El bosc inanimat
El Bosc Inanimat
Fotografies de
Francesc
Jarque
De l'11 de juliol al 23 de setembre de 2007
Sala d'Exposicions - Jardí Botànic
(C/Quart, 80)
Horari: de dimarts a diumenge de 10 a 21 hores. Dilluns
tancat. ENTRADA LLIURE |
|
 |
|
El bosc inanimat. Fotografies de Francesc Jarque
Jarque acostuma a tenir un tracte quotidià amb els
elements de la natura, i els converteix en manifestos.
Les seues fotografies aspiren a esdevenir una petjada,
una successió d'icones de gran valor metafòric.
L'objectiu, que la pedra siga pedra, que parle per si
mateixa; que cada arbre, cada fulla, cada senda, cada
perfil de la natura no ens porte a falsos enganys i es
manifeste com és: una petjada cada vegada més afeblida
davant la mà de l'home.
Aquesta exposició que es presenta al Jardí Botànic,
pretén esdevenir una escenografia total, un submón
efímer, embolcallant, on cada espectador puga,
literalment, submergir-se dins d'un cosmos naturalista.
Aquesta instal·lació s'organitzarà entorn d'una
successió contínua d'imatges de gran format,
provocatives i suggeridores. Jarque ha construït amb
aquest projecte un enorme mosaic de sensacions, i malda
perquè cada tessel·la provoque en nosaltres un
lapsus
reflexiu sobre l'enorme
dèficit moral
amb què abordem el nostre paisatge més immediat. |
|
 |
 |
|
 |
 |
|
«Durant la meua trajectòria fotogràfica he
sentit atracció pel medi que m’envolta i de manera
especial per l’entorn natural (alterat naturalment per
l’home). De fa temps que em balla pel cap aquest
projecte i hi ha hagut diverses formes de plantejar-lo.
Sembla, per fi, que ara veurà la llum en un espai que
crec que és força adient.
L’exposició serà un intent d’embolcallar
l’observador en un bosc fictici poblat d’arbres talats,
apilats, mutilats per la mà de l’home.
El fet que els nostres boscos cremen de
manera reiterada, que se sobreexploten, sense
consciència de la importància primària que tenen en el
nostre cada dia més fràgil ecosistema, sense que això
ens mene ha actuar de manera individual i, també,
col·lectiva, diu molt de la gran capacitat de l’home per
desentendre’s del que ell mateix provoca, justificant-ho
en canvi amb demandes de mercat, interposant beneficis
econòmics als de salut, la desertització a la
repoblació, etc. |
|
 |
 |
|
 |
 |
|
Em servisc del meu mitjà de treball, la
fotografia, una vegada més, per denunciar a la meua
manera el problema que mantenim entre tots. Davant la
incapacitat d’assolir resultats, continuaré posant
davant els vostres ulls les meues reflexions
fotogràfiques, encertades, sense cap ni peus, caduques,
etc. Maldaré una vegada més per despertar, sacsejar el
públic, per donar-li l’oportunitat, si la vol, de fer
valdre la seua capacitat de canviar el que sembla
inamovible.
L’entorn que acollirà l’exposició permet
passejar de manera real pel seu esplèndid jardí botànic
i després per l’exposició (o viceversa), posant de
manera rellevant les diferències entre la natura viva i
morta que ens envolta amb aparent normalitat.
Ja només queda agrair a la Universitat
que aculla les meues inquietuds a les instal·lacions del
Jardí Botànic, reducte de natura urbana.»
Francisco Jarque |
|
 |
 |
|
 |
|
|
|