Digital Media
|
Digital Media 1.0
Del 17 d'abril a l'11 de maig de 2008
La Nau
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores i de 16 a 20 hores. Diumenge de
10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE |
|
Visita visual
|
|
http://www.digitalmediavalencia.com |
|
 |
|
|
|
Digital Media és una iniciativa de la Universitat de
València i la Sala Naranja, en col·laboració amb centres
nacionals i internacionals d’art i noves tecnologies.
Més
que una exposició, DIGITAL MEDIA serà un punt de trobada
i un fòrum de debat entre artistes, experts i públic
d’un gran nombre de països. Es planteja des de diversos
nuclis o nodes: la intervenció en els diferents espais
de la seu de l’antiga Universitat de València, concerts
de música electroacústica, performances
multimèdia, cicles de vídeo, laboratoris de so, jornades
de debat i la web www.digitalmediavalencia.com creada
específicament per a aquest esdeveniment i que naix amb
la intenció de ser un portal de referència
internacional d’art i de noves tecnologies. Un portal
que perdurarà més enllà d’aquest esdeveniment i anirà
evolucionant i creixent mitjançant la col·laboració de
nombrosos centres de creació d’art digital, teòrics i
artistes.
DIGITAL MEDIA és un reflex de l’escenari artístic i
tecnològic actual en el qual participen artistes de la
procedència més variada, de Nova York a Tòquio, de
Sydney a Hèlsinki, de Rio de Janeiro a Moscou, Mèxic,
Melbourne, València, Barcelona, Roma, Berlín, Nova
Delhi, Londres, Buenos Aires, Amsterdam i moltes altres
ciutats. Hi intervindran artistes de primer ordre com
ara Peter Bosch i Simone Simmons, Carlo Bernardini,
Monique Bastiaans, Kenji Endo, Federico Campanale,
Filippos Tsissopoulus, Andrew Burrell, Ima Picó, Ivo
Rovira, Alessandro lo Mónaco, Michael Najjar, Shankar
Barua, Lovebytes, Stephana Schmidt, Springer-Parker o
Daniel Palacio,
entre d’altres.
Un repte en què participen centres espanyols: M.I.D.E.
(Conca), Laboratorio de Creación Intermedia. L.C.I.-UPV
(València), D forma (Barcelona); diversos centres
europeus: Medienwerkstatt (Viena), Luna Nera (Londres),
Queen Street Digital Studios (Belfast), Folly (Londres),
Namastic (Hèlsinki) o el Nacional Centre for
Contemporany Arts (Moscou), entre d’altres; dos de
nord-americans: The Digital Gallery, Pace University
(Nova York), i V1B3 Video in the Built Environnement
(Milwaukee, Wisconsin); dos d’australians: Dlux Media
Arts (Sydney) i A Very Cinematic Experience (Melbourne);
dos de llatinoamericans: La Isle de Rio de Janeiro
(Brasil) i Heart Electrónico (Mèxic); i també d’asiàtics
com ara el japonès Video Art Centre (Tòquio).
DIGITAL MEDIA es durà a terme en nombrosos espais de la
Universitat de València: La Nau –Claustre, Sala
Tesaurus, Sala Estudi General, Sala Oberta, Capella de
la Sapiència, Sala Matilde Salvador, Aula Magna, pati
rectoral, passadissos d’accés, etc. És una oportunitat
única per a plasmar, en gran manera, les múltiples
connexions entre l’art actual i les diverses disciplines
científiques i humanístiques. Connexions que no deixen
de simbolitzar-se en un espai tan emblemàtic com
l’antiga seu de la Universitat de València. Es pretén
veure com un sector important dels artistes que fan
servir les noves eines tecnològiques trasformen i
dialoguen amb els diferents
espais de l’històric edifici, per posar en relleu el
gran potencial d’interacció comunicacional dels
nous llenguatges i la seua gran creativitat. |
|
|
|
Lovebytes. Bit-Scapes |
Nacho Ruiz. Valencia. España |
|
|
|
El nexe comú de totes les propostes és utilitzar i
aplicar –a més de dependre’n– el potencial que té el
món de l’electrònica. S’ha optat per estructurar la
intervenció en diferents eixos temàtics: Comunitats
virtuals/Xarxes, Imatge/Temps, Entorn sonor,
Imaginaris/Vida artificial, Realitat augmentada/Mixta,
Jocs/Codi/Programació, Interactivitat en línia/fora de
línia, Narratives digitals/Multimèdia. Eixos que es
concretaran tant a nivell expositiu com en les
Activitats que es duran a terme: un cicle d’Art sonor,
un cicle de Videoart, un cicle de Vj i diverses
performances multimèdia.
Un altre dels eixos fonamentals de DIGITAL MEDIA 1.0, el
constitueixen les jornades de debat que es faran
divendres 18 i dissabte 19. Hi participaran artistes i
teòrics de diversos països que dotaran aquesta
iniciativa de contingut teòric que tractarà dels temes
més actuals.
1.
Vida artificial, híbrids i altres espècies
posbiològiques: autòmats i ciborgs.
Art viu/màquines intel·ligents/identitats en
línia/trastorns emocionals.
2.
Blogging, podcàsting, vlogging.
“Do it yourself”: model domèstic vs. model
institucional. Models comunicacionals i de
distribució de la societat digital contemporània.
3.
Low Tech: mitomania electrònica i resistència
crítica.
Infopobres i inforics.
4.
e-temps: temporalitat narrativa
digital/cartografies de l’e-espai.
De la narració lineal de l’electró a la
translocalització no lineal del píxel.
5.
Entorn acústic i música digital: del sonor
exploratori a l’audició activa.
6.
Interactivitat digital. Receptor com a creador o
manipulador manipulat?
Entre la indústria de l’entreteniment i la cultura de
l’espectacle.
7.
Comunitats virtuals i creació col·lectiva:
socialització en la xarxa.
Connectivitat imaginària. Societat paral·lela o gueto
digital?
8.
Promèdia/contramèdia/postmèdia: noves posicions
de l’art davant la tecnologia i la cultura digital.
Apologies tecnològiques/desobediències civils i
activisme artístic en els espais electrònics.
Tota la informació, la trobareu en
www.digitalmediavalencia.com que, al seu torn, donarà
suport a aplicacions que només funcionen dins la web. |
|
|
|
Kenji Endo. Kanazawa. Japón |
Pablo Irrgang. Buenos Aires. Argentina |
|
|
|
El
nou rol del artista, que s'estableix a partir de
múltiples connexions amb altres disciplines científiques
i humanístiques, és substancialment diferent respecte al
que coneixíem. Connexions que no deixen de simbolitzar-se
a un espai com l'antiga seu de la Universitat. De la
conjunció amb les noves tecnologies han eixit l'art
interactiu, les creacions telemàtiques, la realitat
virtual, la infografia 3-D , etc. Si la investigació
científica i tecnològica crea ferramentes per a
propostes específiques, l'artista troba uns altres usos,
les porta a límits insospitats i les converteix en una
ferramenta més del seu discurs artístic. L'artista, ara
més que mai, per la fluïdesa del mercat electrònic ,
porta les noves tecnologies per camins molt allunyats de
les intencions del producte inicial.
L'artista troba en aquestos nous sistemes les
possibilitats de crear el que un temps abans tan sols
era un somni. La capacitat de interactuar de manera
explícita amb l'espectador a través de los processos
interactius és un altre dels eixos fonamentals del
concepte expositiu. La determinació d'un obra d'art es
recolza, encara hui, en primer lloc en les seues
relacions externes: el lloc que serveix de decorat-marc
i la interacció del públic que les observa en un espai
determinat. L'obra entesa així, és un element obert i no
un obra formalment tancada, culminada, que transforma la
idea de contemplació en actuació i en participació, fins
i tot, en determinats casos converteix al espectador en
usuari. Trenca amb la mirada contemplativa tradicional,
és un mirar amb mancança d'aïllament i, que fins i tot,
esquinça eixa actitud. Una experiència més propera al
impuls corporal que al plaer reposat de la visió
tradicional. |
|
|
|
Juan Torres. Alicante. España |
|
|
|
Al
donar transcendència a mostrar un conjunt de propostes
que tenen en comú utilitzar, aplicar i dependre del
potencial que suposa el món de l'electrònica, s' ha
optat por dividir la intervenció en varies disciplines
com són la imatge digital, les instal·lacions multimèdia,
el vídeo-art, el net-art, la música electroacústica, la
música experimental, Vj i performances multimèdia entre
d'altres. L'especificitat dels llenguatges tecnològics
conté una gran diversitat de formats que permeten el
desenvolupament de la creativitat i del potencial de
interacció comunicacional.
En
una intervenció d'aquestes característiques, calia
gaudir d'un apartat de conferències on proveir a aquesta,
als artistes i al públic d'un context teòric. On es
tractaran les produccions artístiques, les xarxes de
distribució, l'entorn social, els diferents camins
empresos, les diferents teories, així com els conceptes
artístics específics que les il·lustren. Es necessari
proveir al concepte expositiu d'un caràcter plenament
d'autocrítica i reflexió. Els treballs expositius, tant
de museus, galeries com festivals s'han convertit en
reflex de les obsessions i defensa de idees d'un
determinat comissari –o moltes voltes de les seues fonts
econòmiques-, que esdevenen així en els legitimadors de
discursos, de interpretacions, de relectures pròpies. En
aquest cas la participació amplia de organitzadors, i
fins i tot, dels propis artistes en la concepció i
desenvolupament del projecte dilueix , en la mesura del
possible , els defectes uniformadors i convenients per a
molts dels sectors que normalment es veuen implicats en
aquestes tasques, fugint, conscientment, de la concepció
postmoderna del comissari artífex i creador. |
|
|
|
Ima Picó. Manchester. Reino Unido |
|
|
|
http://www.digitalmediavalencia.com |
|
|
|
|
