Karate do Shotokai Universitat de València
Xavier Mínguez López
2n Dan Karate-do Shotokai Espanya
Vaig entrar en contacte amb Aoki sensei a través del Shintaido, un art marcial completament desconegut per a mi abans d'arribar al Japó. Gràcies a les indicacions del meu mestre, Eloy Izquierdo, vaig decidir de conéixer el que havia de ser una de les evolucions del karate del mestre Egami més interessants. I en efecte, era realment interessant veure com els deixebles d'Aoki sensei es deixaven dur per exercicis inacabables (usagi-tobi, moro-geri, sore-tobi, etc.) tan familiars en els nostres entrenaments de karate.
Però sens dubte, l'atracció pel Shintaido també tenia un component personal, ja que la figura d'Aoki Hiroyuki era per si a soles una raó poderosa per entrar-hi en contacte. Vaig tindre la sort de parlar diverses vegades amb ell i em va donar valuosíssims consells que em guarde com un tresor particular. Però també vaig considerar que altres parts de la conversa havien de ser compartides amb el meu club de karate i aquells que pogueren interessar-se'n. Així doncs, abans de tornar a Espanya li vaig proposar fer-li una entrevista. Va acceptar encantat.
El vaig entrevistar en un descans previ a una classe de cal·ligrafia, activitat que a hores d'ara, ocupa la major part del seu temps. Formalment, Aoki sensei havia abandonat el Shintaido (el seu actual instructor en cap és Okada sensei) tot i que encara feia cursos, especialment per a gent gran. Aquesta entrevista mostra la complexitat del pensament del mestre, però també la seua tremenda vitalitat. Aoki sensei parlava japonés a ràfegues, mesclant frases en anglés i alguna paraula en castellà. El resultat, en traduir-lo, pot semblar a voltes inconnex, però reflecteix, o almenys això crec, la seua apassionada manera de parlar… i de viure.
Pregunta: Aquesta entrevista és per a la web del club de karate shotokai de la Universitat de València. Per això m'agradaria fer-li una entrevista "karatetitzada".
Resposta: Per descomptat.
P: En cas que no puga explicar-me bé li parlaré en anglés...
R: "Yo no comprendo..." (Rialles). El meu anglés no és molt bo, de tota manera. Farem un mix...
P: Potser, la primera pregunta que pot interessar al club de karate de la Universitat de València, seria els records més vius que té vosté d'Egami sensei.
R: Quin estil es practica al club de karate de la Universitat de València?
P: Shotokai.
R: Ah! Shotokai... A Espanya va dur-lo Hiruma sensei, no? Hiruma sensei va practicar al Tokyu dojo de Tokyo... potser tres anys o més.
P: Respecte dels records d'Egami sensei?
R: Era una persona terriblement amable, bona. Com a persona i com a mestre. Un mestre especialment amable. Eixe és sens dubte el primer record que em ve al cap.
P: Al seu llibre (Shintaido: The body is a message of the universe) en parla molt. Quina pensa que és la influència d'Egami sensei en el Shintaido?
R: Aconseguir un cos fluit i flexible. Eixa és la principal influència. Encara que ens duien molt bé, jo vaig estudiar coses completament diferents a les que havia estudiat Egami. Per exemple, literatura europea, filossofia, cristianisme... També, després, novel·la provinent de l'Índia. Egami sensei mancava de tot això. Les seues fonts eren bàsicament japoneses.
P: Durant el meu entrenament de Shintaido, he pogut comprovar que es feien exercicis - potser la paraula no és l'adequada - que havia fet també a Espanya al si de Shotokai. Quina relació en té doncs?
R: Moltes coses, no? Si es pensa a l'entrenament actual i al que es va fer, no sorgeix cap resposta bona, però sí que sorgeixen moltes paraules. Però si no es pensa, si només es mira, les paraules brollen amb facilitat. Així doncs, Xavi, has de pensar a l'entrenament del club de karate shotokai de la Universitat de València. Quin entrenament voleu fer? On voleu arribar? Amb eixe pensament, per exemple, les idees d'Egami sensei, les meues pròpies idees, també amb d'altres fonts com altres estils de karate o aikido… amb eixe pensament no es tracta de fer una suma. No, més aviat es tracta de fer una reflexió d'on vull arribar, què és el que vull fer. Això és el que cal tindre clar abans que res. D'eixa manera tot ix d'una manera clara. Sinó... només es tracta de barallar-se. Shotokai, el antic Shotokan (la Federació Japonesa de Karate), Wado ryu, Kyokushinkai, etc. si reflexionaren en allò que fan, no ho entendrien.
P: Els estudiants de la Universitat, probablement no coneixen la seua història. Podria fer-nos un xicotet resum de la seu trajectòria?
R: Les meues idees, les meues reflexions, parteixen potser d'un pensament diferent al d'Egami sensei i els seus deixebles. Per descomptat, me l'estimava moltíssim. Però vaig mantindre una certa distància, la qual cosa és molt important. Per què vaig fer les coses que vaig fer? Bé, d'una banda hi ha la qüestió del cristianisme. A Egami sensei no li agradava gens el cristianisme. Ell va perdre la guerra (la segona guerra mundial) contra el cristianisme (rialles). Per això no li agradava. Després de la guerra va haver una forta influència del cristianisme, especialment del protestantisme, i es van fer conéixer molts artistes occidentals. Dovstoiesky, Tolstoi, Cervantes... molts novel·listes que vaig poder llegir en una col·lecció de literatura universal. Aquesta presa de contacte amb la filosofia em va dur a una sèrie de pensaments propis. El mestre Egami no coneixia aquests fabulosos pensadors, de fet, fins i tot podria dir que li feien un poc de por, pensava que no els havia de llegir. Així doncs, segons la base del pensament del mestre, jo estava enganyat. Ell tenia un gran sentit de la justícia; la guerra va fer molt de mal. En tot cas, ell no va ser el meu únic mestre, sinó un dels meus mestres. P: Però un dels més estimats.
R: Sí, evidentment. Com ja he dit me l'estimava moltíssim i probablement el seu nom perdurarà en el futur en part gràcies a mi. Però era un home i en eixe sentit tenia coses bones i coses no tan bones.
P: Aleshores va crear el Shintaido a partir d'eixos punts de diferència?
R: Ummmm! Mentre aprenia moltes coses de Egami sensei, també tenia una trajectòria d'estudi pròpia, pensava en la filosofia. "Potser, sempre que no m'enganye, no passa res", pensava mentre practicava. Hi ha el karate, també hi ha el judo, el kendo i els practicants contemporanis tenen al seu abast molt bona informació al voltant. I hi ha de molt bons practicants, però sempre dins de les seues disciplines. Bé, crec que resumiria les influències d'Egami sensei en dos. Una seria la concepció del cos com una cosa fluida i flexible. Potser a hores d'ara, la idea de Shotokai del cos fluït vinga per influència meua, però és pròpia d'Egami sensei. Una volta vaig anar a un dojo i em va sorprendre molt que atribuïen a Hironishi sensei (l'amic íntim d'Egami) aquestes idees. No va ser Hironishi sensei, vaig ser a mi a qui deia: "Fes una demostració d'això. Fem allò altre". Realment em va sorprendre molt. Així doncs, des del punt de vista històric, la pràctica de shotokai no té cap relació amb Hironishi sensei. Nosaltres proposem la fluidesa del cos, la màxima naturalitat en els moviments. Crec que aquesta idea és molt important.
P: I la segona influència?
R: La segona influència seria la modèstia com a mestre. Ell era terriblement modest i humil. En aquells temps un alumne més antic que u mateix (potser un o dos anys) et podia parlar amb molta arrogància. Ell no utilitzava mai eixe tipus d'expressions. Era molt suau, fins i tot també en la manera de parlar. Era excepcionalment amable. Però no cal oblidar que era també molt fort, probablement el segon budoka més fort que ensenyava durant la guerra a les forces armades darrere de Morihei Ueshiba (el fundador de l'aikido modern). Ara jo sóc el Saikou Shihan de Shintaido (el més alt instructor), però en realitat aquest títol no deixa de ser una ironia. És un nom "creat". Al budo japonés hi ha molts nivells: vuité, desé dan... doncs fes-me 30é dan. Utilitzem molta terminologia amb eixa ironia. El "kamikaze attack", per exemple. Així doncs, Egami sensei era molt fort, però quan jo el vaig conéixer ja no podia practicar a causa de la seua malaltia. No es podia a penes moure... perdona, la teua pregunta era molt simple però l'explicació és massa gran, massa llarga. Igual que "quina és la seua teoria?". No puc fer una explicació! (rialles).
P: Perdó sensei, faça el que puga.
R: Bé, continue doncs. El karate d'abans d'Egami era molt rígid. Ell el va perfeccionar molt en la via de la fluidesa en la tècnica. Però per tal de conrear el sentiment (el kimochi) calia treballar sobre les kates i ell em va dir "fem kates". Així, vaig escriure el llibre de kates. Ell va dir "què no farem unes kates?", i li vaig respondre "jo les faré sensei". I vam pensar que era millor escriure-les. Però al karate continua sense pensar-se sobre la katana i la seua influència. Al shintaido tenim en el kihon "kiri komi" i "kimi harai" que són moviments de katana. També a les patades hi ha kiri komi i kimi harai. El shotokai actual no entén això, ni d'altres coses. A hores d'ara no hi ha guerra, no hi ha baralles. Nosaltres som amics, molt bons amics, no? I podem parlar. Si hi haguera guerra estaríem matant-nos. Com que no hi ha guerra les nostres tècniques apunten molt més a la comunicació entre les persones que no al combat entre les persones. Diguem-ne que són tècniques per a investigar dins del cor, per a obrir la ment i el cor. També per a unir la natura i el cor i acostumar-se a eixa unió. Usar els sentits i el cos per establir una comunicació amb el cel a través de la veritat universal. Tot això no existeix al karate actual. Aquests exercicis, aquests recursos estan a l'altra banda de les arts marcials. I aquest era també el pensament d'Egami sensei encara que no podia fer-lo públic. Ell era part de l'organització del karate de Funakoshi sensei, formava part de l'associació que duia el seu nom "Shotokai". Podríem dir que allò era un cotxe de cavalls; pensàvem a alguna cosa més segura i més veloç, pensàvem a l'automòbil. Però ell estava unit al cotxe de cavalls, com un "genet". Entens, no? Per exemple, li vaig comentar la meua idea sobre els colps amb la mà oberta, que són més forts que amb el puny. I ell va dir "jo ho entenc, però jo faig karate i no puc canviar això". És a dir, ell ho sabia, però no podia eixir-se'n del karate. Ell em deia que ell no podia, però em va demanar que continuara estudiant per eixa via i obrint el meu propi camí. És la mateixa història que potser continuarà al futur. Quan va morir sensei Gichin Funakoshi, li va demanar a Egami sensei: "protegeix el karate". Era un desig de Funakoshi, de manera que no podia trencar la promesa. Però en realitat, el karate de Hiruma sensei o el meu propi, no és Shotokai, és Egami-ryu (grup d'Egami). Jo deia "si férem una escola que es diguera Egami-ryu..." Però dins de Shotokai, hi ha moltes coses velles que són conceptes de Funakoshi. Si haguera constituït una Egami-ryu s'haguera quedat a soles i era major, no s'ho podia permetre. Eixe és el problema de Shotokai. Així doncs, la gent que seguia Egami estan ací. Per això m'odien, m'odien com a enemic (riu). Ara hi ha una divisió a Shotokai, però sóc enemic comú de totes dues faccions. Perquè vaig desenvolupar una nova via. No poden veure res. Però Egami no m'odiava, la veritat és la que he dit. L'únic karate d'Egami és el karate de Shintaido.
P: Sensei, si volguera fer una explicació als estudiants de què és el Shintaido, què els diria? R: Al Japó hi ha moltes arts marcials, veritat? Però no és només budo, veritat? Jo, realment, trac una gran força a la natura. Busquem el moviment natural. En segon lloc, busquem la comunicació. En tercer lloc, busquem eixamplar el nostre cor per tal de buscar la veritat universal. Això només, esdevenir lliure. Eixe és el camí "dou", del karate, del judo... Si mirem al judo, a l'aikido, al karate d'Egami, no hi ha confrontació.
P: El shintaido està encara en fase d'evolució?
R: Sí, és clar que sí. Fa uns anys vaig sentir una veu de sobte que em deia que el meu destí al shintaido havia acabat. Que hi havia coses per completar, però que ja no eren tasca meua. "Espera un poc", li deia - és clar, jo pensava que em parlava Déu (riu), "tu penses això, però jo no pense això". I ell em va dir "Només el Cel i l'Infern són eterns. Les teues tasques han acabat". Shintaido és "la seua empresa"(torna a riure), és un regal de Déu. Ell me'l va prestar, però no és meu. "Però les kates estan sense acabar, algunes no tenen nom", li deia. "Eixe ja no és treball teu". És la seua empresa, que li he de fer. L'endemà vaig renunciar al Shintaido.
P: Quin consell faria als practicants de karate de la Universitat?
R: Només un. Camineu sempre junts. Sempre busqueu clarament el vostre objectiu. Busqueu el gran moviment de l'univers que es veu a qualsevol moviment. Des de caminar a qualsevol cosa. També hi ha coses menudes, però busqueu-les vosaltres.