Alevatto, Orts i Nieves són tres artistes que ací es
transformen en descobridors i actuen com a investigadors
botànics en un jardí màgic. Formen una expedició,
dialoguen entre si i produeixen sons, plantes i flors
imaginàries en una realitat visual. L’espai es
converteix en una obra d’art junt amb la bella
naturalesa local. Comencem a somiar!
Afirmar que avui dia l’art i la naturalesa posseeixen un
estret vincle és ratificar que la identitat entre
ambdues pot ser fins i tot més autèntica. Aquests
artistes creen les seues obres que permeten sempre una
mirada diferent, alguna cosa més en els resultats
de les seues investigacions. En l’actitud dels artistes,
sobre la mateixa o una nova perspectiva, hi ha en ells
una infinita varietat de significats. Obrir nous camps
de visió és el que volem aconseguir amb l’ocupació al
Jardí Botànic. La mirada serveix per a estabilitzar les
igualtats enfront de les diferències, els estils enfront
dels modismes o les regles. Quan mirem alguna cosa,
estem limitats per la mirada (condicionats) per la
llibertat de veure alguna cosa més: encara que
les diferències irrompen en els seus efectes i en la
creació, en les passions i en els conflictes, fins i tot
així segueixen amagades darrere de les convencions que
vetlen i protegeixen tots aquests elements… hem de
trencar aquestes accions per mirar una obra d’art.
L’art actual tendeix a accentuar-se més per la urgència
del temps present que pels criteris, les formes o
l’estètica. No res del que existeix és estrany, tot li
serveix de matèria i acció. Tots els gestos són art, com
la pròpia naturalesa que brota, es renova i transforma
en cada moment de la vida. Podem conceptualitzar aquest
gest como art contemporani.
Algo más
apareix com la primera forma de relació amb
l’espectador, l’equació és: artista x obra = públic, és
tot el que veiem, sentim i toquem. Aquesta és la tasca
de qualsevol artista, conduir el públic perquè senta i
admeta l’obra d’art, apurar la sensibilitat i trobar-ne
el sentit. No és necessari passar per una experiència
artística per gaudir de l’art. La tècnica o l’habilitat
difícilment es qüestionen en el concepte d’aquesta
expedició expositiva, però avui el que interessa és la
curiositat, la simplicitat i l’espontaneïtat de l’art i
de la naturalesa, que sedueixen i guarden sorpreses quan
es recorre el Jardí Botànic.
En apropiar-se els artistes de l’espai, cada u marca
ritmes i formes diferents. Visitar l’exposició és com
seguir el camí d’un riu, el camí d’un bosc… es poden
sentir i palpar els fragments que els artistes han
deixat, com peces soltes d’un món propi. Cada u fa
servir un llenguatge personal per deixar marca de la
seua presència al Jardí Botànic i en el temps. Cada u té
el seu significat. És això el que ens fa sentir la
presència de la naturalesa i créixer en l’art com una
afirmació per a fer-nos somiar i viure.
Recorrem el camí. Penetrem en aquestes creacions i
classificacions botàniques!.
Wilson
Lázaro, comissari de l'exposició |