Antoni Miró. La Ciutat i el Museu
|
Antoni Miró. La
Ciutat i el Museu
Del 26 d'abril al 19 juny de 2005
Sala Martínez Guerricabeitia - La Nau |
Visita visual |
Antoni Miró és un exemple que demostra que la pintura de
caràcter compromès té sentit, autonomia i suport. La
seua llarga trajectòria així ho avala. La seua pintura
ofereix una visió apassionada, des de la minuciositat
del seu dibuix, sobre diverses problemàtiques actuals. A
través dels seus llenços parla de les injustícies
socials i del sistema devorador que les provoca,
mitjançant un pinzell contundent que fila prim el fil
del problema. |
|
|
|
|
|
|
Els treballs d'Antoni Miró ens apareixen ací com una
generosa font de dades visuals del que podríem anomenar
una sociologia històrica del quadro ciutadà. Vindrien a
ser com una espècie de relat en imatges d'esdeveniments
molt pròxims al públic (i al relatador) a causa de la
seua transmissió pels mitjans de comunicació, una
espècie de rugir mediàtic que el pintor esmicola en les
seues explícites composicions. Gràcies als vius colors
del la paleta del pintor d'Alcoi ens endinsem en aquells
fragments de la realitat que ja havíem devorat en els
mitjans, però que ara nos pareixen resolts en forma
d'imatge congelada, de puctum (tal com ho
descrivia Barthes) que retrata la imponent realitat de
la mort des de l'afanyosa experiència viscuda. És la
lluita per eradicar tants desajustos la que ajuda a
Antoni Miró a continuar motivant-nos amb les seues
composicions. |
|
|
|
|
|
|
|
L’exposició té com ingredient la ciutat i el museu. Un
dels atractius més poderosos de la ciutat és la seua
propensió al canvi, la seua entitat com a zona de
frontera. La ciutat mai és definitiva, és un constant
esdevindre de transformacions. La ciutat està, realment,
sempre en construcció. En la pintura d'Antoni Miró opera
esta mirada cap al paisatge inconclús, encara que el
propi pintor en els seus quadres l'amara de concreció.
La pinzellada segura de l'artista d'Alcoi ens transmet
una ciutat d'instantània, quasi fotogràfica, de colors
encesos, de reproducció digital, de contrastos cromàtics
ambientats en la força que exerceixen els extrems, de
ruptura de marges per la descripció accentuada dels
vores. La ciutat construïx desequilibris i desigualtats,
i en les obres d'Antoni Miró ens assalta el goig de
definir l'espectacle del contrast, en una reflexió de to
social que infon valor als seus objectius i
perspectives, a les seues expectatives de canvis. El
pintor capta aquells detalls desafinats que germinen per
totes parts en el sòl urbà. La seua capacitat per a
harmonitzar en composicions gràfiques decididament
construïdes ens trasllada a un retrat de la ciutat on
s'ha triat com a punta de llança una possible i desatesa
revolució d'exigències. |
|
|
|
|
|
|
El artista és àcid si cal, crític i agut, i s’expressa a
través d’un to amarg i realista. Una part d’aquesta
mostra analitza, també, el fenomen artístic des
d’una mirada internacional, tot qüestionant les
estructures institucionals que formen part del fet
expositiu. El catàleg corresponent presenta al públic
una completa visió dels treballs de l’artista. La
trentena d’obres exhibides, son estudiades en els textos
crítics de l’especialista italià Floriano de Santi i del
professor de la Universitat de València, Ricard Huerta. |
|
|
|
|
|
|
|
El primer indaga en el llenguatge pop de la pintura
d’aquest artista, amb el qual aborda les lacres de la
nostra societat: la misèria, el racisme, l’alienació,
l’opressió social, l’imperialisme americà o, ja en altra
direcció, la reivindicació cultural i nacionalista.
Ricard Huerta indaga, per altra banda, el qüestionament
de les estructures artístiques i el concepte de museu a
partir de les darreres creacions del pintor. A més,
aquesta mostra se completa amb un taller didàctic
orientat als alumnes de 12 a 18 anys, on s'aprofundirà
en la idea de l'espai del museu com un concepte obert a
noves indagacions i exploracions. |
|
|
|
|
|
|
Amb l’exposició "Antoni Miró. La ciutat i el museu"
aprofundim en una de les tres línies de treball del
Patronat Martínez Guerricabeitia, concretament en la
denominada Trobades. Sota aquest epígraf reunim mostres
personals d’artistes representats a la col·lecció
pictòrica que el matrimoni format per Jesús Martínez
Guerricabeitia i Carmen García Merchante va donar a la
Universitat de València l’any 1999. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|