|
Aquesta exposició, realitzada gràcies a la col·laboració
entre la Reial Acadèmia de Sant Carles i la Facultat de
Belles Arts de Sant Carles de la Universitat Politècnica
de València amb motiu dels 250 anys de la fundació de
l’Acadèmia de Santa Bàrbara, recorre, des d’un punt de
vista didàctic, cent anys de la vida de l’Acadèmia de
Santa Bàrbara i de la Reial Acadèmia de Sant Carles de
València (1754-1854).
S’hi analitza, en primer lloc, l’ambient cultural de la
València del segle
xviii i la primera meitat del
xix,
relacionant l’aspecte literari i l’artístic, i s’hi
estudien ambdues acadèmies pel que fa als patrons que
van tenir, les etapes, els espais físics que van ocupar,
els professors, els mitjans i els fins, entre els quals
destaquen, especialment en la de Sant Carles,
l’acadèmic, el didàctic i l’educador. També s’hi mostra
el naixement del primer museu de l’Acadèmia amb
importantíssimes obres, tant en arquitectura com en
pintura, gravat, escultura i arts sumptuàries.
En l’exposició es pretén mostrar no sols el que
s’ensenyava sinó com es feia, i amb aquesta finalitat
s’hi han posat en joc alguns dels valuosos fons que
atresora la Reial Acadèmia de Sant Carles.
Dins del recorregut didàctic que constitueix el fonament
d’aquesta exposició, comptem amb peces molt valuoses de
l’arxiu acadèmic: matrícules, llibres d’actes, etc.,
així com llibres de la Biblioteca Històrica de
l’Acadèmia que comprenen els principals temes artístics
en l’ensenyament de l’època, i no només en castellà,
sinó també en italià, francès, anglès i llatí, així com
llibres amb dibuixos gravats i pintures, uns i altres de
temàtica variada. Els models que apareixien en els
llibres es completaven amb dibuixos, estampes, gravats
de totes les èpoques i escultures del món clàssic.
Les matemàtiques, la hidràulica, l’agrimensura i
l’anatomia van formar part de les àmplies possibilitats
d’aprenentatge de què van disposar els alumnes
d’aleshores, que comptaven, fonamentalment, amb
l’ensenyament pràctic que els proporcionaven els
professors.
Amb aquesta exposició hem volgut demostrar que els
acadèmics de Santa Bàrbara i de Sant Carles van ser uns
autèntics novatores, fills il·lustrats que es van
avançar a la seua època, que van trencar amb les formes
barroques encara en ús i que van apostar per unes formes
noves. En definitiva, autèntics avançats de la
modernitat en el seu temps.
L’obra dels acadèmics de Sant Carles va ser molt
important en la seua època, i si bé els gustos
posteriors van trencar els esquemes del classicisme
grecoromà i van arrossegar amb ells l’Acadèmia, aquesta
va saber evolucionar de manera molt eloqüent. No hi ha
dubte que el seu esperit, que ha pogut semblar adormit,
se’ns mostra, si analitzem la trajectòria acadèmica amb
rigor, vigorós i actiu, sempre que sapiguem situar-lo en
les seues coordenades temporals. |
|
Organitzada en dos espais expositius ( Sala Estudi
General i Sala Duc de Calàbria) del antic Estudi General
de la Universitat de València, on en el segle
xviii
l’Ajuntament, com a patró de l’Acadèmia, va cedir espais
d’aquest Estudi General a aquesta institució acadèmica.
En la Sala Estudi General s’ofereix l’activitat docent
i artística de l’Acadèmia.
A la Sala Duc de Calàbria es mostren alguns dels seus
fons bibliogràfics i arxivístics. Fons bibliogràfics en
què podem trobar llibres no sols de tema artístic sinó
també científic en quasi totes les seues manifestacions:
matemàtiques, hidràulica, agrimensura, anatomia,
astronomia, etc. La riquesa de la Biblioteca Històrica
de la Reial Acadèmia és enorme i indica que els
acadèmics de llavors vivien en el moment renovador de
les ciències i de les arts de la seua època, la qual
cosa posa de manifest la seua curiositat intel·lectual.
Ells van ser part important en el moviment conegut com
dels novatores.
En l’exposició, en conjunt, hi ha tres parts
diferenciades i, no obstant això, enllaçades entre si:
1.
Quadre sinòptic i
cronològic de la situació política, científica i
artística d’Europa, Espanya i València. Ambient cultural
de la València del segle
xviii i
primera meitat del
xix.
2.
Les acadèmies de Santa
Bàrbara i Sant Carles en la seua activitat pedagògica de
l’ensenyament de l’art amb llibres, obres artístiques i
models vius, a més de la docència personal de cadascun
dels professors acadèmics.
3.
Selecció d’obres dels fons
de la col·lecció de dibuixos d’arquitectura, de dibuixos
acadèmics, de flors i ornaments i de gravats i planxes,
amb la presència destacada de l’instrumental tècnic
utilitzat per a la pràctica del gravat.
En el conjunt dels treballs de pintura i de pintors
acadèmics hi ha obres
mestres de Goya i dels principals professors acadèmics
d’aleshores.
Igualment, s’hi ofereix una breu selecció de baixos
relleus acadèmics restaurats per la Facultat de Belles
Arts, realitzats segons les coordenades estètiques de
l’època i exemples molt significatius de l’esperit
acadèmic.
La major part del conjunt general d’obres que componen
l’exposició s’ofereix al públic espectador per primera
vegada.
Des dels seus inicis, la Reial Acadèmia va comptar amb
una autèntica galeria artística formada no sols per les
pròpies obres acadèmiques, amb els seus fons artístics
utilitzats per a l’ensenyament, sinó també per donacions
d’obres, tant d’artistes com de col·leccionistes que les
van llegar a l’Acadèmia per a l’ús i gaudiment dels
alumnes que hi cursaven estudis. Les donacions a
l’Acadèmia han continuat en el temps enriquint els seus
antics i valuosos fons.
En un audiovisual es recull la vida física d’ambdues
acadèmies fins al 1854, amb expressió dels principals
fons artístics, bibliogràfics i arxivístics que
posseeix.
Amb aquesta exposició es demostra que els acadèmics de
Santa Bàrbara i de Sant Carles van saber trencar amb les
formes barroques, encara imperants, i van apostar per
noves formes d’expressió artística com a avançats de la
modernitat del seu temps. |
