|
Sofía
Barrón i Judith Navarro, les comissàries de l’exposició Cítric desig,
han pretès buscar les concomitàncies entre dona i taronja a través dels
sis mòduls: publicitat, pintura, fotografia, literatura, còmic i cine.
El
recorregut per la sala, completament pintada de taronja, comença amb la
publicitat de les marques tarongeres dels anys de la dècada de 1920 que
“utilitzaven l’atractiu eròtic femení a l’hora d’identificar i exportar
els cítrics valencians”, segons Judith Navarro. La idea de l’exposició va
partir de les etiquetes catalogades al Museu de la Taronja de Borriana, on
les joves llicenciades en Història de l’Art per la Universitat de València
cursaven un màster de gestió patrimonial. “La dona que s’hi mostra és
arquetípica. Oscil·la entre la poderosa femme fatale, com la de les
etiquetes Gala, Flirt, Fambor i Estimada, i la
de Lolita, com les de Glamour, Juliette, Loreto
o Mosel, entre altres”, diu Sofía Barrón. També hi ha en
l’exposició revistes i cartells que apel·len igualment a l’atractiu femení
a través de la taronja, com ara Valencia Fruits.
La
taronja, relacionada amb el cos de la dona, ha inspirat abundants
pinzellades. Aquesta mostra aplega unes vint obres entre les quals hi ha
pintures de les incombustibles components de l’Équipo Límite. L’estètica
neo-pop d’aquestes recorda la publicitat de les marques de taronja. També
s’hi interpreta l’obra de Botero a través de les pintures d’Antonio de
Felipe, l’obra del qual que porta el títol de Disfruta la fruta,
creada per a l’exposició, mostra una seductora Sara Montiel a punt de
devorar la figura de Naranjito, mascota del mundial del 82. “El
gest és explícitament eròtic i el fruit hi ha quedat personalitzat en
forma masculina: Naranjito”, coincideixen ambdues.
En
l’apartat de fotografia, la fragmentació fetitxista de la polpa de la
taronja l’equipara a l’interior genital femení i la fruita s’iguala a un
pit de dona per la textura de la pell, el mugró i la forma. Entre altres
hi ha Interioritats, d’Enric Pàmies, Mediterráneo, de Luis
María Martínez, i Me haces sentir tan ácida, d’Eva Dueñas. |
|
Un altre
mòdul és el dedicat a la literatura, en el qual es recullen diverses
edicions de la novel·la valenciana per excel·lència, ambientada als horts
de tarongers, Entre naranjos, de Vicente Blasco Ibáñez, de 1900. La
part del còmic ocupa el centre de la sala, envoltat d’una estructura en
forma de galló. La principal protagonista en aquest apartat és l’heroïna
Fallerela, creada per Carles Recio l’any 2000. Fallerela
descendeix iconogràficament d’una nisssaga de superdones que va començar
en la dècada de 1960: el 1962, concretament, Jean-Claude Forest va crear
Barbarella, amb la qual començà l’auge dels còmics per a adults, en
els quals l’escenari de la ciència ficció es cobreix d’erotisme.
L’anàlisi
fílmic es recull en un espai amb l’epígraf Suc sexual cinematogràfic,
que mostra el muntatge de cinc pel·lícules de dècades molt distintes i en
què el referent sexual de la taronja i la dona és patent. La primera
pel·lícula és The Torrent, de Monta Bell, de 1926, l’adaptació que
es va fer a Hollywood de la novel·la Entre naranjos, de Vicente
Blasco Ibáñez, en la qual el desig dels protagonistes es descorda en una
nit de primavera sota els efectes sensitius que els provoca el perfum de
la flor del taronger. Després es presenten Persecución hasta Valencia,
de Julio Coll, de 1967; Kika, d’Almodóvar, Celos, de Vicente
Aranda, i Son de mar, de Bigas Lunas. |
