Clar de Llums

Clar de Llums

Obra escultòrica d'Emilio Gallego

Del 30 de juny al 2 d'octubre de 2005

Sala Oberta - La Nau

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Agost de dimarts a diumenge de 10 a 14 hores

Visita visual

Aquest projecte, encàrrec realitzat per la Universitat de València, està basat en la recerca i creació d’una icona representativa, en forma d’escultura en bronze, que reflectisca el significat d’aquest centre educatiu en l’àmbit del saber i de la cultura valenciana durant els més de 500 anys en què aquesta universitat catalitza i impulsa de manera decisiva el desenvolupament d’una societat moderna i competitiva. La dita escultura servirà com a reconeixement a la col·laboració de tots aquells membres de la societat i de la comunitat universitària que d’alguna manera faciliten i donen suport a la important tasca realitzada per la Universitat.

Per al desenvolupament del projecte es pren com a referent plàstic i simbòlic l’observatori astronòmic construït sobre l’edifici del rectorat pel catedràtic de cosmografia i física del globus Ignasi Tarazona a principis del segle xx.

Formalment està constituïda per dues formes massisses triangulars que, partint d’una base el·líptica, giren sobre el seu eix fins que s’encreuen sense arribar a tocar-se, una de les quals es trenca a l’extrem, en al·lusió, aquest últim detall, a la cultura clàssica representada per la imatge de l’estatuària que coneixem. D’aquesta manera resulta que l’escultura forma al seu interior buit un dibuix que recorda la silueta de l’observatori astronòmic que hi ha al rectorat, amb l’interessant simbolisme que es desprèn d’aquest observatori com a instrument de coneixement de l’univers i la seua relació amb la institució que l’acull. Igualment, Clar de llums suggereix la idea de llindar o porta exempta que en ser traspassada ens ofereix un camp obert a la cultura i el progrés. L’estructura evident d’espai lliure, protegit i a la recerca de nous espais, representa d’una manera senzilla i al mateix temps rotunda els anhels de conservació i recerca de coneixements humans, alhora que per l’aspecte obert reflecteix els principis democràtics que aquesta tasca requereix per al seu bon desenvolupament en la societat actual i posa també de manifest la necessitat dels valors de conservació, transmissió, creació i investigació que representa la universitat en l’àmbit de la cultura, les ciències i les arts. Clar de llums aspira a ser un símbol que represente tota la comunitat universitària per premiar el seu compromís amb la institució i la funció de millorar la qualitat del seu treball per desenvolupar un món millor.

Emilio Gallego. Requena, juny de 2005

No se li escapa a ningú que ens trobem instal·lats en un món —suma de mons— fragmentari, paradoxal, incert i fútil. Aquesta “realitat” social i cultural, sobre la qual mostren coincidència els diversos enfocaments de la filosofia contemporània, no ens eximeix, però —més aviat al contrari—, de l’esforç col·lectiu destinat a l’afirmació i al sosteniment d’una axiologia vertebradora del temps històric que ens ha tocat viure. En aquesta línia, és sabut que la contribució dels artistes plàstics (siga mitjançant “descripcions”, “interpretacions” o “propostes” creatives) és, moltes vegades, definitòria a l’hora d’aclarir aspectes del nostre present, i nodal —altres vegades— per sotjar horitzons que demà “dibuixaran” el “paisatge” de la “nova” realitat.

Aquestes reflexions atapeïdes sorgeixen a propòsit de l’obra escultòrica d’Emilio Gallego. He seguit la seua trajectòria materialitzadora d’inquisicions plàstiques —després del seu assentament a la ciutat valenciana de Requena— amb autèntic interès, i he observant com anava quallant la seua personalitat artística mostrant “atmosferes” i traslluint “sensibilitats”. Una obra al gresol de la qual es fonen seguretats i contradiccions, conviccions i ironies, idees passades pel sedàs de la racionalitat i somnis nascuts a l’abric de la subjectivitat… Autor de murals, performances, escultures i intervencions, amb un joc combinatori de la pedra, la fusta i l’acer ha construït figures de fortes ressonàncies rurals i intensa presència energètica i animista, en les quals es poden entreveure significats múltiples: representacions del creixement natural, de la trama de la vida, dels quatre elements o dels punts cardinals, del regne vegetal i mineral…; però també són senyals de les eines de cultiu o els molins de gra. Emilio Gallego (com ens ha servit en les seues exposicions individuals i col·lectives, i en les seues escultures públiques —emplaçades, en tant que tòtems, en diversos paratges de la seua comarca—) s’inspira en l’energia de la naturalesa i la necessitat expansiva de la consciència ecològica; i serà aquesta mateixa naturalesa, amb la seua erosió, oxidació, raspat o ratllat, l’encarregada de transformar-les i decantar-les acollint-les en el seu propi cicle geològic.

La present exposició —“Clar de llums”— exemplifica la seua entesa artística, que bascula entre l’objectualisme i l’instal·lacionisme. Perquè, òbviament, ens trobem davant la “fabricació” d’uns objectes tridimensionals que transcendeixen l’implícit valor estètic en haver estat ideats per a la seua “intervenció” en un espai determinat, ja que el desig del nostre escultor és el de la “creació d’ambients”, el de conformar, a l’aire lliure, àmbits de significació i comunicació. S’ha produït allò que, en termes heideggerians, suposaria la substitució del “lloc” que es tria per a emplaçar un objecte artístic per la creació d’un “indret” al qual, presumiblement, s’assignarà una funció simbòlica. I és que l’artista (productor d’imatges) pot transformar, falsejar, subratllar, simular, introduir integracions, provocar dissonàncies, accentuar contrastos…, en assignar a l’espai entorn el paper de “valor actiu”.

La seua peça central, “Clar de llums”, s’inscriu, formalment i estilísticament, en la pluriforme línia de l’escultura canònica, forjada en metall, durant la modernitat, que recull un concepte innovador (el de la valoració de l’espai buit com a material escultòric) i és desenvolupada per significatius artistes de la segona meitat del segle xx, els quals segellen les seues poètiques respectives des dels seus personalíssims llenguatges i diversitat de plantejaments: Anthony Caro, Jorge Oteiza, Eduardo Chillida, l’Andreu Alfaro dels anys cinquanta, Martín Chirino, Richard Deacon, Richard Serra … Com el mateix autor la descriu, “es constitueix mitjançant dues formes massisses triangulars que, partint d’una base el·líptica, van rodant fins que s’encreuen sense arribar a tocar-se”. Emilio Gallego ha intentat, al seu interior buit, perfilar un dibuix que evoque la forma de l’Observatori situat a l’edifici de l’actual Rectorat de la Universitat de València. Així mateix, la referencialitat simbòlica d’aquesta obra, un encàrrec que ha assumit amb il·lusió, ha estat molt meditada a l’hora de desenvolupar el seu projecte: “La seua evident estructura d’espai lliure, protegit i a la recerca de nous espais, representa d’una manera senzilla i al mateix temps rotunda els anhels de conservació i recerca de coneixements humans, al mateix temps que, pel seu espai obert, reflecteix els principis democràtics que requereix aquesta labor per a un bon desenvolupament en la societat actual, posant de manifest la necessitat dels valors de conservació, transmissió, creació i investigació que representa la universitat en l’àmbit de la cultura, les ciències i les arts”.

Juan Ángel Blasco Carrascosa. Catedràtic d’Història de l’Art. Universitat Politècnica de València