|
L’acte de dibuixar transporta al meu cap uns símbols
determinats que repetisc de forma compulsiva durant
mesos fins que desapareixen de la mateixa manera que hi
van arribar fins a mi. Les “cares de l’ànima” arriben a
la meua vida en el moment en què els símbols de
l’esperit i la raó, que per a mi sempre havien estat
confrontats, es fusionen.
Les primeres “cares de l’ànima” que vaig
fer eren petites taques de tinta xinesa en què molt
subtilment s’insinuava un rostre. Vaig començar a
elaborar-les incorporant-les a les cartes que enviava
als meus amics o en les notes que enviava als actors
durant els rodatges. Posteriorment, hi vaig afegir
fulles o coses que trobava en les meues passejades pel
camp o per platges.
Gairebé totes s’han fet de nit, enmig d’un
clima de cerimònia que jo mateix provoque quan inicie el
procés de creació. La preparació de les “cares de
l’ànima” és tot un ritual, una forma de meditació que
sempre segueix un procediment. De primer, prepare
meticulosament tots els estris: fulles d’arbres, la
cinta de pintor, canyes, tintes i aigua. Aquestes
imatges sempre estan fetes en grups de nombres bíblics:
tres, set, dotze... En segon lloc, dispose sobre el
paper la part vegetal. Després configure el perfil de la
cara i, més tard, hi afegisc els ulls i la boca.
Finalment, deixe reposar les cares al mateix lloc en què
han estat fetes fins a l’endemà. Al matí les mire, les
recull i les guarde acuradament en un calaix.
L’ànima, per a mi, existeix. Sobre aquest
tema no se sol parlar massa i potser alguns creuen que
no cal parlar-ne. Al meu parer, crec que aquest és un
tema molt personal que pertany a la intimitat de cadascú.
Amb els meus dibuixos no pretenc representar fidelment
el que podria ser l’ànima; són únicament la
representació gràfica d’una idea personal sobre
l’espiritualitat.
Les “cares de l’ànima” són fruit d’un
desig imperiós de pintar. Perquè pintar em fa sentir bé.
És una de les activitats que més m’omplin, ja que em
proporciona alguna cosa que enriqueix amb molta força la
meua vida interior.
Bigas Luna
La teoria de l’artista com una espècie de
superhome és encara relativament jove. Jo m’hi vaig
oposar. Estic en contra d’aquesta actitud d’adoració que
adopta el món. Every man is an artist. L’art és també
font de calor espiritual.
Joseph Beuys |
