|
Existeix l’art pur? Per a què val
l’art per l’art? L’art sense significat no esdevé
objecte de consum i decoració? L’art no ha de procurar
canviar les coses, eliminar l’explotació de l’home per
l’home, provocar la reflexió sobre la societat corrupta
i moure la gresca cap a un canvi social? Es pot fer art
compromès sense caure en el pamflet polític?
Aquestes i altres preguntes es feren
tots els artistes que exposen a la sala. Tots tenien o
tenen preocupacions socials, estaven o estan compromesos
directament o indirectament amb els partits polítics
europeus d’esquerres en un període en què es preguntaven
per l’alternativa tant al capitalisme com al comunisme
oficial representat per Rússia. |
|
«Ladies and gentlemen, the Wall went down!»
Així parlava Reagan, arrabassant tot el protagonisme a
les societats que el tiraren avall. Tot just un parell
de dècades després d’aquell anunci les democràcies
occidentals són cada vegada menys transparents i menys
solidàries.
L’artista, com a intel·lectual, viu en
una societat concreta; les seues accions naixen
impregnades per alguna ideologia, i la seua obra així ho
reflecteix.
El que marca l’experiència del món no és la vida, sinó
la supervivència. La qüestió no és el sistema econòmic
existent, sinó l’enorme esforç que ha de fer l’artista
per trencar els lligams que règims polítics, mecenes i
societats li imposen. No
obstant això, una gran obra d’art pot nàixer a partir
d’un fet fortuït o casual per aconseguir, a les mans de
l’artista, una dimensió universal. Vegeu-ne alguns
exemples en aquesta exposició. |
