|
Organitzen:
Consorcio para la Conmemoración del Bicentenario de la
Constitución de 1812, Fundación Pablo Iglesias, Sociedad
Estatal de Conmemoraciones Culturales
Col·labora:
Universitat de València
Producció executiva:
Fundación Pablo Iglesias
Comissaris:
Emilio La Parra, María José Millán
Coordinació Tècnica:
Óscar Martín (Fundación Pablo Iglesias)
Coordinació Universitat de València:
Norberto Piqueras
Coordinació SECC:
Manuel Mortari
Introducció
Amb motiu del bicentenari de la Constitució del 1812, la
Societat Estatal de Commemoracions Culturals (SECC),
sota la coordinació del Ministeri de Cultura, la
Fundació Pablo Iglesias i el Consorci per a la
Commemoració del Bicentenari de la Constitució del 1812
han organitzat, amb la col·laboració de la
Universitat de València, l’exposició
Ciudatans. El naixement de la política a Espanya,
1808-1868, que recrea d’una manera rigorosa,
però amb intenció divulgativa, el naixement de la
política moderna a Espanya.
Emilio La Parra
i María José Millán són els comissaris d’aquesta
exposició, que reuneix més de dues-centes
peces de la més diversa procedència i significació:
gravats, manuscrits, làmines, estampes, escultures,
estris, mobiliari, premsa, medalles, etc… que
reflecteixen el moment en què es comença a considerar en
un marc nacional que les formes institucionals,
jurídiques i ideològiques del poder no són immutables ni
de caràcter sagrat (com es concebia en l’antic règim),
sinó que es funden en el principi de la sobirania
nacional. Per tant poden ser contestades i és legítim
intentar conquerir el poder.
El naixement de la política moderna, que sorgeix com a
resultat de la dialèctica revolució-contrarevolució que
es va imposar a Espanya (i a Europa) durant la primera
meitat del segle XIX, correspon a una manera de concebre
l’organització de la societat fundada en l’individu. En
conseqüència, els lligams socials, que en l’antic règim
anaven lligats al grup al qual pertanyia cada persona,
es converteixen en relacions de caràcter associatiu,
establertes d’una manera voluntària pels individus. Així
sorgeixen noves formes de sociabilitat que no reben la
legitimitat del costum sinó de la lliure voluntat dels
individus.
Guió expositiu
El recorregut per l’exposició, dividida en cinc
seccions, permet seguir cronològicament l’evolució de la
política espanyola entre el 1808 i el 1868 i, alhora,
conèixer els grans protagonistes de la politització com
ara l’aparició de nova terminologia política, els nous
llocs i maneres de difondre la política, els nous
sectors de la població actius políticament i les noves
eines
per a l’exercici de la nova política.
1. Introducció
El primer apartat de l’exposició presenta una cronologia
de l’evolució política espanyola entre el 1808 i el
1868, a més d’una explicació del concepte de política
moderna.
2. El principi de sobirania nacional
En aquesta secció es mostra el buit de poder (vacatio
regis) provocat per l’eixida del rei del territori
espanyol, el 1808, i les abdicacions de Baiona,
juntament amb el debat polític suscitat a continuació,
que van propiciar les condicions necessàries per al
naixement de la política moderna a Espanya. La
translació del poder a les mans d’institucions nascudes
de l’alçament popular va acompanyada del sentiment del
poble en el sentit que ell ha assumit la sobirania, cosa
que formalitzen les Corts de Cadis i, d’una manera
fonamental, la Constitució del 1812. D’aquesta forma es
produeix la politització d’amplis sectors de la població
i es canvia radicalment la manera d’entendre la
política. En aquell temps (1808-1813) apareixen nous
conceptes com ara nació, sobirania nacional,
constitució, representació, opinió pública. També és
l’inici dels primers moviments d’emancipació a Amèrica.
En aquest apartat, el visitant pot contemplar diversos
gravats, a més d’altres materials com ara numismàtica o
documentació, que reflecteixen el debat ideològic
suscitat entre els anomenats ‘patriotes’ i els
‘afrancesats’. En l’apartat dedicat al primer
liberalisme es destaca l’obra de Ramón Rodríguez Barcaza
La Junta de Cádiz en 1810, una versió d’època, de
l’autor, de la pintura de grans dimensions conservada al
Museu de Cadis; l’esbós preparatori de Casado del Alisal
per al quadre Juramento de los Diputados a Cortes en
1812, procedent del Congrés dels Diputats; o La
proclamación de la Constitución de Cádiz en 1812, de
Salvador Viniegra, que cedeix l’Ajuntament de Cadis.
Aquesta última obra, també un esbós preparatori de la
pintura del Museu de les Corts, actualment en
restauració, té l’interès de mostrar una altra versió
del mateix tema, ja que no coincideix exactament amb
l’obra lliurada finalment per l’autor. Entre els
objectes es destaca una escrivania de plata utilitzada
per signar la Constitució de Cadis o un joc de cafè amb
motius al·lusius a la Pepa, que va sofrir
diverses alteracions per adaptar-ne el contingut a les
diferents circumstàncies polítiques. L’apartat el tanca
l’obra de Miguel Parra Entrada triunfal de Fernando
VII en Valencia, del Palau Reial.
3. Espais i formes de sociabilitat
El tercer espai ens presenta com el liberalisme va crear
un conjunt de formes i llocs destinats a difondre les
seues idees, que s’anomenen “espais de sociabilitat”, en
els quals els individus es reuneixen voluntàriament per
comunicar-se entre si, exposar i divulgar un ideari,
expressar les seues queixes, defensar els seus
interessos de grup, organitzar-se col·lectivament, etc.
Són, en conseqüència, llocs de trobada i comunicació, on
es dóna publicitat a la manera de pensar de cadascú,
tant de forma oral com escrita.
De bon principi, aquests llocs són propis de la burgesia
o la classe mitjana. Però, a mesura que avança el segle,
les classes populars adopten aquest sistema, fins al
punt que, en acabar el s. XIX, l’associació es
converteix en una de les aspiracions principals de la
classe obrera. Els llocs de sociabilitat són un clar
exponent de la publicitat de la vida política: la
política no es fa a palau, en l’àmbit cortesà, sinó en
llocs oberts a la participació de la població.
En aquest apartat es destaquen les obres de Leonardo
Alenza El café de Santa Catalina, Museu
d’Història de Madrid; Una lectura en el café Levante,
Fundació Lázaro Galdiano; la pintura sobre llanda de
Ricardo Balaca y Orejas Canseco El café, Museu de
Belles Arts de Bilbao; el llenç d’Antonio Pérez Rubio
La partida de cartas, Fundació Lázaro Galdiano;
l’obra de Rafael Botella y Coloma El jardín público
llamado El Paraíso, Museu d’Història de Madrid;
La feria de Sevilla, de Manuel Rodríguez Guzmán,
Palau Reial, o El charlatán político, del Museu
del Prado. Entre la documentació es destaquen els
estatuts i les actes de l’Ateneu de Madrid, exposades
per primera vegada, una selecció de teatre i música de
l’època i un apartat dedicat a la premsa on, a més de
les capçaleres més importants del període, s’exposa una
impremta juntament amb unes caixes de tipus de la
Imprenta Artesanal de Madrid.
En aquest apartat s’ha reproduït, a més, un cafè de
l’època, a partir dels gravats conservats i de les
descripcions literàries de Mariano José de Larra,
Mesonero Romanos i Benito Pérez Galdós, entre d’altres.
Amb elements de col·leccionistes i peces del Museu del
Vestit es trasllada el visitant a una tertúlia de cafè
del segle XIX. En aquest espai, a més, es poden sentir
cançons populars que van ser en el seu dia elements de
mobilització política. |
|
4. Els agents socials
El quart espai mostra al visitant que el procés de
politització és el resultat de l’actuació d’agents
individuals i col·lectius, ja que una de les bases
d’aquest procés és la consideració de la societat civil
com una realitat diversa, en la qual es manifesta una
pluralitat d’opcions. Ambdues dimensions, la individual
i la col·lectiva, són indestriables i actuen d’una forma
sovint contradictòria. Aquesta contradicció no solament
es manifesta en la configuració de l’actuació política
sinó també en la trajectòria dels individus mateixos.
Certes persones, sens dubte rellevants, defensen en un
moment l’extensió al màxim de la participació popular en
la política (això es dóna al principi del procés, el
1808-1813 i el 1820-1823) i més tard, des del 1834,
s’inclinen per fixar límits a aquesta participació.
D’igual manera, l’acció col·lectiva no sempre té per
finalitat facilitar la participació de tots els sectors
de la població en l’activitat política.
Així doncs, el procés de politització es va configurant
des de la tensió entre l’actuació dels individus, la de
les elits i la dels col·lectius populars.
En aquesta secció s’exposen importants retrats de
protagonistes de l’època, procedents d’institucions com
ara el Museu de l’Exèrcit, la Biblioteca Nacional,
l’Acadèmia d’Història, la Fundació Lázaro Galdiano, el
Museu de les Corts, el Museu d’Història de Madrid, la
Diputació de Cadis, el Congrés o el Senat. Entre les
obres dedicades al col·lectiu com a actor social es
destaca la versió d’època d’El fusilamiento de
Torrijos y sus compañeros en las playas de Málaga,
d’Antonio Gisbert, conservada per la Unió Alcoiana
d’Assegurances; l’obra d’Eugenio Lucas Velázquez
Episodio de la Revolución de 1854, del Museu
d’Història de Madrid; o l’obra de Bernardo Ferrandiz
Celebrando la batalla de Castillejos, del Museu
Nacional de Ceràmica González Martí. Entre els objectes
es destaquen els relacionats amb Mariana Pineda, com ara
la bandera brodada que va ser utilitzada com a prova per
condemnar-la a mort o la clau de la cel·la on va estar
presa, procedents del Centre Europeu de les Dones
Mariana de Pineda.
5. Els instruments de l’activitat política
L’exposició es tanca amb un conjunt de materials que
expliquen l’evolució política i les formes utilitzades
per dur-la a terme. Es mostren, doncs, l’organització
del sistema (constitucions), la participació política
(eleccions), els instruments de canvi (pronunciaments,
colps d’estat, guerra).
S’exposa un exemplar de cadascuna de les constitucions
del període, documentació electoral que mostra el pas
del sufragi censatari al sufragi universal i una urna
electoral dels anys 30 del segle XIX procedent del Museu
de les Corts de Cadis. Els materials més interessants
d’aquest bloc són els gravats SEM procedents de la
Biblioteca Nacional. Es tracta d’un conjunt
d’aquarel·les fetes sota pseudònim pels germans
Valeriano i Gustavo Adolfo Bécquer, que mai no han estat
exposades i són un clar exemple de l’alt grau de
politització social a l’Espanya del XIX.
Una exposició didàctica
L’exposició té una clara intenció divulgativa, per això
s’han dissenyat elements gràfics que situen el visitant
en el període i li ofereixen informació complementària
en cadascuna de les seccions. A més s’han instal·lat set
pantalles tàctils al llarg del recorregut. Cinc són
dedicades a les pintures triades com a imatge de cada
bloc; a través de les pantalles s’accedeix a informació
sobre l’autor i l’obra, i a dades complementàries sobre
el bloc de contingut. Les pantalles també permeten als
visitants ampliar les obres per observar-ne els detalls.
Les pintures triades són:
Ricardo Balaca y Orejas Canseco: El café. Museu
de Belles Arts de Bilbao (Introducció)
Francisco de Goya: España, el tiempo y la historia.
Museu Nacional d’Estocolm (El principi de sobirania
nacional)
Manuel Rodríguez Guzmán: Los aguadores. Museu
Nacional del Prado (Espais i formes de sociabilitat)
Antonio Gisbert: El fusilamiento de Torrijos.
Museu Nacional del Prado (Els actors socials)
Eugenio Lucas Velázquez: Una escena parlamentaria en
el hemiciclo de las Cortes. Congrés dels Diputats
(Els instruments de l’activitat política)
La mostra es completa amb dues pantalles passapàgines on
es pot consultar i llegir la premsa de l’època i les
constitucions aprovades entre el 1808 i el 1869. Per
últim, un audiovisual, projectat en una gran lona
penjada del sostre, repassa el contingut de l’exposició
en imatges.
Catàleg
El catàleg que acompanya la mostra inclou textos dels
màxims especialistes en la Constitució del 1812, com ara
Emilio La Para López, Politización y movilización
popular en España; Manuel Pérez Ledesma, La
invención de la ciudadanía moderna, Universitat
Autònoma de Madrid; Jean-Philipe Luis, España y los
modelos occidentales de nacimiento de la política
moderna; José M. Portillo Valdés, El nacimiento
de la política moderna en el Atlántico hispano; Juan
Francisco Fuentes, La sociabilidad política. Espacio
público y parcelas de libertad; María Cruz Romero
Mateo, Un fenómeno no previsto: los partidos
políticos; Alberto Ramos Santana, Constitución y
sufragio: el ejercicio de la política en Espanya; y
Alberto Romero Ferrer, “Libres nacimos, libres
moriremos”: la literatura como vehículo de politización.
El volum es tanca amb una llista de les peces de la
mostra. |
