La mirada de l'arquitecte

La mirada de l'arquitecte.

Demetrio Ribes i la seua càmera estereoscòpica

Del 15 de maig al 2 de setembre de 2007

Sala Thesaurus - La Nau

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge de 10 a 14 hores.

Horari d'estiu

Durant el mes de juliol l'horari de les Salas d'Exposicions serà de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores  i de 17 a 21 hores. Diumenges de 10 a 14 hores.

A l'agost de dimarts a diumenge de 10 a 14 hores.

ENTRADA LLIURE

Visita visual

Toledo, Porta del Sol. Maig, 1915

Demetrio Ribes Marco (València, 1875-1921) va ser un dels arquitectes valencians més rellevants de principis del segle XX. Format en la tradició eclèctica i en un entorn arquitectònic versàtil i divers, les seues obres es troben entre el vessant secessionista del modernisme (estació del Nord de València, oficines per a l'estació Príncipe Pío de Madrid, estació de Vilanova a Barcelona) i els preludis del racionalisme (magatzems Ernesto Ferrer, plaça de bous de Xàtiva, xalet a la platja de la Malva-rosa).

Les seues primeres obres reflecteix un art nou, lliure d'esquemes tradicionals, en què es dignifica el concepte d'art total. Delicadesa, acurat disseny i ús de les arts aplicades en són les principals característiques. Un procés que el porta igualment a potenciar els avantatges i les característiques del formigó armat i a dotar-lo d'un llenguatge coherent amb les seues propietats: absència de decoració, severitat de la composició,  diafanitat de les plantes, articulació de l'espai, funcionalitat de la distribució, etc. Va ser l'introductor a València del formigó armat en la construcció civil.

Però, la seua activitat professional no es va limitar a la creació i la construcció d'obres. Ribes és un arquitecte compromès amb els problemes de la seua època, i sobretot en els fòrums sobre l'arquitectura i la seua professió. En la seua obra teòrica se'ns presenta com un arquitecte obert als nous corrents arquitectònics, als nous sistemes constructius, als nous llenguatges, vingueren o no de l'estranger, i defensa una arquitectura moderna basada en les necessitats funcionals i estructurals. És una figura singular i indiscutible en la història de l'arquitectura espanyola i la seua obra teòrica i pràctica ha quedat en els annals de la història.

València, concurs d'aviació a la platja de la Malva-rosa. Juny, 1910

L'exposició

L'exposició, de la qual és comissària Inmaculada Aguilar Civera, ens dóna a conèixer una nova faceta de l'arquitecte, la de fotògraf aficionat, on la seua mirada ens revela els diferents objectes que el motivaven. El seu doble perfil, d’arquitecte i constructor, la seua profunda relació amb el món de l'enginyeria, el seu esperit obert a nous llenguatges arquitectònics, a nous sistemes constructius, la seua actitud dinàmica i emprenedora davant la societat, el seu respecte a l'arquitectura del passat, són les directrius per entendre la seua obra constructiva i fotogràfica.

El material que s'exposa forma part de la col·lecció Guillot-Ribes, propietat de la família de Demetrio Ribes, la qual ens l’ha prestat per a la realització d'aquesta exposició. Són reproduccions digitals de plaques de vidre estereoscòpiques (6x13 cm), realitzades amb una de les càmeres sistema Vérascope de la casa Richard. Una col·lecció inèdita de fotografies que en molt poques ocasions han eixit a la llum. Són fotografies fetes per Demetrio Ribes entre els anys 1908-1918, el qual recorre amb la seua càmera gran part d'Espanya: Barcelona, Lleida, Sant Sebastià, Saragossa, Pamplona, Segòvia, Madrid, Toledo, Còrdova, Granada, Sevilla, València i altres poblacions petites. El seu punt de vista és molt semblant al del fotògraf vuitcentista, la seua iconografia generalment és el monument, l'arquitectura, generalment deserta, mentre que la incorporació d'actors és un tema accessori i puntual. Diferent és la seua mirada a l'obra constructiva, quan s’atura en els treballadors i els seus oficis, en els detalls constructius. Quant als temes d'actualitat, és la ciutat, les seues festes, les seues fires, els seus costums, els grans esdeveniments, allò que li interessa.

València, estació del Nord en construcció. Juny, 1910

L'exposició s'estructura en quatre blocs:

La trobada amb la història

La dialèctica amb el present

Moments d'actualitat: fires, festes i exposicions

La quotidianeïtat de l'obra: arqitectura i construcció

València, Exposició Regional, Gran Casino. 1909

Té un doble interès. És una exposició de fotografia estereoscòpica, sistema amb què es va arribar a la visió de la tercera dimensió i que va constituir un canvi en la mirada fotogràfica, perquè es va passar de la vista al paisatge com a categoria descriptiva. Contemplar vistes estereoscòpiques es va convertir en un dels divertiments de moda d’aleshores i va tenir gran difusió fins als anys trenta del segle XX, temps durant el qual se’n van vendre milions de còpies i es van fer servir variats tipus d'aparells per a la seua visió.

En segon lloc, l'instant fotogràfic és un instant històric, és un document i un arxiu d'allò que s’esdevenia aquells anys, i per això el valor afegit d'aquesta exposició, que ens informa cronològicament de la situació dels monuments nacionals, de l'esdevenir de l'arquitectura contemporània, del desenvolupament constructiu de les seues obres ferroviàries, del detall dels oficis, de l'activitat espanyola i sobretot valenciana en fires i festes.

Esta mostra és una coproducció entre la Càtedra Demetrio Ribes i el Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València

L'Alhambra (des de la Sala dels Ambaixadors). 1917

Càtedra Demetrio Ribes UVEG-FGV