|
Yuán
Fèn.
Destí que uneix
Del 28 de juliol al 6 de setembre del 2009
Sala
Oberta – La Nau
Horari: de dimarts a dissabte de 9 a 20 hores. Diumenge
i festius de
10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE |
|
Visita visual
|
| |
|
Marisa Casalduero. El crisantemo |
| |
|
Organització i producció: Institut Confuci de la
Universitat de València
Patrocini: Hanban
Comissariat: Lupe Frígols
Artistes participants: Marisa Casalduero / Amy Chang /
Marta Soul /Aurelia Villalba
L’exposició YUANFEN. Destí que uneix s’organitza
amb motiu del I Congrés d’Instituts Confuci
d’Iberoamèrica que tindrà lloc al Centre Cultural La Nau
de la Universitat de València durant els dies 28 i 29 de
juliol.
Més informació: www.uv.es/confuci |
| |
|
Marisa Casalduero. El calor y el frio |
Marisa Casalduero. Lo irreal en lo real |
| |
|
Orient, occident, tant és
Més que cartografies, traços físics i diferències
horàries i culturals ens hauríem de guiar pel sentit
comú. Orient
东 dōng i occident
西
xī. Units aquests
dos conceptes en la llengua xinesa esdevenen un nou mot:
dōngxi,
paraula semblant a la catalana cosa. Qualsevol
element material o abstracte és susceptible de ser
dōngxi;
és una paraula multiús, exemple d’aquest meravellós
costum de simplificar-ho tot. Orient? Occident? Tant és!
Aquests dos extrems es requereixen, s’interpel·len, es
complementen. És desitjable que el lloc per on el sol
s’alça i aquell pel qual es pon col·laboren
sinèrgicament per enfortir les excepcionalitats
individuals, com dos punts imprescindibles d’una mateixa
circumferència. La relació històrica entre orient i
occident s’ha basat en l’intercanvi del pensament i el
comerç, des de l’invent de la pólvora, el paper, la
porcellana, la seda, fins a la brúixola, l’estel o
l’àbac, passant per L’art de la guerra de
Sūn Zǐ.
La Xina, la germana de l’est, la que ensenya i la que
absorbeix, és el nexe d’unió d’aquestes quatre artistes.
Un destí comú que evidencien les referències culturals
perseguides per les creadores partícips d’aquesta
mostra. |
| |
|
Marisa Casalduero. Estabilidad y equilibrio 2 |
Amy Chang 08 |
| |
|
Per la seua banda, Marisa Casalduero i Aurelia Villalba
veuen en la Xina un final de parada del qual nodrir-se:
Marisa Casalduero
viatja fins al paradís en la terra, fins al jardí xinès,
asimètric però equilibrat, en una harmoniosa sublimació
de la natura amb l’entorn, per crear belles i plàcides
composicions de feltre destenyit i eixugat al sol i unes
escultures en què diminutes figures antropomòrfiques es
relacionen amb les pedres pròpies dels jardins
orientals, on combreguen home/dona i natura.
|
| |
|
Marisa Casalduero. La peonia |
Marisa Caslduero. Flor de almendro |
| |
|
Aurelia Villalba
genera imatges destenyint la seda amb lleixiu. Aquesta
pràctica, usada per molts joves dels 90 per fer això que
avui en diríem personalitzar les samarretes.
Ella, però, ho fa des d’una posició artística que la
porta a generar imatges d’un contrast profund entre
figura i fons. Les seues despintures, com les ha
anomenades Pepe Galindo, representen fotogrames de
cèlebres pel·lícules de cinema, que passen d’una obra
del setè art a una altra en un lloc més prevalent (si
atenem l’ordre de les set arts). La seua depurada
tècnica produeix forts clarobscurs en què les formes
emergeixen de la foscor, en aquest cas amb el film
Transsiberian (Brad Anderson, 2008), que narra un
episodi desventurat ambientat en l’ínclit i homònim tren
la ruta més coneguda del qual és aquella que va de
Moscou (Moskva) a Pequín (Beijing). |
| |
Aurelia Villaba. Transiberiano_1 |
Aurelia Villaba. Transiberiano_2 |
| |
|
Des d’un altre punt de vista, Marta Soul i Amy
Chang analitzen la situació dels immigrants que, des
de la Xina, vénen al nostre país a la recerca d’una vida
«millor».
Amy Chang
ha realitzat una sèrie de fotografies dels nous
establiments que els empresaris xinesos han obert a
Espanya, per crear el que ella anomena el nou
paisatge urbà, ple de botigues de comestibles i
d’articles baratíssims, moltes creades per i per a la
comunitat immigrant. Capta unes escenes buides de
clients i treballadors en què destaca la quietud i la
bellesa dels prestatges farcits de productes en obsessiu
ordre d’una inquietant bellesa com a poesia quotidiana
geomètrica i cromàtica. |
| |
|
Amy Chang 01 |
Amy Chang 03 |
| |
|
Marta Soul
fotografia el resultat del xoc entre l’immigrant xinès i
l’excessiva societat capitalista amb la sèrie
Boys&Cars Pequín, en què els objectes del luxe
consumista, en concret els vehicles d’alta gamma, són
presos com a imatge de poder i estatus social i la
culminació d’un absurd somni de possessió desmesurada.
|
| |
|
Marta Soul. De la serie Boys&Cars Pekín |
| |
|
Totes elles viatgen amb un mateix tren, diuen les guies
que sense retorn, a un dels països més apassionants del
globus que s’ha consolidat amb molt d’esforç com una de
les potències més emergents. La Xina ha crescut en molts
aspectes però, concretament, té un innegable valor com a
enfortidor de l’experimentació artística amb noves
propostes pròpies d’un foraster en l’art contemporani
que juga amb l’avantatge de posseir una vastíssima
tradició. Ella és, sens dubte, la nostra sàvia, anciana,
venerable germana.
Manuel Garrido |
| |
