Les dones i la guerra. Fotografíes

Les dones i la guerra.

Fotografies

4 novembre  – 22  novembre 2009

Sala Oberta - La Nau

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge i festius de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Visita visual

RÚSSIA / TXETXÈNIA Grozny. Agranada dels carrers de la ciutat en runes. 06/1995. Ó CICR/BOUVET, Eric

Projecte  i  producció:   Creu Rotja Espanyola

Colabora : Universitat de València

Presentació

Amb la posada en marxa de la campanya de sensibilització «Les dones en els conflictes armats», el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) centra l’atenció del món sobre el tema de la dona i els conflictes armats, a fi de contribuir a fomentar una necessària presa de consciència universal sobre les diferents maneres en què les dones són afectades pels conflictes armats i com cal donar-los una millor protecció i assistència en contra dels abusos que pateixen en aquestes situacions.

Milers de dones arreu del món pateixen els traumes de la guerra: enviuden, són desplaçades, detingudes, separades dels familiars, víctimes de la violència i de les ferides. Solen ser civils innocents atrapades en el foc creuat; les dones demostren, ben sovint, saber trobar els recursos i la fermesa per afrontar la pèrdua i la destrucció que afecten la seua vida. Les dones també participen activament en la guerra com a combatents. El dret internacional humanitari (DIH) atorga una àmplia protecció a les dones en la guerra, tant si són civils com si són combatents capturades. Si s’observaven millor aquestes normes, les dones patirien molt menys en la guerra.

ALBÀNIA / KOSOVO Morinë, a prop de la frontera. Refugiades extenuades i malaltes. 04/1999. Ó CICR/OSTERGAARD, Mikkel

AFGANISTAN Kabul. El conflicte armat interior ha enderrocat una gran part de la ciutat. 01/10/1998. Ó CICR/PAGETTI, Franco

L’exposició fotogràfica «Les dones i la guerra» forma part del material que el CICR ha elaborat per a aquesta campanya de sensibilització, per tal de mostrar al món la realitat d’aquestes dones. L’exposició consta de 40 instantànies fotogràfiques realitzades en situacions de conflicte armat per tot el món.

Les guerres són assumptes d’homes, de les quals les dones no ixen impunes. Abans de la Primera Guerra Mundial van ser poques les dones que van participar en les guerres, cosa que avui dia no podem dir.

La protecció a les dones en temps de guerra es plasma en els convenis de Ginebra i en els protocols addicionals. Aquesta protecció fa referència a dos aspectes clarament diferenciats:

D’una banda, la protecció a les dones com a civils que no participen en les hostilitats. La protecció a  les dones està ratificada en el DIH i és vinculant per a tots els estats: les dones han de poder viure sense por als assassinats, a la tortura i a les mutilacions, han de tenir seguretat i estar protegides contra els perills inherents de les hostilitats, de l’expulsió i destrucció dels seus béns i dels mitjans necessaris per a la supervivència. Han de poder viure sense intimidacions ni abusos de les parts en conflicte, en condicions dignes. Per exemple, el Sàhara.

SUDAN Víctimes de la sequera, abandonant la seua ciutat per a anar a buscar aigua i aliments. 10/1999. Ó CICR/MEISSNER, Ursula

RWANDA Kigali. Reunió familiar sota els auspicis de l’ICRC. Abraçades d’alegria entre una dona i el seu fill. 24/10/1995. Ó CICR/GRABHORN, Paul

I d’altra banda, com a combatents que han  caigut en poder de l’enemic. A més a més, el DIH protegeix les dones capturades i detingudes o internades en situacions de conflicte armat. Presoneres en camps de refugiats, com els hutus o els tutsis. Cal fer entendre les limitacions del DIH, les normes que han de complir els combatents, i limitar els mitjans i els mètodes de fer la guerra, sobretot quan són combatents capturades, malaltes, ferides o nàufragues.

Tenen dret a ser tractades humanament, que se’ls respecte la vida i la integritat física, i a viure sense tortures, maltractaments, actes de violència o assetjaments. Així mateix, han de gaudir d’una protecció especial contra les agressions i les violacions, la prostitució forçada o qualsevol altre tipus d’atemptat al pudor. Per exemple, les xiquetes soldat a Sierra Leone i Libèria.

MACEDÒNIA Camp d’Stenkovec 2. Reunió famíliar sota els auspicis del CICR. Retrobamentde dues germanes refugiades de Kosovo. 16/04/1999. Ó CICR/GASSMANN, Thierry

CROÀCIA Cazin. Trasllat de famílies provinents de Bihac a Zagreb, sota els auspicis del CICR. 06/1993. Ó CICR/FERIC, Ana

Salut: Els conflictes armats afecten seriosament la salut de tota la població, dones, homes i infants. L’entorn perillós que caracteritza les zones afectades per un conflicte armat o per avalots interns, sovint planteja problemes als civils que necessiten assistència mèdica o medicaments. Per exemple, els Balcans i Sri Lanka.

Suport i dignitat: Les dones necessiten disposar d’aliments amb una qualitat nutritiva suficient per a mantenir la salut i el benestar, han de disposar dels mitjans necessaris per a preparar el menjar per a elles mateixes i les seues famílies, han d’assumir la càrrega de ser caps de família, atendre els ancians i els familiars malalts. Per exemple, Kosovo i els poblats de dones.

EL SALVADOR San Francisco Javier. Difusió, junt als combatents del Front Farabundo Martí per l’alliberament nacional, del dret internacional humanitari i dels principis de la Creu Roja. 05/02/1992. Ó CICR/BREGNARD, Didier

NICARAGUA Esteli, centre penal. Delegada explicant a un grup de dones detingudes el desenvolupament de la visita i el paper del CICR en els conflictes bèlics. 09/1985. Ó CICR/BIGLER, Roland

Les persones desplaçades: Els conflictes obliguen sovint les dones a abandonar les cases on vivien i les seues pertinences, bé perquè una de les parts en conflicte ha adoptat deliberadament l’estratègia de desplaçar els civils per força, bé perquè han quedat atrapades en els combats i temen els atacs.

Els familiars desapareguts: La separació de familiars és un aspecte especialment traumàtic de molts conflictes armats. Les famílies necessiten conèixer on són els familiars i poder restablir-hi el contacte. La reunió de les famílies disperses s’ha de dur a terme al més aviat possible.

Desconèixer la sort que ha tocat als seus o no poder portar-los dol, soterrar-los infligeix a les dones un patiment psicològic afegit al del conflicte bèl·lic.

La violència sexual: És un delicte especialment brutal del qual les dones són víctimes massa sovint en temps de guerra. És un mitjà de fer la guerra quan es fa servir per a torturar, traumatitzar, obtenir informació, denigrar, intimidar i castigar per actes reals o suposats atribuïts a les víctimes o a membres de la seua família.

MACEDÒNIA Camp de Stenkovec 2. Refugiats esperant el seu trasllat a altres camps. 16/04/1999. Ó CICR/GASSMANN, Thierry

IUGOSLÀVIA / KOSOVO Mitrovica. Els habitants comencen a tornar a les ciutats per a reconstruir les seues cases. 19/07/1999. Ó CICR/HEGER, Boris

AZERBAIDJAN Barda. Persones desplaçades provinents  d'Agdam. 21/05/1997. Ó CICR/HEGER, Boris

COLÒMBIA Bogotá, Presó de dones “El Bon Pastor”. Xarrada amb una detinguda. 01/02/1999. Ó CICR/HEGER, Boris

ALBÀNIA / KOSOVO Kukes. Un home que va a unir-se a la UCK  se separa de la seua família que regressa a un camp del sud d’Albània. 04/1999. Ó CICR/LANGLADE, Lionel

ARMÈNIA/ AZERBAIDJAN Erevan, aeroport. Anciana refugiada de Getaschen. Haut-Karabakh. 1991. Ó CICR/KHACHIKIAN, Zaven

AZERBAIDJAN Entre Shusha i Latchine. Una família àzeri refugiada d’Armènia contempla les runes d’una casa. 01/12/1991. Ó CICR/LITVIN, Oleg