L'Art Làtex. Imatge, reflexió i SIDA

L'Art Làtex

Reflexió, imatges i SIDA

Del 4 d'abril al 4 de juny de 2006

Sala Thesaurus - La Nau

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Visita visual

L'Art Làtex: imatges, reflexió i SIDA aplega més d’una desena d’artistes provinents de diversos corrents contemporanis i que treballen en diferents suports plàstics.

Des del començament, la malaltia ha estat tractada tant per artistes americans com europeus, i la manera com s’ha abordat –des del punt de vista clínic, social i cultural– ha variat substancialment des dels anys 80 fins a l’actualitat.

La mostra, si bé reflecteix el sentiment d’aquestes primeres intervencions –mitjançant l’obra de l’espanyol Pepe Espaliu, amb obres com El nido,  Carrying o la sèrie Patrones, i els argentins Alejandro Kuropatwa, amb la sèrie Cóctel i Liliana Maresca, amb el vídeo Frenesí–, se centra en la visió actual de la pandèmia, visió sintetitzada de manera contundent en les creacions dels fotògrafs Alicia Lamarca i Eduardo Nave, els projectes dels quals comparteixen la contraposició a reportatges que mostren la sida com una malaltia terminal i sense esperança, i accentuen el reflex de la quotidianitat en la vida de les persones afectades pel VIH/SIDA.

D’altra banda, s’ha tractat de reunir-hi figures de la talla de Pepe Miralles –fundador del Colectivo Local Neutral i del projecte «1 de Desembre»– i Javier Codesal, que destaquen per haver-se acostat de forma continuada a la malaltia a través de les seues creacions. Pepe Miralles ha anat fins i tot més lluny i n’ha abordat també una faceta divulgativa i didàctica, materialitzada en l’exposició en forma de centre de documentació, lloc de consulta i acció, on el visitant podrà analitzar la realitat de la sida en la societat actual amb la perspectiva de 20 anys de pandèmia.

Codesal ens ensenya per mitjà dels seus Días de SIDA la seua manera de mirar la sida. Reivindica el rebuig a imatges que plasmen la por, però alhora és contrari a les icones on la por ha desaparegut, però també qualsevol empremta de la malaltia.

La cultura artística espanyola s’ha vist esguitada d’exposicions puntuals i accions aïllades sobre la sida:

En 1995 va tenir lloc a Sevilla 50 artistas contra el SIDA, i en 1996, la fundació madrilenya Art Reale va acollir Frente al SIDA, on setanta participants reflexionaven sobre la pandèmia. Paco de la Torre va participar en aquesta multitudinària mostra i reprèn el tema en L'Art Làtex mitjançant sis pintures en què reflexiona sobre el no–contact i indaga en el destí dels sentits i l’esdevenir del contacte sexual.

Les accions artístiques enfront de la sida al territori llatinoamericà també tindran representació en aquesta mostra mitjançant l’obra de la veneçolana Liliana. En 1997 va presentar la instal·lació Give-see-take i nou anys després torna a tractar aquesta temàtica en L'Art Làtex, amb la instal·lació Protecting since 1564, on sorprèn la rotunda visió que té sobre l’actitud de l’església enfront de la sida. 

La pluralitat serà una constant en la mostra i per això també s’hi podran trobar noves participacions artístiques de creadors que afronten el tema per primera vegada, al costat d’obres realitzes amb anterioritat.

Entre els artistes que han fet la primera immersió en la sida hi ha Antuan, artista d’origen cubà establert a Miami, amb una trajectòria artística impregnada d’obres amb un marcat rerefons social. La seua instal·lació Testimonios se serveix de la lletra com a instrument d’acostament a l’espectador, i es val d’una cullera i una forqueta perquè ens «asseguem» en aquesta peculiar taula a assaborir el sentit dolç i amarg de les paraules.

Així mateix, s’han reprès obres d’artistes pel seu missatge punyent i la capacitat de reflexió que poden provocar en l’espectador, pel seu ric contingut visual. És el cas de les caixes de ressonància i de música de Patricia Gómez, la poètica de la qual coincideix perfectament amb el món de sensacions que volem transmetre.

Maldita Bendición, obra de Fernando Bellver, personalitza en forma de nuesa de dona –i ací coincideix amb l’artista esmentada adés– la temàtica que ens ocupa, des del vessant de la prevenció. Ambdues obres es complementen i contraposen: la figura femenina de Bellver provoca, es mostra agosarada i aventurada, mentre que la de Patricia Gómez es replega sobre ella mateixa, s’amaga.

Finalment, per ampliar la informació al visitant i també la visió social de la sida, s’han realitzat dos audiovisuals. Un serà el motor d’engegada de l’exposició, en què s’abordarà sobretot el tema de la prevenció –principal preocupació a escala mundial. S’hi succeiran testimonis reals de persones entrevistades que coincideixen amb el sector de la població més susceptible de contagi. Imatges de campanyes i retalls de premsa dinamitzaran i enriquiran aquests testimonis, i provocaran, sens dubte, una reflexió sobre l’estat de la qüestió.

El segon audiovisual inclou escenes cinematogràfiques contundents, que aborden la temàtica de la sida des dels orígens fins a l’actualitat.

L'Art Làtex pretén acostar-se a la sida des de diferents estratègies artístiques. S’hi podrà escoltar, veure, aprendre i reconèixer la sida de forma global, i la informació serà ampliada amb el catàleg sobre la mostra, que no solament tracta de temes artístics i culturals sinó també de mèdics i psicosocials.

Ens motiva sobretot el fet que la mostra no deixe indiferent i que, davant la realitat de la sida, l’espectador senta que a ell també l’afecta.

Comissàries:  Sofía Barrón i Judith Navarro