Art Ben Lliure

Art Ben Lliure

Memòria artística d’un Centre d’Educació Pública

Del 12 de març al 26 d’abril de 2009

Sala Thesaurus – La Nau

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge i festius de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Visita visual

Organitza: IES Benlliure i Vicerectorat de Cultura de la UV

Produce: Universitat de València

Comisària : Pilar Moreno, IES Benlliure

Artistes participants:  

JOSEP VICENT ALVARO PUIG, ROBERTO AMADOR MOSCARDÓ, FELIP BALDÓ, PAU  BELTRÁN ALÓS, MONTSE BENEYTO GARCÍA, ROSA BOSCH ESPERT, MIGUEL CALATAYUD, FRANCISCO CALATAYUD CASES, Mª JOSÉ CARRIÓN MONDÉJAR, SERGIO CASES GORBE, INMA COLL ALEIXANDRE, DOLORES COMPANY GÓMEZ, LUCÍA CONEJERO RODILLA, DANIEL DIEZ RODRÍGUEZ, RAÚL DIEZ RODRÍGUEZ, SONIA DIEZ RODRÍGUEZ, VICTORIA ESGUEVA LÓPEZ, RAFAEL FERNÁNDEZ MARTÍNEZ, MIQUEL FRANCES I DOMENECH, LINO GARCÍA CODONYER, ANDRÉS-L. GARCÍA MARCO, GRUPO KAPA (VICENTE ATIENZA, CARLOS GÓMEZ, MANOLO BADAL, MIGUEL ÁNGEL PÉREZ, PEPA PRETEL, LUCÍA RUIZ SEGURA), EVA MARÍN JORDÁ, ROSARIO  Mª  MARSILLA HERNÁNDEZ, RAFAEL MARTÍ QUINTO, ANNA MARTÍ I RIBES, L0LA MÁS HERNÁNDEZ, ALICIA MATÍES ARIÑO, CONSUELO MENCHETA BENET, EVA MÓNER ROMERO, SIGFRID MONLEÓN, MAGDA MORATA CUBELLS, PILAR MORENO, JESÚS MANUEL MORENO MONTERO, EVA  MUS GRANDE, MARIA NAVARRO CAMPOS, JOSE Mª PELLICER MATEO, LUIS PÉREZ IGUALADA, ELSA PÉREZ ROBLES, MIQUEL PÉREZ ROBLES, SARA PÉREZ-BERMÚDEZ, VICENT RICÓS, ANA SANZ LLORENS, FRANCISCO SEBASTIÁN NICOLAU, MERCEDES SEBASTIÁN NICOLAU, LAURA SILVESTRE GARCÍA, MIGUEL SILVESTRE MOROS, ROSA TORRES MOLINA, MªJOSÉ ZARAGOZA GARCÍA

L’exposició Art Ben Lliure és una iniciativa de l’Institut Benlliure de València per commemorar els seus primers quaranta anys, que encara semblen pocs, vist el seu enorme arrelament i la seua influència en la societat valenciana.

Quaranta anys en els quals ha canviat tot, excepte el nom del centre, batejat així en record del prolífic escultor valencià Mariano Benlliure y Gil (1862-1947).

I és que l’Institut Benlliure de València, creat per decret en l’any 1962 com a institut nacional d’ensenyança mitjana masculí, va ser inaugurat i començà la seua activitat lectiva com a institut mixt en octubre de 1968, any d’enorme simbolisme i significació en la història social i cultural d’Europa.

En l’època de la inauguració de l’Institut Benlliure encara estava vigent la remota Llei d’ordenació de l’ensenyança mitjana de 1953, amb els seus sis anys de batxillerat elemental i superior, les seues revàlides i el curs preuniversitari. Dos anys després, en 1970, s’implantà la nova Llei general d’educació, i molt més tard el modern Benlliure, inaugurat en 2000 i edificat als terrenys de l’anterior, es construí per atendre les necessitats d’una llei aleshores recent, la LOGSE.

L’exposició Art Ben Lliure és el reflex d’aquests quaranta anys vertiginosos i decisius que hem tingut la sort de viure, i del treball de prop de cinquanta artistes que ara presentem i que han passat per les aules de l’institut del carrer Alboraia o que fins i tot hi imparteixen classes. Cinquanta antics alumnes i professors, artistes de totes les tècniques i tendències, des de l’escultura al fotomuntatge, des de l’abstracció al realisme, amb obres afins al constructivisme, a la nova figuració o a la transavantguarda, al pop art o al minimalisme, s’han reunit en homenatge a la seua alma mater, que és el Benlliure, i han compost per als  nostres ulls un mosaic d’imatges que ens ensenyen com som i que demostren, una vegada més, la inexhaurible riquesa i varietat de l’art.

La Universitat de València, sempre sensible a les manifestacions i la difusió de les arts i a la història social, cultural i educativa del nostre poble, s’enorgulleix d’oferir, una vegada més, un espai de trobada amb la presentació a La Nau de l’art concebut a l’Institut Benlliure. Ací s’ajunten, com hem dit, professors i alumnes, gent de totes les edats i també artistes consolidats en els cercles artístics o de trajectòria menys coneguda, i fins i tot de trajectòria més coneguda en arts diferents de les plàstiques.

Es pot imaginar que dins d’uns altres quaranta anys torne a celebrar-se a La Nau una exposició commemorativa dels vuitanta anys de l’Institut Benlliure. I que, de la mateixa manera que nosaltres ens acostem a aquestes obres per intentar comprendre com som, els valencians del futur s’aproximen a les obres dels nous alumnes i dels nous professors per intentar comprendre’s ells mateixos.

EDUCACIÓ, ART I VIDA 

L’educació artística és prou més que classes, exàmens, instrucció, informació, coneixement de tècniques, pintors, corrents o moviments artístics. I més, molt més encara que mercat, fires, licitacions, marxants, galeries, museus, fama o diners. L’educació artística és una profunda formació per a la vida, el goig, el treball, el joc, l’amor i l’amistat; un equipament per a l’alegria, la llibertat, la pluralitat, la responsabilitat i la pràctica d’una altra mirada sobre el món, les persones i les coses. Una mirada que venç tots els tòpics, deslliurada, crítica i iteractiva: que activa camins diferents i sempre renovats; que reconcilia el mite i la ciència, la natura i la cultura, la història passada i el futur per extreure totes les riqueses del present.  

Tota estètica és una ètica. I viceversa. Per això, la formació artística no és una formació en el concepte suat de la bellesa, el decorativisme o el complement superficial, sinó una indagació i una aventura apassionant i apassionada en la construcció d’una vida artística. Una vida que, a diferència del vell beatus ille allunyat i refugiat en un món de formes protectores, busca la síntesi entre ètica i estètica per transformar els sorolls, les rutines i els riscs de cada dia en una apel·lació íntima, una veritable transsubstanciació: la creació d’una substància nova a partir d’una altra en un procés infinit, i sempre renovat, fins i tot més enllà de la mort: La vida artística és el triomf d’una humanitat oberta i dinàmica, esforçada i dialogant en permanent metamorfosi. Com el germen d’una papallona. I com la mateixa papallona virolada que alça el vol.

Aquesta exposició n’és un exemple. Perquè és més que una exposició: No es tracta de mostrar-hi el valuós treball professional d’uns artistes més o menys cotitzats en el mercat, sinó de reunir els esforços i el diàleg entre professors i alumnes de l’IES. Benlliure que, en fer els quaranta anys de la seua aventura educativa, ens apel·la i impulsa: Hi ha cinquanta-dues obres de cinquanta-dos artistes de l’educació. Una manifestació que enderroca les barreres de l’autoritarisme acadèmic per acostar-nos al joc de l’autoritat pedagògica en un encertat equilibri entre les creacions dels alumnes i els professors. Es destrueixen així els murs sovint artificiosos i vergonyants que aïllen les generacions. Són cinquanta-dues obres que s’expressen en diferents formats, tècniques i suports, des del quadre al documental passant per la fotografia o l’escultura. Totes elles, a més, presenten una gran riquesa i pluralitat, des de la relectura d’alguns elements dels mass-media i la cultura popular a una nova mirada sobre el surrealisme, el classicisme o l’abstracció. En totes, però, es manifesta el compromís entre l’art i l’aprenentatge - ensenyament per aconseguir la vida artística que ens dóna plenitud: la transsubstanciació de nosaltres mateixos pel treball i l’esforç en papallones lliures. Papallones que remunten la closca de l’egoisme insolidari cap a la llum d’un amor que, des de l’aula, s’enfila enllà de totes les ombres i tots els colors.

Manuel Molins. Dramaturg i Professor. IES. Benlliure 1985 – 2008.