La mirada de l'arquitecte
La mirada de
l'arquitecte.
Demetrio
Ribes i la seua
càmera estereoscòpica
Del 15 de maig al 2 de setembre de 2007
Sala Thesaurus - La Nau
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores
i de 16 a 20 hores. Diumenge de 10 a 14 hores.
Horari d'estiu
Durant el mes de juliol l'horari de les Salas
d'Exposicions serà de dimarts a dissabte de 10 a 13.30
hores i de 17 a 21 hores. Diumenges de 10 a 14 hores.
A l'agost de dimarts a diumenge de 10 a 14 hores.
ENTRADA LLIURE |
Visita visual |
|

Toledo, Porta del Sol. Maig, 1915 |
|
Demetrio Ribes Marco (València, 1875-1921)
va ser un dels
arquitectes valencians més rellevants de principis del
segle XX. Format en la tradició eclèctica i en un entorn
arquitectònic versàtil i divers, les seues obres es
troben entre el vessant secessionista del modernisme
(estació del Nord de València, oficines per a l'estació
Príncipe Pío de Madrid, estació de Vilanova a Barcelona)
i els preludis del racionalisme (magatzems Ernesto
Ferrer, plaça de bous de Xàtiva, xalet a la platja de la
Malva-rosa).
Les seues primeres obres reflecteix un art nou,
lliure d'esquemes
tradicionals, en què es dignifica el concepte d'art
total. Delicadesa, acurat
disseny i
ús de les arts
aplicades en són les principals característiques. Un
procés que el porta igualment a potenciar els avantatges
i les característiques del formigó armat i a dotar-lo
d'un llenguatge coherent amb les seues propietats:
absència de decoració, severitat de la composició,
diafanitat de les plantes, articulació de l'espai,
funcionalitat de la distribució, etc.
Va ser l'introductor a
València del formigó armat en la construcció civil.
Però, la seua activitat professional no es va limitar a
la creació i la construcció d'obres. Ribes és un
arquitecte compromès amb els problemes de la seua època,
i sobretot en els fòrums sobre l'arquitectura i la seua
professió. En la seua obra teòrica se'ns presenta com un
arquitecte obert als nous corrents arquitectònics, als
nous sistemes constructius, als nous llenguatges,
vingueren o no de l'estranger, i defensa una
arquitectura moderna basada en les necessitats
funcionals i estructurals. És una figura singular i
indiscutible en la història de l'arquitectura espanyola
i la seua obra teòrica i pràctica ha quedat en els
annals de la història. |
|

València, concurs
d'aviació a la platja de la Malva-rosa. Juny, 1910 |
|
L'exposició
L'exposició, de la qual és
comissària Inmaculada Aguilar Civera, ens dóna a
conèixer una nova faceta de l'arquitecte, la de fotògraf
aficionat, on la seua mirada ens revela els diferents
objectes que el motivaven.
El seu doble perfil, d’arquitecte i constructor, la seua
profunda relació amb el món de l'enginyeria, el seu
esperit obert a nous llenguatges arquitectònics, a nous
sistemes constructius, la seua actitud dinàmica i
emprenedora davant la societat, el seu respecte a
l'arquitectura del passat, són les directrius per
entendre la seua obra constructiva i fotogràfica.
El material que s'exposa forma part de la col·lecció
Guillot-Ribes, propietat de la família de Demetrio
Ribes, la qual ens l’ha
prestat per a la realització d'aquesta exposició.
Són reproduccions digitals de plaques de vidre
estereoscòpiques (6x13 cm), realitzades amb una de les
càmeres sistema
Vérascope de la casa
Richard. Una col·lecció inèdita de fotografies que en
molt poques ocasions han eixit a la llum. Són
fotografies fetes per Demetrio Ribes entre els anys
1908-1918, el qual recorre amb la seua
càmera gran part
d'Espanya: Barcelona, Lleida, Sant Sebastià, Saragossa,
Pamplona, Segòvia, Madrid, Toledo, Còrdova,
Granada, Sevilla,
València i altres poblacions petites. El seu punt de
vista és molt semblant al del fotògraf vuitcentista, la
seua iconografia generalment és el monument,
l'arquitectura, generalment deserta, mentre que la
incorporació d'actors és un tema accessori i puntual.
Diferent és la seua mirada a l'obra constructiva, quan
s’atura en els treballadors i els seus oficis, en els
detalls constructius. Quant als temes d'actualitat, és
la ciutat, les seues festes, les seues fires, els seus
costums, els grans esdeveniments, allò que li interessa. |
|

València, estació del Nord en construcció. Juny, 1910 |
|
L'exposició s'estructura en quatre blocs:
La trobada amb la
història
La dialèctica amb el present
Moments d'actualitat: fires, festes i exposicions
La quotidianeïtat de l'obra: arqitectura i construcció |
|

València, Exposició Regional, Gran Casino. 1909 |
|
Té un doble interès. És una exposició de fotografia
estereoscòpica, sistema amb què es va arribar a la visió
de la tercera dimensió i que va constituir un canvi en
la mirada fotogràfica, perquè
es va passar de la vista al paisatge com a categoria
descriptiva. Contemplar vistes estereoscòpiques es va
convertir en un dels divertiments de moda d’aleshores i
va tenir gran difusió fins als anys trenta del segle XX,
temps durant el qual se’n van vendre milions de còpies i
es van fer servir variats tipus d'aparells
per a la seua visió.
En segon lloc, l'instant fotogràfic és un instant
històric, és un document i un arxiu d'allò que
s’esdevenia aquells anys, i per això el valor afegit
d'aquesta exposició, que ens informa cronològicament de
la situació dels monuments nacionals, de l'esdevenir de
l'arquitectura contemporània, del desenvolupament
constructiu de les seues obres ferroviàries, del detall
dels oficis, de l'activitat espanyola i sobretot
valenciana en fires i festes.
Esta
mostra és una coproducció entre la Càtedra Demetrio Ribes
i el Vicerectorat de Cultura de la Universitat de
València |
|

L'Alhambra (des de la
Sala dels Ambaixadors). 1917 |
|
Càtedra Demetrio Ribes UVEG-FGV |
|
|
|