràfiques, així com les noves línies d'investigació obertes i assajades. El resultat de les trobades acadèmiques de Castelló, València i Alacant és el present llibre, on professors de les universitats valencianes i espanyoles, acompanyats d'experts de centres internacionals de recerca, han volgut sintetitzar les novetats dels seus estudis.

Publicacions de la Universitat de València (PUV)

València, 2013

16 x 24 cm. 508 pp.

ISBN: 978-84-370-9133-4.

En els temps immediats a la seua creació pels Reis Catòlics, el Sant Ofici de la Inquisició era un organisme poc articulat però molt dinàmic. Durant els següents cent anys, va evolucionar progressivament fins a convertir-se en una institució. Pel camí van quedar les víctimes, sobretot les dues grans minories religioses, jueus i musulmans, als qui la conversió al cristianisme, voluntària o forçosa, va posar als peus dels cavalls; però també eixa concepció medieval de l'autonomia política que feia del foralisme un escut davant de les ingerències del poder monàrquic. Les fonts documentals que permeten analitzar eixa evolució procedeixen dels arxius inquisidors i de fons regies. Aquest volum recull les experiències que medievalistes i modernistes d'Espanya i França han recaptat en el terreny d'estudi de la primera Inquisició.