|
Treballs i estudis de les col.leccions
d'instruments de Catalunya, País Valencià i Illes Balears
- APARICI SOS, J., et al. (2002), La col·lecció d'instruments científics
de l'I.E.S. "Fco. Ribalta" de Castelló. A: BERTOMEU SÁNCHEZ,
J.R., GARCIA BELMAR, A. (eds.) Obrint
les Caixes Negres: Els instruments científics de la Universitat
de València, València, Universitat de València.
- BATLLÓ J.; BORMANN, P. (2000), «A Catalog of Old Spanish Seismographs»,
Seismological Research Letters, 71: 570-582.
- BATLLÓ, J.; CANAS J. A.; VIDAL,
F. (2002), «Inventory of Spanish old magnetic observatories and
instruments: Preliminary results», Beiträge zur Geschichte der Geophysik
und Kosmichen Physik, Band III, Heft 2: 226-241.
- BATLLÓ, J. (1996), «Instruments
i altres materials d’interès científic conservats a l’Observatori
de l’Ebre», Actes de les III Trobades d’Història de la Ciència i
de la Tècnica, 523-532.
- BATLLÓ, J. (1998), «Els antics sismògrafs de l’Institut de Girona», Actes
de les IV trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 479-486.
- BATLLÓ, J. (1999), «Un ensayo de reconstrucción de un archivo de sismogramas
antiguos de la estación sismológica de Cartuja». A: Martín, J.;
Pazos, A., «100 años de observaciones sísmológicas en San Fernando
1898-1998», Conferencias y trabajos presentados, Boletín del Real
Instituto y Observatorio de la Armada (ROA), 5/99: 133-142.
- BATLLÓ, J. (2000), «L’instrument científic de l’Observatori de l’Ebre»,
Butlletí d'arqueologia industrial i de museus de ciència i tècnica,
43: 2-3, Dossier 10.
- BATLLÓ, J. (2000), «Catálogo-inventario de sismógrafos antiguos», http://www.geo.ign.es/servidor/sismo/red/inshis/inshis.html.
- BATLLÓ, J. (2000), «Revision of the catalogue of historical seismic stations
in Spain», I Asamblea Hispano-Portuguesa de Geodesia y Geofísica.
CD-ROM, Ix_asamblea, ficheros ..:\Datos\Sim2_01_.doc i:\Datos\Sim2_01_IMG.
- BATLLÓ, J.; FARNÓS, A. (2000), «Els instruments científics». Actes de la
V Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 151-153.
- BATLLÓ, J.; UGALDE, A. (2000), «Els sismògrafs de l’Observatori de l’Ebre»,
Actes de la V Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica,
161-165.
- BATLLÓ, J. (2002), «Sismologia colonial: la introducció de la sismologia
instrumental a les illes Filipines (1865-1901)», Actes de la VI
Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 215-224.
- Batlló, J., Canas, J. A. and Vidal, F. (2002). «Inventory of Spanish old magnetic observatories
and instruments: Preliminary results», Beiträge zur Geschichte der Geophysik und Kosmichen Physik, III, Heft 2, 226-241.
- Batlló, J. (2003). «Els antics sismògrafs de l’Institut de Girona», Revista de Girona, 216, 36-43.
- Batlló, J.; Peña,
J. A. (2003). «Sismógrafos
Históricos», a:
Historia del Observatorio de Cartuja, 1902-2002, Granada, Universidad de Granada,
ISBN 84-688-1738-4, CD-Rom.
- Batlló, J. (2003). «Los Sismógrafos del Observatorio de Cartuja», a: Historia
del Observatorio de Cartuja 1902-2002,
Granada, Universidad de Granada, ISBN 84-688-1738-4, CD-Rom,
61 pp.
- BERTOMEU SANCHEZ, J.; GARCIA BELMAR, A. (2000),
Instruments científics: vells objectes per a una nova història de
la ciència, Mètode, 25, 23‑26.
- BERTOMEU SANCHEZ, J.R.; GARCIA BELMAR, A. (eds.) (2002), Obrint
les Caixes Negres: Els instruments científics de la Universitat
de València, València, Universitat de València, 412
p. + CD-ROM.
- BERTOMEU SANCHEZ, J.; CATALA GORGUES, J.; GARCIA
BELMAR, A.; SENDRA MOCHOLI, C. (2002) Los instrumentos científicos
de la Universidad de Valencia: primeros resultados de un catálogo
de la cultura material de la ciencia, Cronos.
- CANO PAVÓN, J. M. (2001), La Escuela
Industrial de Valencia (1852-1865) y sus antecedentes. La difícil
formación de un capital humano, Málaga, Imprenta Montes, 395
p..
- EGIDO, A. et al. (2000), Instrumentos científicos para la enseñanza de la física : estudio realizado
por el Museo Nacional de Ciencia y Tecnología de la colección histórica
de instrumentos científicos de la Facultad de Ciencias Físicas de
la Universidad Complutense de Madrid, Madrid, Ministerio de
Educación, Cultura y Deporte, 399 p.
- ESPIRAL (eds.)
(2003), OCNI – Objetos científicos no Imaginados. Fisikaren
irakaskuntzarako tresnak Bizkaian, Bilbao, 148 p. + CD-ROM.
- GARCIA DEL REAL, M. (2001), Un gran patrimonio
al descubierto: Los materiales científicos utilizados para la enseñanza
en los institutos andaluces, Andalucía
Educativa, 25, 18‑20.
- GARCIA DEL REAL, M. (2002), El patrimonio científico
de los institutos andaluces. Los laboratorios de Física y Química,
Azimut, 7.
- GARCIA HOURCADE, J. L. et al. (1988), El Gabinete
de Física en el Instituto de Segovia en el siglo XIX, Estudios sobre Historia de la Ciencia y de la Técnica. IV Congreso de
la Sociedad Española de Historia de la Ciencia y de las Técnicas,
Valladolid, Junta de Castilla y León, 505-517.
- GARCIA MOLINA, R.; VILLADA LOBETE, L.A. (2000),
Instrumentos Antiguos de Física: recuperación de patrimonio y uso
didáctico, Revista Española de Física, 14 (3), 47‑55.
- GARCIA MOLINA, R. (2002), Recuperación de los instrumentos
antiguos de física del Instituto "Jorge Juan", de Alicante.
En: García Molina, Rafael, Azimut,
2 p.
- GARCIA MOLINA, R., R.; VILLADA LOBETE, L.A. (2002b),
Un gabinet de física a cavall entre dos segles: els instruments
antics de física de l'Institut "Jorge Juan" d'Alacant,
Quaderns de Migjorn. Revista d'estudis comarcals
del sud del País Valencià, Alacant, Quaderns de Migjorn, 1‑29.
- GARRIGÓS i OLTRA, L.; MILLÁN VERDÚ, C.; BLANES NADAL, G. (2000) "Algunes
precisions sobre l'origen i evolució del colorímetre: el procediment
d'anàlisi de l'Indi de Houtou de Labillardière" en Batlló Ortiz,
Josep;la Fuente Colell, P. de;Puig Aguilar, Roser;(coords.). Actes
de les V Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica: Roquetes,
11-13 desembre 1998. Barcelona: Societat Catalana d'Història
de la Ciència i de la Tècnica.
- GARRIGÓS i OLTRA, L.; MILLÁN VERDÚ, C.; BLANES NADAL, G (1999), "Precursores de la colorimetría: los
intentos de cuantificar el poder decolorante del carbón. Parte 2"
Revista de Química Textil, vol. 145, p. 18-31.
- GARRIGÓS i OLTRA, L.; MILLÁN VERDÚ, C.; BLANES NADAL, G. (2001), "Paleoprocedimientos
de la técnica colorimétrica: los clorómetros" en Álvarez Lires,
M. et al.;(coords.). Estudios de historia das ciencias e das
técnicas. VII Congreso de la Sociedad Española de Historia de las
Ciencias y de las Técnicas. Pontevedra: Deputación Provincial.
- GUIJARRO, V.; JIMENEZ, J.; SEBASTIAN, A. (1994),
Los constructores británicos del siglo XVIII en la colección del
Museo de Ciencia y Tecnología, Llull,
17, 25-59.
- GUIJARRO MORA, V. (2002), Los Instrumentos
de la Ciencia Ilustrada. Física experimental en los Reales Estudios
de San Isidro de Madrid (1770-1835), Madrid, UNED, 215 p.
- LOPEZ, FERNANDEZ, C.; VALERA CANDEL, M.; MARSET
CAMPOS, P. (1988), La ciencia en un Instituto de segunda enseñanza
durante el período 1860-1916, Estudios
sobre Historia de la Ciencia y de la Técnica. IV Congreso de la
Sociedad Española de Historia de la Ciencia y de las Técnicas,
Valladolid, Junta de Castilla y León, 505-517.
- MARTIN LATORRE,
R. (2001), “El aparato portátil de Rayos X Sánchez”, Azimut, 5.
- MORENO, R.; ROMERO, A.; REDRAJO, F. (1995), Recuperación de la Instrumentación científico‑histórica
del CSIC. El Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid, CSIC,
260 p.
- MORENO, R.; ROMERO, Ana (1996), La recuperación
de la instrumentación científico‑histórica del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Arbor, 153 (603), 9‑54.
- MORENO, R.; ROMERO, A.; REDRAJO, F. (1996), Recuperación del Instrumental científico‑histórico
del CSIC. Centro de tecnologías "Leonardo Torres Quevedo".,
Madrid, CSIC, 600 p.
- MORENO, R.; ROMERO, A.; REDRAJO, F. (1996), La Recuperación de la instrumentación cientifico‑histórica
del CSIC. Instituto de Química‑Física "Rocasolano".
Instituto de Óptica "Daza Valdés", Madrid, CSIC, 600
p.
- Moreno, R., Romero, A.; Redrajo, F. (1996), “La recuperación de la instrumentación
científico-histórica del Consejo Superior de Investigaciones Científicas”.
Arbor, CLIII, 603, 9-54.
- MORENO, R.; ROMERO, A. (1997), Recuperación del
instrumental científico‑histórico del CSIC. Antecedentes del
Instituto "Torres Quevedo" 1. El laboratorio de automática,
Arbor, CLVI (616), 131‑166.
- MUSEO (2001), ... Mecánico Virtual, Escuela
Universitaria Politécnica de Linares. Maroto, J.A. et al., Linares,
EUP de Linares.
- PATRIMONIO (2002), ... histórico-científico-social del Instituto Alfonso X el Sabio (segunda
parte), Murcia.
- PUIG PLA, C. (2000), Desarrollo y difusión de la
construcción de máquinas e instrumentos científicos: el caso de
Barcelona: siglos XVIII y XIX, Scripta
Nova, 69 (8).
- Material Científico y el Torres Quevedo, Arbor,
160 (631‑632), 395‑386.
- ROMERO DE PABLOS, A. (1999), Fisiología e instrumentación
en el cambio de siglo: José Rodriguez Ocaña, Arbor, 643, 387‑408.
- SEBASTIAN, A. (1997), Abriendo las puertas de la ciencia. Guía didáctica del Museo Nacional
de Ciencia y Tecnología, Madrid, MEC, 47 p.
- SEBASTIAN, A. (1999). El Museo Nacional de Ciencia y Tecnología
de Madrid: Una realidad con un gran futuro, Arbor 164, 445-460.
- SEBASTIAN, A.; JIMENEZ, M. (1999), “Learned institutions:
sources for unknown scientific instruments”, Nuncius (14), 491‑504.
- SENDRA MOCHOLÍ, C. et al. (2002), “Los instrumentos
científicos de la Universidad de Valencia: primeros resultados de
un catálogo de la cultura material de la ciencia”, Cronos, 4 (1-2), 29-61.
- SIMON CASTEL, J. (2002) Els instruments
científics de l’IES “Lluís Vives”. Primers resultats d’un catàleg
de la cultura material de la ciència, Treball d’investigació
doctoral, Universitat de València.
- SIMON CASTEL, J. (2003), “Els instruments científics de la Universitat de
València: primers resultats en al construcció d’un catàleg de la
cultura material de la ciència”, Actes
de la VII Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica,
Barcelona, SCHCT.
- SIMON CASTEL, J. (2004), “Los instrumentos científicos del Instituto “Luis
Vives” de enseñanza secundaria: primeros resultados de un catálogo
material de la ciencia”, Actas del VIII Congreso de la Sociedad
Española de Historia de la Ciencia y de la Técnica, Logroño, SEHCYT.
- SISTO, EDREIRA, R . (1995), “O gabinete de física
da Universidades de Santiago de Compostela. Creación e evolución
ó longo do século XIX”, Actas
V Simposio Historia e Ensino das Ciencias, Vigo.
- SISTO, EDREIRA, R . (1995b), “A cátedra de Física
e Química no Instituto de Santiago. Creación e consolidación”, Actas V Simposio Historia e Ensino das Ciencias,
Vigo.
- SISTO EDREIRA, R. (1999), O patrimonio histórico-científico do Instituto Xelmírez ... A Coruña,
Deputación Provincial da Coruña, 191 p.
- SUSAGNA, T., BATLLÓ, J.; ROCA, A. (1997), «Seismographs, seismograms and
related materials preserved in Catalonia (NE Spain)», Cahiers du
Centre Européen de Géodynamique et de Séismologie, 13: 37-48.
- TEN ROS, A. (1983), La Física en la Universidad
española a fines del siglo XVIII y principios del XIX. La Universidad
de valencia y su aula de mecánica y física experimental, Llull, 10‑11, 165‑189.
- ROMERO DE PABLOS, A. (1998), Dos políticas de instrumental
científico: el Instituto del
- UNIVERSIDADE (1995b), Gallaecia Fulget,
1495-1995 : cinco siglos de historia universitaria, Universidade
de Santiago de Compostela, Santiago de Compostela, 613 p.
- VAZQUEZ ALONSO, A. (1992), Arqueología científica en el Instituto Balear:
La enseñanza experimental de la electrostática, Revista de Ciència, 11,
9-18.
- VAZQUEZ ALONSO, A. (1993), Arqueología científica en el Instituto Balear:
Mecánica y fluidos, Revista
de Ciència, 12, 67-80.
- VAZQUEZ ALONSO, A. (1993), Arqueología
científica en el Instituto Balear: la corriente eléctrica, Revista de Ciència, 13, 65-72.
- VIDAL DE LABRA, J. A. (coord.) (2002), Conservación, actualización y divulgación
del patrimonio histórico-científico-social del Instituto Alfonso
X el Sabio de Murcia, Murcia, Consejería de Educación y Cultura.
- ZARZOSO, A. (2005), “Història i ensenyament de la ciència al Museu
d’Història de la Medicina de Catalunya”,
I Jornada sobre la Història de la Ciència i l’Ensenyament,
Barcelona, SCHCT, en premsa.
- ZARZOSO, A. (2005), “El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya:
la construcció d’un nou projecte de preservació patrimonial i de
promoció de les ciències de la salut”, Actes del 17è Congrés
de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, València-Barcelona,
Fundació Josep Alsina i Bofill, en premsa.
- ZARZOSO, A. (2005), “Ensenyament de la ciència i educació sanitària
al Museu: la pressió arterial”, Actes de la VIII Trobada d’Història
de la Ciència i de la Tècnica, Mallorca-Barcelona, SCHCT, en
premsa.
- ZARZOSO, A. (2005), “Instrumentos antiguos para un nuevo proyecto divulgativo:
el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya”, Quark,
en premsa.
- ZARZOSO, A. (2005), Les col·leccions del Museu
d’Història de la Medicina de Catalunya, Barcelona, COMB-MHMC.
Apèndix: Observatori de l’Ebre
- Batlló, J. (1995a), “L’Observatori de l'Ebre”, Revista
de Física, núm. 8, 41-46.
- Batlló, J. (1995b), “Instruments i altres materials
d’interès científic conservats a l’Observatori de l'Ebre”. A: Puig-Pla, C. et al. (Coord.), Actes
de les III Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica,
Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 523-532.
- Batlló, J. i Alberca, L. F. (2000), “Mesura de l’electricitat
atmosfèrica a l'Observatori de l'Ebre”. A: Batlló,
J.; de la Fuente, P. ; Puig, R. (Coord.), Actes de la
V Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona,
Institut d'Estudis Catalans, 155-160.
- Batlló, J. i Ugalde, A. (2000), “Els sismògrafs de
l'Observatori de l'Ebre”. A: Batlló,
J.; de la Fuente, P. ; Puig, R. (Coord.), Actes de la
V Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona,
Institut d'Estudis Catalans, 161-166.
- Cardús, J. O. (2000),
“Els corrents tel·lúrics a l’Observatori de l’Ebre”. A: Batlló, J.; de la Fuente, P. ; Puig, R.
(Coord.), Actes de la V Trobada d'Història de la Ciència i de
la Tècnica, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 309-313.
- Curto, J. J., Cardús, J. O., Gaya-Piqué, L.
, Sanclement, E. i Torta,
J. M. (2000), “Un segle d’instrumentació magnètica a l'Observatori
de l'Ebre”. A: Batlló, J.;
de la Fuente, P. ; Puig, R. (Coord.), Actes de la V Trobada
d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona, Institut
d'Estudis Catalans, 175-180.
- Curto,
J. J., Clemente, C., Pérez-Blanco, F. i Genescà,
M. (2003), “Espectrogoniòmetre solar de l’Observatori de
l'Ebre, fonaments teòrics i restauració de l’aparell”. A: Batlló, J.; de la Fuente, P. ; Puig, R. (Coord.), Actes
de la VII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica,
Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 607-616.
- Gaya-Piqué,
L. R. i Batlló, J.
(2000), “La secció solar de l'Observatori de l'Ebre”. A: Batlló,
J.; de la Fuente, P. ; Puig, R. (Coord.), Actes de la
V Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona,
Institut d'Estudis Catalans, 191-196.
- Genescà, M. (1995), “El llegat de J.
J. Landerer de l’Observatori de l'Ebre”. A: Puig-Pla,
C. et al. (Coord.), Actes de les III Trobades d'Història
de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona, Institut d'Estudis
Catalans, 112-120.
- Genescà, M. i Llombart, I. (2000), “El fons documental científicohistòric
de la biblioteca de l’Observatori de l'Ebre”. A: Batlló, J.; de la Fuente, P. ; Puig, R.
(Coord.), Actes de la V Trobada d'Història de la Ciència i de
la Tècnica, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 387-392.
- March Noguera, J. (2000), “Les aportacions
dels jesuïtes de l'Observatori de l'Ebre a la creació del llenguatge
científic català modern (1904-1936)”. A: Batlló, J.; de la Fuente, P. ; Puig, R. (Coord.), Actes
de la V Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona,
Institut d'Estudis Catalans, 155-160.
|
Comissió
d'Instruments Científics